Milers de persones han sortit aquest diumenge als carrers d’Eivissa per protestar contra el projecte de remodelació de l’aeroport impulsat per Aena i reclamar que es posi fre a la massificació turística. La manifestació ha començat poc després de les 18.00 h al passeig de Vara de Rei i ha recorregut diversos carrers de Vila. La Policia Nacional ha calculat unes 4.500 persones, mentre que l’organització ha situat l’assistència entre 5.000 i 10.000 manifestants.

Milers de persones han recorregut aquest diumenge els carrers de Palma i Eivissa (on la Policia parla de 4.500 persones i l'organització, de 10.000) per protestar contra l’augment de la capacitat aeroportuària i reclamar que es freni el creixement del trànsit aeri. La manifestació a la capital de les Balears ha començat a les 18.00 h davant la Delegació del govern i ha acabat al Consolat de la Mar, amb el lema 'Ni més ampliació, ni més promoció'. La protesta estava convocada per la Plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport i hi han participat entitats veïnals, ecologistes i socials.

L'objectiu és donar un bon toc d'atenció a les administracions, un de gros, que no es pugui obviar ni desatendre. "Esperam milers de persones", assegura la presidenta de Joves d’Eivissa, Marga Torres. La manifestació partirà diumenge a les 18 h de Vara de Rey i, amb una mica més d’un quilòmetre de recorregut, passarà per davant del Consell i finalitzarà al parc de la Reina Sofia, on es llegirà un manifest. La difusió a les xarxes ha estat molt intensa els darrers dies, feta en coordinació amb les plataformes contra l’ampliació dels aeroports de Barcelona i Mallorca. "Va ser quan vàrem saber que s’anava a fer una convocatòria contra l’ampliació del Prat, que vàrem decidir que era el moment; després s’hi va afegir Mallorca", explica Marga Torres. "Crec que hi ha un context social propici i que els pitiüsos rebutjam clarament l’ampliació de l’aeroport", raona la presidenta. 

L’ampliació de l’aeroport d’Eivissa projectada per Aena afectaria dues zones perifèriques de protecció del parc natural de ses Salines, segons ha denunciat aquest dijous l'entitat ecologista GEN-GOB. Una es troba a l’est de la terminal, on la gestora aeroportuària preveu aixecar un edifici nou, i l’altra a l’oest, a l’àrea del torrent que el projecte planteja soterrar.

A principis dels anys seixanta s’inaugurava a Palma l’aeroport de Son Sant Joan, que substituïa el de Son Bonet, i els mallorquins rebien els turistes a peu de pista amb rams de flors. La porta d’entrada a l’illa era això, una porta. Avui aquella porta s’ha convertit en una maquinària que té molt, o tot, de trituradora. No és una metàfora gaire exagerada. Perquè Aena ja no es conforma a gestionar un aeroport: l’engrandeix, l’omple, el ven, el lloga, l’explota i en treu tot el suc que pot. No oblidem mai que Aena és una empresa de majoria pública. És a dir, que aquest gran negoci té molt de públic, però molt poc de nostre.

L’Associació de Joves d’Eivissa (AJE) ha convocat una manifestació per al pròxim diumenge 20 de setembre per protestar contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa. La mobilització començarà a les 18 h a Vara de Rey i recorrerà els principals carrers de la ciutat fins a arribar al Consell insular, on es llegirà un manifest.

La plataforma 'Menys Turisme, Més Vida' ha denunciat públicament la creació de sis portes d'embarcament noves en el mòdul D de l'aeroport de Palma. Aquesta ampliació, ha criticat la plataforma en un missatge publicat en el seu compte de la xarxa social X, s'ha produït durant les obres que s'estan duent a terme a Son Sant Joan.

La directora de l’aeroport d’Eivissa, Marta Torres, ha defensat aquest dijous el projecte d’ampliació impulsat per Aena i ha negat que l’objectiu sigui incrementar la capacitat de la infraestructura o atreure més turistes. “No hi ha cap intenció relacionada amb un canvi de capacitat”, ha assegurat durant una roda de premsa en què ha presentat les línies mestres d’una actuació que preveu una inversió de 230 milions d’euros entre el 2027 i el 2031.

El president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, s'ha pronunciat en contra de l'ampliació prevista a l'aeroport de l'illa. En declaracions a IB3 Ràdio, el president ha assegurat que aquestes obres "van en contra del model turístic que planteja el Consell" i a més, ha criticat amb duresa que hagi hagut de conèixer tant l'ampliació com els detalls de les obres a través dels mitjans de comunicació. "No hem de créixer en quantitat, hem de créixer en qualitat", ha sentenciat Marí.

La Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport alerta que l'ampliació dels aeroports a les Balears pot agreujar la crisi d’accés a l’habitatge i la turistificació de l’Arxipèlag.

El principal criteri per decidir si és desitjable ampliar l’aeroport de Barcelona hauria de ser l’ambiental. En un món on és absolutament necessari i del tot inajornable frenar el canvi climàtic, ampliar la capacitat de l’aeroport ens allunya de l’objectiu de reduir les emissions. A més a més, l’ampliació malmetria encara més un important patrimoni natural protegit per les directives Aus i Hàbitats.

Si un no vol que es riguin de les seves metàfores, cal procurar que les metàfores no siguin, d’entrada, risibles. Sentir el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, afirmant que la solució per ampliar l’aeroport del Prat sense carregar-se els aiguamolls de la Ricarda passa per fer “un aeroport per a ocells” fa venir un riure irònic. La qüestió és complexa, i arrossega una controvèrsia llarga i tècnicament densa. Però, tal com s’ha explicat darrerament, resultava que era tan fàcil com canviar ocells de lloc.

La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha demanat la compareixença del batle de Palma, Jaime Martínez, perquè expliqui els efectes de la possible ampliació de l'Aeroport de Palma. Truyol considera "decebedor" que Martínez es reuneixi amb els representants d'Aena "sense donar detalls ni tenir en compte les preocupacions i interessos dels ciutadans locals". "Mostra una vegada més com les decisions importants, quan el PP governa, són a porta tancada, sense transparència ni participació ciutadana", ha dit.

Foment del Treball, en el seu informe fet públic el 23 d’octubre sobre les diferents alternatives de millora de l’aeroport de Barcelona, arriba a dues conclusions. Cal una pista de 3.500 metres de llarg per a vols intercontinentals i l’aeroport de Barcelona és petit (el 25% de la superfície que té el de Madrid o el 30% de la del de Londres). Si es vol una pista de 3.500 metres, l’alternativa compatible amb el respecte al medi ambient i les instal·lacions del port és anar sobre el mar... però la solució de Foment insisteix encara en una ampliació de l’actual pista mar en 840 metres.

El futur de l’aeroport de Barcelona està, avui, en una cruïlla prou complexa. No penso que es resolgui ara, amb les posicions temoroses dels candidats a l’alcaldia, i probablement s’haurà d’esperar també a un nou Parlament. L’actual ja s’ha pronunciat de manera poc ortodoxa, sense validar un projecte, sense analitzar la proposta i amb una confluència de mirades curtes sobre el futur del país. És el que, de moment, tenim.

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport sembla sortit del guió d’una comèdia negra, especialment dolenta, en què cada nova proposta és més de mal gust que l’anterior. L’última ocurrència, que la Generalitat està estudiant, és la construcció d’una plataforma de 4.700 metres de formigó armat que s’elevaria sobre el mar, costaria 2.100 milions d’euros i ocuparia l’espai natural protegit marí del Baix Llobregat-Garraf, amb la qual cosa alteraria els corrents i els ecosistemes i amenaçaria l’aqüífer del Llobregat.

Cal actuar sobre la infraestructura de l’aeroport per poder volar fins a 12.000 km de distància des de Barcelona sense fer escales. Cal disposar de dues pistes d’uns 3.500 metres, una per a aterratges (la pista actual de terra), i una per a enlairaments, sense que això afecti la població de l’entorn per soroll, i sense impactar en les zones mediambientalment delicades de llacunes i espais humits, la Ricarda i el Remolar, del delta del Llobregat. La solució és construir una pista suportada en pilons que, a una altura sobre el mar de 10 metres, permet la lliure circulació de l’onatge. Per idèntiques raons, els corrents marins no es veuen afectats i, per tant, la circulació de sorra a les platges de la zona tampoc.