"La Nova Cançó catalana és una de les millors manifestacions artístiques de la història universal de la música popular. A l'altura de la gran embranzida del rock angloamericà, de la chanson francesa i de la renaixença de la samba brasilera"... Així de categòric comença el llibre La nostra Cançó (Pòrtic, 2024) d'Antoni Batista (Barcelona, 1952). "És que és així, i miro de demostrar-ho. Per què no ho hem reivindicat? Potser perquè ens sembla que nosaltres som una cosa petita, però aquests artistes són molt bons, n'estic convençut", diu Batista, músic, musicòleg, expert en antifranquisme i en la història contemporània de països com Irlanda i el País Basc i col·laborador de l'ARA.

Al llarg de les últimes quatre dècades, el periodista, músic i professor universitari Antoni Batista (Barcelona, 1952) ha dedicat més d'una desena de llibres al conflicte basc, l'últim dels quals va ser ETA i nosaltres (Pòrtic, 2020). Els seus lectors, però, saben que aquest no és el seu únic interès: també ha publicat diversos assajos sobre música –entre els quals destaquen els que ha dedicat a Raimon– i sobre història de la resistència antifranquista. El vessant fins ara menys explorat de les seves investigacions és el cristianisme. Havia motivat Montserrat. Els misteris de la Muntanya Sagrada (L'Arquer, 2008), però no ha estat fins ara que ha publicat una interessant i insòlita anàlisi dels quatre evangelis del Nou Testament, Els portaveus de Déu (Fragmenta), on estudia la propagació del missatge cristià des de l'òptica de la teoria de la comunicació.