El coordinador general de la Coalició per Mallorca, Joan Serra, i el conseller insular Antoni Salas han presentat aquest dimecres una moció que es debatrà demà al ple del Consell de Mallorca. La proposta neix per donar resposta a la pressió demogràfica estructural que pateixen les Illes Balears, una realitat que es reflecteix directament en la saturació d'escoles i instituts.

La nova llista dels Centres d'Atenció Preferent (CAP) del curs 2025-2026, feta pública per la Conselleria d'Educació, presenta alguns canvis respecte del curs que està a punt d'acabar. Enguany hi ha 47 escoles (una més), 11 instituts (un menys), els quatre CEIPIESO, el CP Es Canyar i el CEIPIEEM Simó Ballester que seran CAP. Es tracta de centres educatius que rebran recursos humans i econòmics extraordinaris en funció de les característiques socioeconòmiques de l'alumnat i la seva vulnerabilitat.

L’escola concertada té els mateixos drets i deures que la pública, perquè ambdues es mantenen amb doblers de tota la ciutadania. D’ençà que el conseller d’Educació, Antoni Vera, va accedir al càrrec, aquest ha estat un dels mantres que més ha repetit per justificar les millores de les dotacions dels concertats, tant econòmiques, com de personal docent i de suport. Ara bé, amb les dades a la mà, les realitats socials dels centres públics i dels concertats disten de ser semblants. Segons les xifres que consten a l’Informe del Sistema Educatiu (ISE) 2024, elaborat pel Consell Escolar de les Illes Balears, les escoles públiques concentren a Primària el 67,9% (10.785) dels alumnes d’origen estranger, enfront del 18,6% (2.788) que acullen les privades-concertades. La resta es matriculen als centres privats. Entre el curs 2018-2019 i el 2022-2023 l'escola pública va sumar 800 alumnes d’aquest perfil, enfront dels 228 de la concertada. S’ha de tenir en compte que aquests infants, en molts de casos, tenen un perfil socioeconòmic vulnerable. Només en el primer trimestre de l'actual curs a les Balears s'han matriculat fora de termini 2.828 alumnes nouvinguts, una xifra superior a la dels dos anys precedents.

L’arribada constant d’alumnes nouvinguts és una de les dificultats a les quals s’enfronta el sistema educatiu de les Balears a l’hora de millorar els resultats acadèmics, juntament amb la manca d’infraestructures i el finançament insuficient. L’arribada de nous estudiants durant el primer trimestre ha batut enguany el rècord dels darrers tres cursos. Durant el primer trimestre se n’han matriculat 2.828, un 20% més respecte dels 2.342 del 2023-2024 i un 22% més en comparació amb els 2.316 del 2022-2023. L'IES Emili Darder n'és un exemple. Una docent d'aquest institut assenyala que varen començar amb ràtios de 22 alumnes per aula a ESO, mentre que ara en tenen entre 23 i 25 per les noves incorporacions.

El Grup d'Experts per a l'Anàlisi i la Millora del Sistema Educatiu de les Balears ha plantejat al Govern prestar més atenció a l'alumnat vulnerable i augmentar les hores lectives de Matemàtiques a Primària, Secundària i Batxillerat –a les Illes s'hi imparteixen menys hores. Aquestes propostes són dues de les 87 que els experts han fet arribar a l'Executiu –el grup es va formar al juliol– i la presidenta Marga Prohens ha remarcat que el Govern "assumirà l'informe" i tindrà en compte les propostes com a guia per al curs 2025-2026. Entre les qüestions que els experts consideren necessàries abordar a les Balears hi figura l'augment continuat d'alumnat de nova incorporació, una circumstància que fa "indispensable augmentar la inversió pública en educació" per reforçar els recursos destinats als col·lectius més vulnerables, ha dit la professora de Filologia Catalana de la UIB Elga Cremades.

L'arribada d'alumnes nouvinguts al llarg de tot el curs escolar és una dinàmica consolidada en el sistema educatiu de les Balears. Entre l'1 octubre de 2023 i fins al juny de 2024 se'n varen incorporar 2.201; 1.339 dels quals a Primària; 851, a ESO; i 11, a Batxillerat. Si es té en compte que el darrer curs va durar 176 dies, aquestes xifres impliquen 12 incorporacions diàries. La situació, lligada a la d'alumnes que d'un dia per l'altre parteixen (de vegades sense avisar) i tornen als llocs d'origen, interfereix en la rutina dels centres escolars. Per exemple, el CEIP Cas Saboners (Magaluf) és una escola en el qual cap alumne té el català com a llengua materna i molt pocs el castellà. L'atenció dels infants nouvinguts forma part de la seva rutina.

L’Alejandro Ortiz fa segon de batxillerat i vol fer criminologia per demostrar-li a la seva mare que totes les seves preocupacions han valgut la pena: “Vull anar a la universitat perquè vull ajudar a tirar endavant la família i dir-li a la meva mare que ara ja pot descansar, que em toca a mi”. La Yasmaray Gallardo ve d’Hondures i li va costar acceptar que a l’arribar a Catalunya li havia canviat la vida, però ara ja no tornaria al seu país d’origen, li agrada fer batxillerat per superar-se cada dia i ser millor persona. 

Parlem amb alumnes de l'institut Miquel Tarradell del Raval de Barcelona. Fan primer i segon de batxillerat i els hi preguntem si volen seguir estudiant i per què?

Dilluns 30 de gener, quarts de vuit del matí. Com cada dia, la Maria (nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat) agafa la bicicleta per anar al seu lloc de treball. És mestra a una escola del barri Gòtic de Barcelona. Aprofita el viatge per ordenar mentalment el que serà la seva jornada a l'aula. La seva llarga trajectòria professional –porta més de trenta anys treballant de docent– i la complexitat del centre –on és cotutora d'una de les classes– fa que diàriament prepari diversos plans per fer a classe per si el primer, el segon, el tercer, el quart... fallen.