10 Abans del recent incendi esdevingut a Doñana, la Unesco va advertir els seus gestors de les nefastes conseqüències de la sobreexplotació dels aqüífers, avisant que aquest espai, meravellós i únic, podria entrar dins la llista de Patrimoni de la Humanitat “en perill”. Un mes després, Doñana entrà efectivament en perill, però no per culpa de l’aigua, sinó del foc. Quina estranya paradoxa! Però l’amenaça del foc a Doñana no és nova i sempre ha representat un perill històric, conjuntament amb l’aprofitament il·legal dels aqüífers i els dragatges.

]]> A la dècada del 2000 l’àcid 2-hidroxioleic i els seus derivats servien per a moltes coses, per a massa: obesitat, hipertensió, diabetis i altres trastorns metabòlics. Igual que la deessa de la mitologia romana, el compost Minerval respirava saviesa per tots costats i una capacitat d’estratègia fora de dubtes. També com a la història de Minerva, l’olivera semblava tenir un paper primordial dins el grup de recerca que havia estat més de 20 anys a dissenyar el compost molecular.

]]> Si algun cop heu tingut l’ocasió d’observar de prop la nacra (‘pinna nobilis’), probablement us haureu quedat impressionats per les dimensions d’aquest mol·lusc bivalve endèmic de la mar Mediterrània que, amb gaire bé un metre de llargada, és el més gran d’Europa i un del majors del món. Amenaçada per culpa de la contaminació, la pesca, la desaparició de les posidònies i les àncores dels vaixells, és una espècie molt longeva que viu mig soterrada dins del substrat, preferentment a les praderes de fanerògames marines, com ara la posidònia oceànica. A més de les amenaces citades, sembla que ara l’afecta un patogen, possiblement el bacteri vibrió.

]]> L’Organisme Autònom Parcs Nacionals i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient, han presentat aquesta setmana el llibre 'El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar'. Es tracta del tercer volum d’una sèrie editorial que té per objecte la divulgació cientificotècnica de tots els parcs nacionals d’Espanya, des d’una visió que integra els aspectes naturals, culturals i històrics i la seva relació amb el medi físic, els aspectes geològics i geomorfològics. Coincidint amb l’edició del llibre, enguany es compleixen cent anys de la Llei de parcs nacionals i 25 anys de la declaració de l’Arxipèlag de Cabrera. Un bon moment, doncs, per reflexionar sobre els parcs nacionals i sobre l’ampliació marítima del Parc de Cabrera. Hom espera que les feines de la Comissió per a l’Ampliació del Parc Nacional de Cabrera, constituïda el passat mes de juliol, derivin ben aviat en propostes concretes.

]]> Als terrats de Palma hi ha un bosc amagat per a la majoria dels habitats d’aquesta ciutat. És una coberta vegetal salvatge formada per tot tipus d’organismes, des del més primaris fins als més sofisticats, des dels bacteris fins a les plantes, des de foraminífers fins a arbusts, passant per algues, fongs, líquens, molses, falgueres i gramínies, que s’han instal·lat, desenvolupat i adaptat gràcies a la humitat i el substrat que aquests organismes troben a les escletxes de les rajoles, les teules, les baranes, les fustes i les pedres de marès. No importa que les teules estiguin a 50 graus a l’estiu, sempre hi haurà algun organisme disposat a posar-s’hi al damunt, amb la complicitat de les gavines, coloms i altres ocells que en transporten les llavors, d’un terrat a l’altre. Ho va contar el professor Lluís Fiol de la UIB en una magnífica conferència en el marc del cicle de xerrades el Darrer dijous, que organitza el GOB cada mes sobre temes vinculats a la natura i l’ecologia. Les fotos que va mostrar el doctor Fiol, espectaculars i sorprenents, són el resultat d’anys d’observacions que van començar amb una tesi doctoral de l’investigador per catalogar els líquens saxícoles de Mallorca i Cabrera.

]]> La setmana va començar amb una trista notícia, la mort del director de la Fundació Voltor Negre i de la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània, Juan José Sánchez. Tothom que estima la biodiversitat a les Balears n'ha recordat aquests dies les campanyes, els raonaments i les conferències. Convé no oblidar que l’espècie més emblemàtica de Mallorca va estar a punt d'extingir-se a mitjan de la dècada dels 80 del segle passat i que, segons els darrer cens, la població actual ja és de gairebé 200 exemplars. Segur que la perseverança i la bona feina de la Fundació Voltor Negre ha contribuït a aquest èxit, amb la col·laboració d’altres entitats, com ara la Conselleria de Medi Ambient i el GOB, és clar. Apassionat per l’ornitologia, Juan José Sánchez va quedar doblement atrapat pel magnetisme d’una terra llunyana a la seva, Mallorca, i per l’atracció del vol més encisador i silenciós que ha sobrevolat mai la nostra illa. S'espera, doncs, que la seva feina tingui una continuïtat. Aquest en seria el millor homenatge, a part del merescut recordatori que se li retrà la setmana vinent a Campanet.

]]> Alegrem-nos, perquè la setmana que els Estats Units podia haver tingut la seva primera dona presidenta, aquí hem aconseguit dues fites gràcies a dues dones científiques valentes. D'una banda, Salud Deudero és, des de fa molts pocs dies, la nova directora del Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), en substitució d’Enric Massutí. Deudero, que té una dilatada carrera científica, presideix el subcomitè d’Ecosistemes Marins i Recursos Vius de la Comissió Internacional per a la Exploració Científica del Mediterrani (CIESM). La investigadora mallorquina s’ha ocupat darrerament de l’estudi dels efectes antropogènics a les zones costaneres.

]]>