Amb més d'un 80% d’aforament, la Casa des Poble d’Esporles va acollir una actuació sòlida del Joachim Govin Quartet, una formació que fa deu anys que treballa plegada i que ha deixat empremta amb els discos Elements (2015) i Present (2020). A l’escenari, Govin –discret en presència però ferm en direcció– va marcar el rumb amb un contrabaix que definia el contorn de cada peça i sostenia l'equilibri del grup. 

El teatre del claustre de Sant Bonaventura va acollir un concert marcat per la proximitat i la intensitat. El pianista Levi Harvey i el saxofonista tenor Jérémie Lucchese varen crear un ambient sensorial molt cuidat, amb un so sorprenentment ple per a un duet. La precisió en l'execució i la manera com articulaven cada peça varen mantenir el públic immers des del primer compàs. 

No estam gaire acostumats a veure que un contrabaixista, o un baixista, sigui el líder d’una banda. Així i tot, quan passa, sovint són bandes de gran qualitat. No hi ha dubte de què és el cas de Caminero Trio, tres músics excepcionals com són Pablo Martín Caminero al contrabaix, Paquito González a la percussió i Moisés Sánchez al piano. Un trio que ha demostrat avui a Sa Congregació de Sa Pobla com es fa això de fusionar el jazz i el flamenc.

"Em fa molt feliç conèixer els pobles del món d'aquesta manera: anant-hi a fer música". Així s'ha presentat el pianista gallec Xan Campos als assistents d'avui a la Sala36 de Sant Llorenç des Cardassar. Una presentació que ha estat sentida, perquè ha dit compartir completament l'essència de l'Alternatilla Jazz Festival, és a dir, descentralitzar la programació musical. Segurament el més senzill seria concentrar tots els concerts als grans nuclis urbans de Mallorca, però si fos així, l'essència i el motiu de voler estendre la música per tots els racons de l'Illa no existiria. "Jo també visc a un poble!", deia Campos, entusiasmat i agraint la vetllada.

Després de la nit d’èxit del teatre Principal d’Inca amb Andrea Motis, Roberto Fonseca, Nailé Sosa i Yandy Martínez, era complicat aconseguir estar a l’altura. Però si hi havia algú que podia donar la cara i tornar a encisar el públic era Pasquale Grasso i els seus grans acompanyants: Joan Terol a la bateria, Marko Lohikari al contrabaix i Luigi Grasso, germà de Pasquale, al saxòfon. 

L'Alternatilla Jazz Festival farà una taula rodona sobre la resiliència i la sostenibilitat dels teixits culturals aquest divendres a Can Balaguer, a partir de les 12.30 h. Un dels eixos del debat serà la importància de la col·laboració publicoprivada en l'àmbit cultural, amb el mateix Alternatilla com a exemple. Els participants seran la tècnica de l'Institut d'Estudis Baleàrics Elisenda Farré; el director del teatre Principal de Palma, Josep Ramon Cerdà; la directora de Fonart i membre de l'associació cultural Alternatilla, Ana Espina; i la consultora en sostenibilitat i canvi climàtic Marta Barahona. La consultora en cultura i sostenibilitat Paula Ráez moderarà el debat.

L'Alternatilla Jazz Festival presenta una taula rodona que tindrà lloc aquest divendres 2 de desembre a les 12.30 h a Can Balaguer per tractar el tema de com es poden garantir els teixits culturals més resilients i sostenibles. Es posarà el focus a com són d'importants les aliances publicoprivades que es desenvoluparan dins el context de l'Alternatilla Jazz Festival 2022.

Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Cuba... i ara Itàlia. L’Alternatilla Jazz Festival arriba a la sisena edició i ho fa amb el jazz italià com a gran protagonista. L’esdeveniment du artistes consolidats i emergents d’un país convidat i completa el cartell amb artistes d’àmbit estatal i una representació illenca. Enguany, hi haurà concerts de l’1 a l’11 de desembre en diferents escenaris de deu municipis de Mallorca i Menorca: Porreres, Inca, Palma, sa Pobla, Sant Llorenç des Cardassar, Ciutadella, Pollença, Muro, Llucmajor i Esporles.

Un minut. Van trigar tot un minut, o només un minut, segons es miri. Un minut sencer va estar el públic aplaudint, ovacionant, anhelant que tornassin a sortir. I clar, havien de sortir: Rolando Lluna al piano, Gaston Joya al baix, Rodney Barreto a la bateria, Yaroldi Abreu a la percussió i Carlos Sarduy a la trompeta, els integrants del Comité, van tornar a sortir i van tornar a encendre els assistents.

Chopin ja té el distintiu incontestable de geni del romanticisme, i el cubà Roberto Fonseca s'ha autodefinit com "un músic boig, apassionat, romàntic, que té el piano com a extensió del seu cos, amb el qual transmet els seus sentiments". Els dos creadors, tots dos mestres, tots dos romàntics, podien almenys haver fet coincidir les gemmes dels seus dits si el portentós pianista del Carib hagués tingut temps d'acostar-se a la Cartoixa de Valldemossa a fer sonar el ja mític Pleyel allà conservat, a la cel·la número 4, on el polonès va treballar en els seus històrics Preludis. No va poder ser així, dictadures dels ritmes de vida contemporanis, però existeix un altre vincle: Fonseca va presentar el seu darrer treball, Yesun, el novè, a la referencial Sala Pleyel de París, casa mare de la marca de pianos. Caldria assegurar una tercera coincidència: el que l'artista va oferir ahir al teatre Principal de Palma al costat del bateria Ruly Herrera i el contrabaixista Yandy Martínez, emmarcat en el V Festival de Jazz Alternatilla, va ser un concert boig per a un públic de bojos. De romàntics de tan apassionats. Així van sonar els aplaudiments de l'audiència perquè així va sonar la música sobre l'escenari.

Amb el permís del majestuós concert que Pep Garau va regalar dissabte al teatre Xesc Forteza de Palma, també dins del V Festival de Jazz Alternatilla, la visita dels germans Maikel i Jorge Vistel prometia les més altes dosis jazzístiques en el sentit de llenguatge i identitat, complexitat i ambició, musicalitat exigent i heterodòxia consubstancial. Això el jazz: cap prejudici en la seva cerca d'altura musical per satisfer els més entesos, però també accessibilitat disponible per als timpans profans i també curiosos, ansiosos de recorregut musical, cultural, vital, humà.

Com sona el jazz llatí d'escola cubana en una església? Segons l'escàndol d’aplaudiments dels assistents, amplificats per la reverberació natural de l'espai, sona gloriosament. "És que Michael Olivera –bateria i líder– és un crac", sentenciava un comentari. Un altre: "I què em dius d'Ariel Brínguez al saxo? Quin mestre!". I un altre: "I el pianista, Pepe Rivero?, tan fabulós com el genial baixista Yarel Hernández. A més: "Quina classe mestra la que ha impartit Raynald Colom a la trompeta". Després de la primera part del concert, instrumental, es va sumar al quintet d'asos la deliciosa veu de Miryam Latrece.

Els amants del jazz més clàssic tenien una cita amb el concert de l'Alternatilla Jazz Festival celebrat aquest divendres a l'Espai 36 de Sant Llorenç des Cardassar. La cantant Mayte Alguacil i el seu trio format per Rai Paz a la guitarra, el bateria menorquí Joan Moll i el contrabaixista Pedro Campos oferiren un repertori que feia retornar al passat i recordar la música popular estadounidenca del segle anterior.

El que menys importa són els premis d'Honor, Extraordinaris, Fi de Carrera o graus superiors que acumula la barcelonina Magalí Sare com a cantant o instrumentista. L'important és com canta i la fascinació unànime que reflecteixen les crítiques de 'A boy and a girl' (Microscopi, 2020), el seu disc amb el guitarrista mallorquí Sebastià Gris.

No es coneixien, mai s'havien vist abans i, per tant, mai abans havien tocat juntes. I ningú que desconegués aquesta dada fonamental ho hauria dit: semblava que les sis extraordinàries intèrprets de jazz que varen estrenar la cinquena edició del Alternatilla Jazz duguessin, com a poc, mitja vida tocant juntes.

La grandesa del jazz és precisament la seva capacitat per eliminar barreres entre estils i etiquetes, per fusionar sons i influències i, sobretot, per experimentar. I aquesta és precisament l'ambició d'aquest energètic trio portuguès: trobar una identitat pròpia en la fusió de sons més enllà de les etiquetes establertes.

Mentre el nombrós públic anava omplint totes i cadascuna de les butaques del teatre –feia hores que s'havia penjat el cartell d'“entrades esgotades”–, entre bastidors hi havia nervis; molts somriures de complicitat però també nervis. Després de la seva estrena a Barcelona, aquesta era tan sols la segona vegada que els deu músics es reunien damunt un escenari per presentar en directe aquest nou projecte. Tanmateix, amb la primera nota, els nervis ja van donar pas a una emoció ‘in crescendo’ durant les gairebé dues hores de concert.

L’Alternatilla Jazz in Mallorca arriba a la quarta edició amb Portugal com a país convidat. Del 21 de novembre fins al 8 de desembre, diferents indrets de Mallorca s’ompliran de jazz amb 13 concerts. Donarà el tret de sortida al festival Andrea Motis amb un concert al teatre Principal de Palma el 21 de desembre, per al qual ja gairebé no queden entrades. Amb Joan Chamorro Quartet i altres músics convidats especialment per a l’ocasió, presentaran el projecte Do outro lado do azul, amb temes brasilers d’arrel i tradició, i ritmes com el bolero, el choro i la samba.

L’Alternatilla Jazz tanca la programació amb un duo compost per dos joves i carismàtics músics polonesos, Wojciech Myrczek (vocalista) i Pawel Tomaszewski (pianista). Entre ells es produeix un interessant i ambiciós diàleg musical no exempt d’un important toc d’improvisació que es podrà veure aquest dissabte a les 20.30 h a Llucmajor, a l’església de Bonaventura. El seu repertori es basa fonamentalment en el jazz i el pop estàndards, que adquireixen amb la seva reinterpretació, una nova categoria sònica, diversificant textures i harmonies, plenes de classe i elegància.

Un concert únic protagonitzat per una interessant formació inèdita. Alternatilla Jazz ha aconseguit reunir damunt l’escenari una de les grans figures de l’escena del jazz nacional, el virtuós de l’harmònica Antonio Serrano, el jove contrabaixista mallorquí Pere Bujosa i els prestigiosos músics catalans Xavi Torres (piano) i Joan Terol (bateria). En directe es crearà una interessant conversa musical oberta a la improvisació entre aquests quatre jazzistes amb diferents personalitats que, no obstant això, comparteixen certa ingravidesa interpretativa. El concert tindrà lloc aquest divendres a les 20.30 h a l’Espai36 de Sant Llorenç des Cardassar.