Miquel Morera i Darbra, que farà 103 anys aquest abril, es va allistar com a voluntari a la Columna Macià-Companys quan només en tenia 16, l'octubre del 1936. Era tan jove que els companys li deien "el nano". Va marxar amb el seu pare, que era armer, al front de l'Aragó per fer-li d'ajudant, i ja no van tornar a casa fins nou anys després. "El meu pare era el meu mestre, tenia set oficis, jo en vaig aprendre cinc, entre ells els de metal·lista, mecànic i creador de màquines noves", explica Morera. "Vam estar sempre molt units, i no me'n vaig separar mai quan va emmalaltir de càncer el 1969", afegeix. Pare i fill van viure la Guerra Civil l'un al costat de l'altre, i també la repressió quan Franco va imposar el seu terror. Junts van estar tancats a la Model, durant vuit mesos i mig, i als camps de concentració d'Horta i Reus. Morera va relatar part de la seva experiència a Un noi al front. Una joventut trencada 1936-1945 i ara està escrivint un nou llibre, La veu del vent. "Ara escric amb més mala jeia perquè sé moltes més coses, he llegit molt", afirma.