En l’estimulant inici de Fuera de temporada, el francès Stéphane Brizé tira d’humor observacional per elaborar una inesperada relectura, a la francesa, de l’imaginari de Lost in translation, la icònica comèdia dramàtica de Sofia Coppola. Guillaume Canet aprofita que, als 51 anys, la seva aura d’etern galant juvenil comença a mustiar-se per emular Bill Murray en la pell d’una estrella del cinema sumida en una crisi existencial. Després d’abandonar la producció del que havia de ser el seu debut en el teatre a París, l’actor es refugia en un luxós balneari a l’oest de França, i Brizé aprofita el pintoresc escenari per construir una sèrie d’afortunats gags visuals sobre la cara absurda del privilegi, com un en què Canet se les té amb una moderna màquina de cafè sense botons.

Les aventures en imatge real d’Astèrix i Obèlix havien patit un cert desgast comercial després de quatre entregues, així que tocava un rellançament: desapareix l’intèrpret Gérard Depardieu, puntal de les obres prèvies, i s’incorpora Guillaume Canet (Petites mentides sense importància) com a actor, coguionista i director. Tot comença quan un comerciant murri repta els resistents gals a protegir la filla d’una emperadriu xinesa i rescatar la seva mare derrocada. Quan arriben a l’Orient, es retroben amb el seu enemic habitual: un Juli Cèsar en guerra de sexes amb Cleopatra.