El creixement poblacional de les Balears no deixa de posar a prova els serveis públics. En només un any, la Conselleria de Salut ha lliurat més de 20.000 noves targetes i, per tant el nombre de persones que són titulars d'aquest document que dona dret a totes les prestacions és ja d'1.214.000 beneficiaris, mentre que el 2022 la xifra era d'1.193.000.

Els sistemes sanitaris europeus són una "bomba de rellotgeria" que, sense una reacció política immediata, podrien quedar arrasats. Els vaticinis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) són preocupants, però els professionals sanitaris fa temps que envien aquest mateix missatge: se senten exhausts, injustificadament mal pagats i insatisfets amb la seva feina. I la pandèmia només ha estat l'espurna que ha atiat un foc que fa més d'una dècada que crema. A Catalunya està previst que metges i infermeres, però també altres perfils del sector com psicòlegs i administratius, surtin als carrers els dies 25 i 26 de gener per reivindicar una millora de les seves condicions laborals i evidenciar "la situació insostenible de la sanitat pública". I l'única manera d'evitar-ho és que el Govern faci un cop de volant i s'assegui a negociar. Dimecres, a una setmana de la convocatòria, hi ha prevista una reunió entre el sindicat Metges de Catalunya, precursor de les protestes, i el conseller de Salut, Manel Balcells, per intentar redreçar la situació en un temps rècord. Però la vaga catalana no és un cas aïllat: com les guspires d'un mateix foc, fins a set comunitats espanyoles, entre les quals Madrid, i diversos països europeus com el Regne Unit viuen una onada de mobilitzacions de sanitaris per forçar els seus governs a actuar.