Vull viure a casa és el títol d’un llibre, escrit per Montserrat Vilaseca, que narra la història de la Remedios, una dona que va viure al barri del Raval. El llibre dona peu a reflexionar sobre el concepte tenir cura que, més o menys tímidament, s’ha anat instal·lant en els últims temps en el discurs polític i assistencial. L’ètica centrada en la cura mira de trobar un equilibri únic entre dependència i autonomia establint una relació respectuosa de proximitat i reciprocitat entre una persona que té una necessitat i una altra que, reconeixent la seva singularitat, intenta ajudar-la. Vetlla per no actuar des de posicions de poder, ja sigui amb actituds paternalistes o autoritàries. Un escenari que no es va donar amb la Remedios. La vida de la protagonista va ser dura, difícil, plena d’entrebancs, amb uns últims mesos internada en una residència en contra de la seva voluntat. Finalment, però, va trobar un centre que li va permetre recuperar l’equilibri amb la família, els amics del barri i la comunitat de Sant Egidi.