Les Balears no han rebut cap dels 803 menors migrants que s'han traslladat des de les Canàries, Ceuta i Melilla a altres comunitats autònomes els darrers set mesos, des que es va reformar la Llei d'estrangeria. Malgrat que el govern espanyol va incloure les Illes entre les regions susceptibles d'acollir menors migrants de les Canàries i les ciutats autònomes, l'Executiu s'hi va negar, va recórrer davant dels tribunals i va argumentar que la seva capacitat de tutela estava superada. Fonts del Govern i del Consell de Mallorca han assenyalat a l'agència EFE que cap dels menors desplaçats ha arribat a les Balears.

El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha afirmat aquest dimecres que les Illes no estan en situació de contingència migratòria, com les Canàries, Ceuta i Melilla, encara que considera que podrien estar-ho en el futur i que aquesta categoria podria ser sol·licitada pel Govern a l'Estat. En declaracions als periodistes, Rodríguez ha assenyalat que l'Executiu balear, amb la seva intenció de demanar la contingència migratòria, planteja solucions "pensant només en les Illes Balears" i no en la dimensió d'un problema que ha d'abordar-se en l'àmbit estatal, amb una resposta "coordinada, sensible, digna i humanitària com a país".

El govern de les Canàries ha lamentat aquest divendres l'anunci de l'Executiu balear de sol·licitar la suspensió del Tribunal Suprem per tenir carta blanca per no acollir els menors migrants no acompanyats procedents de les Illes, una decisió que suposa "un exercici d'irresponsabilitat i insolidaritat" per part d'una comunitat autònoma que "acull 5.000 infants menors menys que les Canàries".

Les Canàries han viscut aquest dimecres l'enèsima mostra del drama migratori. Un cayuco amb desenes de persones a bord ha bolcat al matí a l'illa d'El Hierro, quan s'acostava al port de La Restinga per desembarcar. L'embarcació transportava més de cent persones, incloses criatures, i les autoritats canàries han confirmat set víctimes mortals: quatre dones, una adolescent de 16 anys i dues nenes de cinc.

Nova tragèdia al mar. Almenys 50 persones han mort durant el naufragi d'una pastera que transportava persones des de l'Àfrica fins a les Canàries. Així ho ha denunciat a les xarxes socials l'ONG espanyola Caminando Fronteras i ho ha confirmat poc després, a la Cadena SER, el govern canari. Segons expliquen des de l'ONG, la pastera va sortir de Mauritània el passat 2 de gener amb, com a mínim, 86 persones a bord, i ahir les autoritats del Marroc van poder rescatar només 36 supervivents de l'embarcació. Per la seva banda, el servei espanyol de Salvament Marítim no té informació sobre aquest naufragi perquè els seus mitjans no han intervingut en el rescat dels supervivents.

En tot el 2024 han arribat 63.970 immigrants de forma irregular a l'Estat, segons el balanç provisional que ha fet públic aquest dijous el ministeri de l'Interior. Són 7.188 arribades més (+12%) que l'any passat i la xifra d'enguany pràcticament iguala el màxim històric, viscut l'any 2018 amb l'entrada de 64.298 persones després d'anys de clara davallada arran de la crisi econòmica. Tot i això, el balanç que ha compartit aquest dijous la Moncloa és provisional, i el definitiu acostuma a augmentar lleugerament el nombre d'arribades, així que el 2024 podria ser, finalment, un any de rècord. El mes amb un nombre d'arribades més alt va ser el novembre, amb gairebé 10.000.

L'any que s'acaba, amb un Nadal marcat pel rescat de gairebé 600 migrants en 24 hores a les Canàries, també ha estat l'any en què el naufragi d'un cayuco amb una seixantena de persones a bord va fer témer des del primer moment que es tractava de la tragèdia migratòria més gran documentada a l'arxipèlag. Unes xifres que constaten el terrible balanç anual de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe Monitoratge del dret a la vida 2024, que l'entitat ha presentat aquest dijous, situa el 2024 com el més mortífer des que recompten les víctimes de les rutes migratòries per arribar a Europa travessant el Mediterrani (2016). Des del gener fins al 15 de desembre del 2024, quan van tancar el recull de dades per a l'informe, en aquestes rutes han mort 10.457 persones, l'equivalent a 30 cada dia.

Una cinquantena de persones continuen desaparegudes des del naufragi d'un cayuco que dissabte a la matinada intentava arribar a la costa d'El Hierro des de Mauritània. Des d'aleshores se'ls busca per mar i aire, i els equips de recerca només s'han aturat durant la nit per la falta de llum. Des de les primeres hores es tem que aquest naufragi es pugui convertir en la tragèdia migratòria més greu de les Canàries en 30 anys d'arribada de pasteres i superar la més gran documentada fins ara, el 15 de febrer del 2009 a Los Cocoteros (Lanzarote), quan van morir 25 persones. A hores d'ara els equips de rescat veuen improbable que els desapareguts continuïn vius, i aquest diumenge el que busquen són els seus cossos. De fet, creuen que segurament els trobaran quan comencin a surar, passats uns tres dies de l'ofegament.

El Tribunal Superior de Justícia de les Canàries ha suspès el protocol del govern canari que pretenia posar traves a l'acollida de menors migrants. La decisió d'aquest divendres respon al recurs que va presentar dimecres la Fiscalia, en què demanava anul·lar el protocol de l'executiu CC-PP. En el mateix escrit, la Fiscalia va demanar al tribunal la suspensió cautelar, com s'ha aprovat, per evitar que quedessin desatesos els menors que arribin a les illes per mar.

La polèmica al voltant la política migratòria a les Canàries no s’atura i apuja el to aquest dilluns. El president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo (Coalició Canària), ha anunciat que el seu govern denunciarà l’Estat per l’arribada de migrants a les illes: “Prendrem decisions al Consell de Govern. Establirem un procés jurídic contra l'Estat. Les Canàries han fet la tasca d’atendre els menors que arriben a les illes, però el govern d'Espanya ens ha deixat sols”, ha expressat a les xarxes socials.

El president espanyol, Pedro Sánchez, començarà aquest dimarts una gira per tres països de l’Àfrica occidental: Mauritània, Gàmbia i el Senegal. La visita respon a l’augment de la pressió migratòria a les illes Canàries de les últimes setmanes, quan la majoria de les sortides han estat des de Mauritània. La premsa canària recorda aquests dies que la ruta ja té trenta anys d’història, durant els quals han arribat més de 229.000 persones. Ara bé, més del 54% del total des del 2020. Des de la Moncloa apunten que aquest viatge servirà per mostrar “el punt de vista multidimensional” del govern espanyol, que vol reforçar la seguretat però també parlar de cooperació i comerç.

Milers de persones han sortit als carrers aquest dissabte a les Canàries per protestar contra el model turístic d'excés. Una gran multitud de persones han tenyit els carrers de l'arxipèlag de color groc aquest 20 d'abril amb el lema 'Canàries s'esgota'. Entre les reivindicacions, els manifestants reclamen una ecotaxa i limitar el turisme de masses, ja que apunten que "les illes no viuen del turisme, el turisme viu d'elles''.

Membres del GOB i altres activistes ecologistes han desplegat aquest dissabte una pancarta davant la Seu per solidaritzar-se amb les protestes per limitar el turisme a les Canàries i, alhora, reclamar al Govern balear que hi posi límits a les Illes. La data coincideix amb la manifestació que es durà a terme aquest dissabte a totes les Illes Canàries i a altres ciutats, com Londres, Berlín, Barcelona, Madrid, Màlaga i Granada, des d'on donaran suport a la convocatòria.

"Ja veurem, ja veurem". Aquesta és la resposta de la diputada de Coalició Canària (CC), Cristina Valido, quan se li acosten els periodistes als passadissos del Congrés per preguntar-li si després de donar suport a la investidura, previsiblement fallida, d'Alberto Núñez Feijóo, està disposada a negociar amb el PSOE. De fet, des de la tribuna del Congrés, Valido ja va deixar clar que no li tanca la porta: "CC es compromet amb qui es compromet amb Canàries", va dir. El cas és que el vot de Valido s'ha convertit en estratègic, tant per al PP com per al PSOE, tot i no ser aritmèticament necessari per a cap dels dos. Vegem per què.

La ruta migratòria que va des de l'Àfrica a les Canàries continua sent una de les més mortíferes: ara mateix hi ha cinc embarcacions desaparegudes en aigües atlàntiques des del juny. Segons l'activista pels drets humans Helena Maleno, en aquestes pasteres que van sortir des de la costa del Marroc cap a Espanya hi hauria unes 266 persones a bord. Una sisena llanxa va aparèixer dissabte empesa pels corrents marins amb quatre supervivents després de passar vuit dies a la deriva. L'embarcació havia sortit de la ciutat marroquina de Tan-Tan fa una setmana amb migrants de països com el Senegal, Gàmbia, Etiòpia, Sudan o Sri Lanka, i almenys 51 tripulants haurien mort en el naufragi. L'ONG Caminando Fronteras ha explicat que hi havia 11 dones, 3 menors i 37 homes.

Espanya va deixar en mans del Marroc el rescat d'una barcassa amb una seixantena de persones a bord que va naufragar dimecres passat a la ruta canària, la més mortífera de les vies migratòries de tot el món. Els nàufrags van estar esperant ajuda al voltant de 12 hores, però l'un per l'altre, i tot i que l'embarcació era en una zona de rescat espanyola (SAR), ni el govern espanyol ni el marroquí no van fer res abans que fos massa tard. La llanxa pneumàtica es va enfonsar amb el tràgic balanç de 37 morts (tècnicament desapareguts perquè només s'han pogut rescatar els cossos d'una nena i d'un adult) i 24 supervivents.

Ja fa nou mesos, i les mares i dones dels 55 homes que es van embarcar en una pastera des del litoral del Marroc en direcció a les Illes Canàries encara esperen saber què els va passar. Tenien entre 16 i 45 anys, i només se n'han trobat 14 cadàvers, mentre que 41 continuen desapareguts enmig de l'oceà Atlàntic. En un gest poc habitual, els familiars s'han organitzat perquè el seu cas no quedi en l'oblit, com la majoria de les víctimes que es cobra l'anomenada frontera sud. Són víctimes que il·lustren una tragèdia migratòria en què en els últims cinc anys han perdut la vida 11.286 persones intentant arribar a les costes espanyoles per alguna de les cinc rutes que surten del nord de l'Àfrica. Són unes 2.200 persones mortes cada any, sis cada dia, segons el recompte que fa l'ONG Caminando Fronteras, que ha tornat a denunciar la passivitat de les autoritats espanyoles a l'hora d'activar els mecanismes de rescat de les embarcacions al mig del mar i donar resposta a la inquietud de les famílies, com la que han anomenat la pastera enigma. Un 10% de les víctimes mortals, 1.272, eren dones, i 377 eren criatures. L’entitat que dirigeix l’activista Helena Maleno ha comptabilitzat des del 2018 fins a 241 embarcacions en què tots els tripulants han desaparegut.

La incertesa i l'angoixa es barregen aquests dies a l'illa de La Palma, on el Cumbre Vieja ha entrat en la quarta setmana d'erupció sense que es pugui predir fins quan durarà l'activitat violenta del volcà, que ja ha destruït més d'un miler d'edificacions i ha afectat 591 hectàrees. La lava ha arribat aquest dilluns a una indústria de ciment d'un polígon industrial de Los Llanos de Aridane, que ha començat a cremar. Preventivament, les autoritats han recomanat el confinament de nous nuclis de població pel risc d'emissions de gasos tòxics. En total s'han confinat 3.000 ciutadans.