El genealogista Tomeu Caimari es dedica a ajudar descendents de balears d’arreu del món a trobar els papers necessaris sobre els seus avantpassats per poder sol·licitar la nacionalitat espanyola. “Vaig pensar que hi ha gent que no sap on ha d’anar a cercar aquests papers i tampoc no té temps per fer-ho. Alguns ja l’han aconseguida”, explica. Ha fet casos de totes les Illes, però el gruix de feina “s’ha concentrat a Mallorca”, admet. De les gairebé 200 persones que ha ajudat, dues eren descendents de menorquins; quatre, d’eivissencs, i un, de formenterencs. Explica que Eivissa és l’illa on va tenir més problemes a l’hora d’accedir a informació, perquè durant la Guerra Civil es varen cremar molts d’arxius eclesiàstics, una de les fonts primàries de Caimari. 

Dos joves mallorquins s'han fet virals les darreres hores per la seva "valentia i determinació" quan es varen afrontar i varen reduir un home que assetjava sexualment dones dins un tren que feia el trajecte entre València i Barcelona.

Ximbomba, l'Agència de Màrqueting Digital de Mallorca, ha sortit al carrer per demanar als turistes què és el que més els ha sorprès de Mallorca i del temps que han passat a l'illa. Una destaca la quantitat d'alemanys que es troba a qualsevol indret i municipi, mentre que d'altres fan referència als preus, a l'estil de vida i a la bellesa dels residents.

El creador de contingut mallorquí Toni Horrach ha fet un vídeo en què explica les quatre frases que tot mallorquí ha sentit alguna vegada quan parla per primer vegada amb un català. Amb un to humorístic, fa un repàs de les situacions que es viuen tant pel tema de l'accent diferent com pel coneixement de la geografia de les Illes Balears.

La massificació i l'increment extrem de la pressió humana encene cada any les alarmes a les festes de Sant Joan a Ciutadella i generen polèmica entre els residents. Tant és així que la regidora de Festes de l'Ajuntament menorquí, Esther Mascaró, assegura que els ciutadellencs creuen que "se'ls ha expulsat de la festa". "Molts s'estimen més quedar a casa i veure-ho per la televisió", diu. Com en els darrers anys, es preveu que la població del municipi es tripliqui aquests dies: es passarà dels 32.000 habitants actuals a més de 90.000. Qui envaeix més l'illa durant les festes: els mallorquins o els catalans?

Javi Pujalte, un jove mallorquí que estudia a Barcelona, prenia un cafè amb una amiga al balcó del seu pis a l’Eixample Esquerre, quan el company de pis, Pau, els ha avisat que no tenien llum. De seguida han sortit de casa per comprovar si als veïnats els passava el mateix, i tothom havia tingut la mateixa idea: “L’escala era plena de gent demanant-se què passava”. En aquell moment, han pensat també a mirar si hi havia algú a l’ascensor i han trobat un veí tancat a l’interior: “Entre en Pau, jo i uns altres l’hem hagut de treure”, explica Javi.

La nova imatge turística de Mallorca presentada pel Consell Insular aquest dimarts ha aixecat polseguera a les xarxes socials i són molts els usuaris que han atacat l'eslògan elegit per aquesta campanya assegurant que el model turístic actual i els seus derivats (els preus de l'habitatge, els atacs al català, la saturació dels espais...) fan que Mallorca sigui més "ca seva", fent referència als turistes, que "ca nostra", fent referència als mallorquins i residents a l'illa.

Fa just un any, l'expresident de l'Uruguay, José Pepe Mujica, anuncià que tenia càncer. Tres setmanes abans, comparegué per sorpresa en un acte electoral del seu partit, el Movimiento de Participación Popular (MPP). Fou el comiat oficial d’un dels polítics més atípics del món. “Som –digué ple de bonhomia– un ancià que és a punt d’emprendre la retirada d’on no es torna, però som feliç perquè hi són vostès, perquè, quan els meus braços se’n vagin, hi haurà milers de braços substituint la lluita”. Uns dels braços que als anys seixanta empenyeren Mujica en la seva lluita varen ser els del mallorquí Antoni Mas Mas, més conegut com el Gallego Mas Mas.

De tots els dimonis que remenen la coa per Mallorca, en Barrufet és un dels més malignes, juntament amb en Banya Verda, el Dimoni Gros o el Dimoni Cucarell. Tanmateix, d’ençà de fa temps, els barrufets són considerats éssers mancats de malícia, qualitat reservada al maleït Gargamel. Quan associam el nom de Barrufet a Llucifer, és perquè els nostres referents són els personatges fantàstics de les rondalles mallorquines, univers de bruixes i bruixots, jaies i jovencells i, per descomptat, dimonis i dimonions. Però si en sentir el mot “barrufet”, la imatge mental que ens ve al cap és la d’un follet de color blau i amb barretina, és perquè som “infants” nascuts a la dècada dels anys setanta o vuitanta. De llavors ençà, els barrufets són part de la cultura de masses, gràcies al còmic i a la televisió. Qui en té la “culpa” que els mitjans de comunicació de masses manllevassin un nom, en origen, de la cultura popular i tradicional mallorquina? La resposta és Albert Jané i Riera, l’escriptor, lingüista i traductor, qui fa just uns dies, a edat de 93 anys, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Una iniciativa ciutadana crida els mallorquins a omplir les platges aquest estiu. La proposta, llançada aquest dimecres a través d'un perfil de X (abans Twitter) sota el nom 'Mallorca platja tour' ha explicat que aquesta idea ha sorgit com a resposta a les declaracions que va fer la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, aquest passat dilluns, entre les quals digué que els mallorquins "no poden voler anar a la platja com ho feien abans a l'estiu".

Un grup de mallorquins ha acompanyat a l'ANC durant la Diada de Catalunya d'aquest 2023. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu ha estat acompanyada dels mallorquins durant les primeres hores del dia.

Hi ha un fenomen de les formes de vida mallorquines (específicament mallorquines, perquè diríem que a Menorca, Eivissa i Formentera el fenomen no es produeix, o no ho fa de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat) que és la de les reunions multitudinàries de persones per dinar. Com que aquestes reunions generalment solen produir-se en algun restaurant, existeixen també els establiments del ram de l’hostaleria adequadament preparats per acollir-les, tant per les dimensions d’aquests restaurants, com per les característiques del servei, com per l’oferta gastronòmica. Parlam, també, de reunions que solen ser mixtes o múltiples pel que fa al sexe i al gènere de les persones que hi participen. En els casos de dinarots que se celebren a cases i casetes de foravila, i en què només hi prenen part homes presumptament heteros i cismascles, aleshores ja parlam de vegues, que serien motiu d’un escrit a part.

Va tenir un confinament total per ser persona de risc, un tancament que, en tot cas, li va resultar productiu. Només enguany, Joan Perelló (Campos, 1953) ha tret dos nous llibres: un de poesia, Mans de presagi (Lleonard Muntaner Editor), i un de narrativa, Els altres (EnSiola). Fetes les presentacions del primer, ara se succeeixen les d’Els altres: a Campos, el 26 de novembre; tot seguit, a Palma, el 29. Mentrestant, l’autor, que du al darrere quinze llibres més de poesia publicats i tres més de narrativa, continua parlant de la vulnerabilitat humana –també abans del covid-19– i de la transformació i devastació del paisatge de Mallorca, dos dels seus temes, de les seves preocupacions.  

Soldats de les Illes participaren en les campanyes al Marroc, des de la primera intervenció, el 1860 –la guerra d’Àfrica–, fins a la finalització de la revolta d’Abd el-Krim, el 1927. Unes intervencions com a articulació del més entusiasta nacionalisme espanyol, a la política i la premsa, si bé no hi mancaren crítiques. Aquest juliol es compleixen cent anys del desastre d’Annual.

Enmig del confinament més absolut, cap a finals de març, el jove de Sineu Lluc Aparicio va recordar que tenia més de set hores de vídeos d’un viatge amb moto que havia fet amb un amic. Per avorriment, va començar a tallar-los i a doblar-los, a posar-hi veus diferents de les originals, per tal de donar un altre sentit a les imatges; cercava fer riure el seu entorn. Alguns d’aquests talls acabaren al seu perfil d’Instagram. I hi va dedicar tant d’esment que admet que un dia els seus amics li varen dir que ja bastava: “Fes-te un altre compte per penjar això, que aquí ja embosses”. I va obrir el perfil @ParisioProductions, que amb just 85 publicacions acumula 5.316 seguidors. 

Van néixer al mig del desert, als inhòspits camps de refugiats d’Algèria, i van venir a les Balears i Catalunya de petits, primer a passar les vacances d’estiu i després acollits per famílies que els van donar l’oportunitat d’estudiar. Ara ho deixen tot per anar a combatre per una terra que no han pogut trepitjar mai i que només coneixen gràcies a les històries que els explicaven els seus avis. Joves sahrauís d’arreu d’Europa estan tornant ara als campaments després que el Front Polisario declarés la guerra al Marroc la setmana passada per haver-se saltat l’alto el foc signat el 1991. Quan ells encara no havien nascut.