<![CDATA[Ara Balears - cos huma]]> 10 <![CDATA[La primavera cap en un ‘crop top’: a partir dels 20 graus tot és possible]]>

La transició costa. Ens hem fet a l’hivern. Ens hi hem esculpit en pedra, com si hagués de ser per sempre. Preferim pensar en el pitjor escenari. Cal mentalitzar-se a fons per sobreviure a nits més llargues que els dies. Val més no saber quin temps dura l’hivern. Els brous, l’estufa i el sofà són la meva camisa de força, em mantenen amb seny. El meu deliri dura fins ben entrada la primavera, que em troba sorpresa, recelosa. La seva arribada em fa sentir com quan la persona que t’agrada et diu que també li agrades: primer, desconfiança, escepticisme. Massa bo per ser cert. Em faig un poc la despistada, com si no hagués sentit res, tot ignorant aquest oratge tebi i la llum taronja. Abric, nòrdic i coll alt fins ben entrat l’abril.

]]> <![CDATA[L’esplèndida joia de penetrar el cos humà]]> Quan era petit, m’encantava mirar, amb l’embadaliment de l’atenció dedicada i absoluta, l’educativa sèrie de dibuixos animats Una vegada hi havia… la vida –també anomenada La vida és així per la preciosa cançó que obria cada capítol–, i al·lucinava amb pel·lícules de culte com Viatge fantàstic, de Richard Fleischer, i El xip prodigiós, de Joe Dante, entre d’altres. Gràcies a aquests productes audiovisuals de qualitat podíem ser protagonistes d’una expedició que en realitat a hores d’ara encara no podem emprendre: travessar les increïbles fondàries del nostre organisme. L’escriptor Isaac Asimov va aventurar-se a crear una proposta literària que indagava en aquest territori tan extraordinari com és el cos humà talment un periple èpic, i avui mateix podem proclamar amb orgull que en llengua catalana tenim la sort de gaudir de l’obra recentíssima d’una escriptorassa que no només ho ha aconseguit al seu torn, i com mai, de fet, sinó que, a més a més, ha enllaçat l’ambiciosa empresa tot seguint i desafiant les estructures canòniques de l’Odissea d’Homer i de l’Ulisses de James Joyce, i a la vegada ens ha ofert una genialitat literària que dialoga amb Stefano Benni, Italo Calvino, Ursula K. Le Guin i Jules Verne, entre d’altres. Estic parlant de Núria Perpinyà i de la seva darrera novel·la: El cos invisible a La Magrana.

]]> <![CDATA[Els avantatges de ser baix]]>

Des del meu punt de vista —a una alçària exactament d'1,52 metres—, ser alta és una fantasia de superioritat molt estesa que hauria d'haver-se jubilat fa temps. L'exaltació de l'alçada tenia sentit quan facilitava la supervivència. Segles enrere, quan la necessitat de l'autodefensa sorgia cada dia, o a cada hora, a les persones altes els resultava més fàcil protegir les seves famílies i portar a casa un bon filet de rinoceront. Avui, els que poden aguantar una jornada sencera asseguts en una cadira d'oficina porten a casa talls de carn embolicats amb plàstic.

]]>