10 Les eleccions presidencials dels Estats Units són apassionants pel seu format, concepció i, per descomptat, per l’espectacularització del seu procés, propi del país, l’imaginari del qual està forjat a través del cinema i el xou business. El capitalisme feroç que regeix els designis d’aquesta nació (segurament, més que cap altre principi) implica una perversió de les mateixes campanyes, finançades amb fons privats. Com a europeu em costa molt d’entendre que el destí dels ciutadans es regeixi pels interessos de lobbies i dels que més tenen. No seré tan ingenu de pensar que això no passa a les democràcies occidentals, però, almenys, no ja des de l’elecció dels candidats, com és el cas dels EUA.

]]> En un món tan interconnectat, una sequera a Etiòpia pot generar una onada d’emigració cap al Nord; els seus integrants poden ser assaltats pel camí, al seu pas per Líbia, per exemple, i poden morir amb les costes d’Europa a la vista. Aquest supòsit no ens mouria a res que no fos condemnar l’etíop famolenc a morir de fam a Etiòpia: és tot al que estem disposats a fer per ell, pels seus fills, pels condemnats de la Terra. Enmig de tot, però, estem raonablement satisfets d’haver aixecat una civilització com la nostra, que enarbora l’estat del benestar com a emblema del poble elegit.

]]>