Cada vegada que a Donald Trump li surt un enemic rellevant, s'afanya a posar-li un malnom. És el peculiar reconeixement que l'expresident atorga a totes les figures que es volen interposar en el seu camí. Per això Joe Biden, el principal antagonista del llargmetratge del magnat, és reconegut com a "sleepy Joe" o "slow Joe" (Joe "adormit" o "lent", un malnom posat fruit d'una entrevista viral on el mandatari tancava els ulls i semblava que s'adormia); Hillary Clinton, com a "crazy" o "crooked" ("boja" o "deshonesta"); Ron DeSantis, com a "Ron DeSanctus" o "DeSanctimonious" (amb una traducció complicada, que s'aproximaria a "rosegaaltars", segons l'escriptor Màrius Serra, i que vindria a dir-li hipòcrita).

Donald Trump ha rebut la seva segona imputació històrica en tan sols dos mesos. El fiscal especial Jack Smith, nomenat pel departament de Justícia, ha acusat formalment l'expresident de 37 delictes relacionats amb la retenció dels documents classificats que va trobar l'FBI a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Palm Beach (Florida). Per tant, haurà de comparèixer davant el Tribunal Federal de Miami dimarts a les tres de la tarda (a les nou del vespre hora catalana). Així ho havia comunicat el mateix Trump a través de la seva xarxa social, Truth Social, i ho ha confirmat el fiscal especial aquest divendres en una declaració de dos minuts davant la premsa: "Tenim una sèrie de lleis en aquest país, que s'apliquen a tothom. Els fets determinen el resultat d'una investigació. Ni més, ni menys".

La policia de Nova York fa dues setmanes que es prepara per a l'arribada als jutjats de l'encausat més famós que mai ha assistit al Tribunal Criminal de Manhattan. Centenars de periodistes fa dies que estan acampats davant la seu judicial i la torre que porta el cognom del primer expresident imputat de la història dels Estats Units, Donald Trump. Però res sembla indicar, malgrat el to incendiari del magnat cridant a les protestes, que es repeteixi una imatge similar a la de l'assalt al Capitoli del dia de Reis del 2021.

L'arribada de Donald Trump al tribunal de Manhattan, amb manilles o sense, la seva fitxa policial amb fotos de front i de perfil, la presa d'empremtes dactilars, i que li hagin de llegir els seus drets i els càrrecs dels quals se l'acusa. Són imatges molt potents, que no tenen precedents en els 247 anys d'història dels Estats Units, i que obren les portes a un escenari desconegut: què passa quan un expresident, que aspira a ser candidat, és imputat enmig d'una precampanya electoral?

Tots els focus mediàtics dels Estats Units estan posats aquesta setmana en el seu president, Joe Biden, a qui han obert una investigació judicial pels documents classificats trobats al seu antic despatx a Washington i a la seva residència privada de Delaware, corresponents a l'època en què va ser vicepresident (2009-2017). Quan va transcendir aquest descobriment, Donald Trump va respirar tranquil, atès que alleugereix la pressió que ha patit des que l'FBI va escorcollar la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida, i hi va trobar milers de documents governamentals. La calma mediàtica s'ha trencat amb la notícia d'aquest divendres: el Tribunal Suprem de Manhattan ha condemnat l'Organització Trump per la comissió de 17 delictes econòmics.