Més de quinze anys ha tardat Todd Field a dirigir el seu tercer llargmetratge, Tár, després de debutar amb el rigorós drama de càmera A l'habitació (2001) i de firmar Jocs secrets (2006), un retrat de la doble moral de la classe mitjana. Som davant d'un cineasta d'una gran meticulositat, una característica que no sol casar bé amb la indústria comercial, però que aquí li permet generar una protagonista de ficció, la prodigiosa directora d'orquestra Lydia Tár, amb els atributs i la versemblança d'un personatge real. En la primera part, Field ens presenta Tár com una figura triomfant a través de diferents seqüències amb llargs i potents diàlegs que ens desvelen el carisma d'aquesta música que ha arribat a posicions de poder que cap altra dona havia assolit abans. Alhora, ens va desvelant de mica en mica el vessant depredador que Tár ha exercit des d'aquest privilegi...