Quan jo me vaig despertar

Magdalena Pérez, Manacor

"...amb 6 anys, me'n vaig anar amb el camió dels dimonis"

“El primer pic que vaig anar amb els dimonis a Son Macià, tenia sis anys i hi vaig anar tota sola. Vaig fugir de mon pare i de ma mare, i em vaig ficar dins l’autocar que hi duia les persones adultes”, comenta Magdalena Pérez Galmés (33 anys), la primera dona que ha fet de Dimoni Petit a Manacor dimarts passat. Aquest és un dels records més primerencs que Magdalena té de la festa i que es relaciona amb el fogueró del llogaret manacorí. Era el lloc on la colla de dimonis, fins fa uns anys, feia el darrer ball. Hi arribaven ben tocada la mitjanit, només els més santantoniers resistien fins a les 2 o les 3 de la matinada. S’hi desplaçaven amb tres autocars de la companyia local Pedro Pou, que l’Ajuntament posava a disposició dels interessats. Els dimonis viatjaven drets dins un camió amb remolc tapat amb lona, mentre els músics de la banda continuaven sonant els 8 km que separen Manacor de Son Macià. “Qualcú va fer saber als meus pares que jo era tota sola per Son Macià i ells vingueren a cercar-me amb el cotxe. Jo era feliç per la plaça, vaig veure mon pare i ell quedà un poc enfora. Em va deixar passar gust, però quan tot va haver acabat, em va renyar molt”, explica la primera dimoni en relació amb aquest aspecte de la festa que, a causa de la massificació, es va suprimir fa uns anys.

]]>

Palma

Dijous, 19 de gener

18 h: Actuació infantil amb 2 princeses barbudes a la plaça Major.

]]>

Hi ha coses que en aparença no canvien mai, o no haurien de fer-ho, i dues d’aquestes coses, també en aparença, són les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià. Són tan tradicionals, tan nostrades i tan aferrades a l’ànima del poble que no hi ha manera de dir-ne res que no sigui un elogi desmesurat. L’ànima del poble es veu duita a la seva expressió més alta, i n’hi ha prou de veure com l’entusiasme que generen les festes arriba literalment a tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida social.

]]>

“Per Sant Antoni, les persones canten, i això ho fan en comunió amb altra gent. Qui canta esdevé protagonista i no és subjecte passiu o simple observador. En estar empoderat és quan passen coses. Per això, hi ha tantes i tantes relacions de parella o d’amistat que comencen per les festes de Sant Antoni, perquè hi ha persones que per primera vegada escometen veïns o companys de quintada amb qui, tot i saludar-se, no hi han intercanviat mai mitja dotzena de paraules”, explica Jaume Cabrer, estudiós de la festa a Artà.

]]>