Els mapes de risc de grip aviària que rep setmanalment el Govern “indiquen una progressió molt preocupant” a les Illes, segons ha anunciat aquest dimarts el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández a la presentació del balanç de sanitat animal i dels principals sistemes de control a les Balears. “Estam en el punt crític de risc de grip aviària”, ha insistit. 

Unió de Pagesos de Mallorca exigeix al Govern que faci un "pla escut" de sanitat animal contra la Pesta Porcina Africana (PPA) i altres amenaces com la grip aviària amb l'objectiu de "protegir les races autòctones", segons ha explicat el sindicat agrícola en un comunicat. Així, l'organització agrària fa una crida "urgent" al Govern perquè "dicti i implementi, de manera immediata", mesures de protecció i de sanitat animal preventives i reforçades d'acord amb l'experiència d'altres crisis. "No podem permetre que l'Administració es quedi de braços plegats. La protecció de les nostres races autòctones, que formen part de la nostra història i de la nostra identitat rural, ha de ser una prioritat absoluta. Vàrem patir amb la llengua blava i veim com la dermatosi nodular amenaça les vaques. Ara, la PPA i la grip aviària ens obliguen a blindar les nostres granges de manera preventiva i decidida", ha considerat el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines.

En els pròxims dies el Govern estendrà les mesures de protecció per fer front a la grip aviària a tots els municipis de les Illes, però no confinarà les aus. Actualment, les mesures de control només afecten els municipis considerats zones d'especial risc, com Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, i els que es consideren zones d'especial vigilància, com Felanitx, Campos, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal i Ses Salines. Aquest dijous, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) de l'estat espanyol ha ordenat el confinament de tot l'aviram del país, però l'ordre ministerial recull que les comunitats autònomes poden flexibilitzar les mesures per adaptar-les a la realitat de les seves explotacions.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha avançat que aplicarà a partir del pròxim dilluns mesures addicionals de reforç per prevenir la propagació del virus de la influença aviària, davant la constatació aquesta setmana d'un augment del risc per la proliferació de casos a Europa (sobretot a ocells silvestres), els moviments migratoris i el descens de la temperatura.

Des de la irrupció de la covid-19 ara fa cinc anys, les autoritats sanitàries arreu del món adverteixen que hi haurà noves pandèmies i que en cap cas va ser un fenomen aïllat en el temps. La pregunta, però, és quin virus tindrà la capacitat per fer-ho i quan. Un gran candidat és l'H5N1, el responsable de la grip aviària, que ha demostrat una alta capacitat per infectar diferents tipus d'espècies, amb un rang geogràfic molt ampli. Cada cop són més els mamífers que es contagien i, si bé el risc de transmissió entre humans ara com ara és molt baix, ja s'han notificat les primeres morts. Ara bé, sembla que els humans ja tenim una "primera línia de defensa" contra aquest patogen.

Malgrat que el risc de contagi en humans és molt baix, el govern espanyol adquirirà vacunes contra la grip aviària en el pròxim procés de compra conjunta de la Unió Europea, segons ha confirmat aquest dimecres el secretari d'estat de Sanitat, Javier Padilla. El responsable sanitari també ha assegurat que l'executiu està participant “molt activament” en la vigilància epidemiològica a escala europea d'aquesta malaltia respiratòria d'origen animal i ja està revisant l'estoc de respiradors, mascaretes, vestits de protecció i tests diagnòstics en cas que es puguin donar alguns contagis.

El virus H5N1, responsable de la grip aviària, té capacitat per infectar moltes espècies d'animals. Aquest 2024 s'ha reportat la primera mort humana per la malaltia al món i el patogen cada cop es transmet entre més mamífers, un escenari que ha activat algunes alarmes. Investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han descobert que l'H5N1 es pot transmetre entre mamífers a través de la llet contaminada i pot arribar a les glàndules mamàries. La revista Nature publica els resultats d'aquesta investigació, que han elaborat a partir de l'aïllament del virus en llet d'una vaca infectada als Estats Units, i també han demostrat que les cries de ratolins es poden infectar a través de la lactància si la mare té el virus.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reportat la primera mort humana per grip aviària al món. Es tracta d'un home de 59 anys que va morir el 24 d'abril, però es desconeix la font d'exposició al virus perquè mai havia tingut contacte amb aviram. "Aquest és el primer cas humà confirmat en un laboratori de la infecció del virus de grip A (H5N2) reportat a escala global, i la primera infecció del virus A(H5) reportada en una persona a Mèxic", ha informat l'agència de salut de l'ONU. Les autoritats sanitàries mexicanes han assegurat que, malgrat tot, no hi ha risc de contagi per a la població i subratllen que el consum de pollastre o ous no representa cap perill per a la salut, segons informa l'agència Efe.

En els últims tres anys, una forma de grip aviària altament contagiosa i sovint mortal s'ha cobrat un sorprenent nombre de víctimes entre els animals de tot el món. Ara s'ha detectat en un ós polar mort a Alaska. Aquest és el primer cas conegut que afecta aquests animals de l'Àrtic, els quals figuren en la llista d'espècies amenaçades de la llei d'espècies en perill d'extinció.

Just ara que comencem a recuperar-nos de la devastació del covid-19, el món s'enfronta a la possibilitat d'una pandèmia causada per un patogen molt més mortal. La grip aviària fa temps que preocupa els científics. Aquest patogen, especialment la soca H5N1, no ha infectat gaires humans, però el 56% dels que se sap que l'han contret han mort. El fet que, pel que sembla, no es pugui propagar fàcilment d'una persona a una altra ha impedit que provoqui una pandèmia. Però les coses estan canviant. El virus, que fa temps que provoca brots entre l’aviram, infecta cada cop més aus migratòries, i això li permet estendre's més àmpliament, fins i tot a diversos mamífers, cosa que augmenta el risc que una nova variant es pugui estendre a les persones.

Llúdrigues i guineus al Regne Unit s'han vist afectades els darrers mesos per la transmissió de grip aviària a mamífers fruit de l'esclat d'un brot que es manté actiu des de l'octubre del 2021, i que ja s'ha escampat per 79 països. En concret, els últims mesos s'ha confirmat el contagi en almenys dos-cents mamífers a tot el món, cinc dels casos entre humans: un a les illes Britàniques, un altre a la Xina, que va acabar mort, i un a l'Equador, notificat el mes passat, en què va resultar afectada una nena de 9 anys.