L’interès de Pilar Arnau per Josep Maria Llompart ve de molt enrere, i comença lluny de les Balears: va ser a la Universitat de Bochum, a Alemanya, on Arnau començà a descobrir com era d’inabastable la seva figura. Ara, un parell de dècades més tard, ha escrit Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país, una biografia de més de 300 pàgines que publica l’editorial Quid Pro Quo. 

Un assaig que comença així: “Estimo els llibres. M’agrada el seu món. M’agrada estar en la nuvolada que forma cadascun d’ells, que s’enfila, que s’allarga”, per força ha de provocar l’interès dels lectors vocacionals. L’home de les tres lletres és l’onzena baula d’un cicle assagístic, obra de Pascal Quignard, aquest home de lletres francès de gustos tan varis i eclèctics, enciclopèdics. D’aquest cicle, ell en diu darrer reialme, un sintagma que designa el terme de la nostra existència, el de la mort: un terme contradictori, certament, que moltes persones associen amb la fi i d’altres, amb un recomençament. “Escriure –conclou l’autor– assegura una subjecció entre els dos mons possibles (entre el primer món i el darrer reialme)”. En els volums precedents, Quignard havia reflexionat, entre altres assumptes, sobre l’amor, el pensament o l’art. En aquest, la qüestió central és la literatura i, per consegüent, també la llengua –el llenguatge– i l’escriptura, en les seves diverses manifestacions. I, encara, el silenci com a aspiració del creador (i del llegidor). “Hi ha alguna cosa fascinant en el fet de veure algú que llegeix un llibre en silenci”. Per cert, en el seu El sexo y el espanto vaig aprendre que l’adjectiu fascinant (o fascinador) ve del fascinus llatí, que vol dir "fal·lus diví". També vaig conèixer, gràcies a aquell títol, que el substantiu grec sarcòfag significa "el qui menja carn". Quignard, molt interessat en l’etimologia, sempre ens instrueix sobre sentits inconeguts o gens evidents.