Doncs mira, em dic Agustina Oliveras Calsina. Vaig néixer... Espera’t...! El 10 de setembre del 1942. A pagès, vaig néixer. Però no fèiem de pagesos, a casa. El meu pare, com que la pagesia no donava per viure, de seguida va comprar un camió i feia el transport dels paletes. Tota la vida havia fet això.

Llegim a l'ARA que “la Unió Europea cada cop tem més l'amenaça de l'expansionisme rus i dels efectes del canvi climàtic” i, per tant, “demana a tots els europeus que tinguin reserves d'aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir almenys 72 hores sense ajuda externa en cas d'un conflicte bèl·lic o de catàstrofe climàtica o ambiental”.

Salvar una recepta és salvar una infància, una pàtria, un paladar. Les aromes de la cuina que han alimentat els petits de casa són les que es persegueixen quan la memòria, l'edat adulta, ha substituït la infància, sobretot quan han de cuinar-se per a ells mateixos i sobretot quan ho han de fer per als que estimen. Cuinar és estimar, ho sap tothom sense ser profecia.

A la consulta de les llevadores i als grups de postpart continuen arribant moltes futures mares i mares que ho acaben de ser amb el cap ple de mites desactualitzats sobre la criança. La llevadora i consultora de lactància certificada (IBCLC) a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa, Irene Lorente, apunta que els dos que més es repeteixen són els perjudicis per al nadó d’agafar-lo massa a coll i la por que la llet materna no sigui suficient per alimentar-lo. “Venim d’una generació alimentada principalment amb biberó en què els professionals donaven horaris molt marcats, que es contradiuen amb la lactància a demanda i sense horaris que es promou actualment”, afirma.