La plataforma 'Menys Turisme, Més Vida' ha denunciat públicament la creació de sis portes d'embarcament noves en el mòdul D de l'aeroport de Palma. Aquesta ampliació, ha criticat la plataforma en un missatge publicat en el seu compte de la xarxa social X, s'ha produït durant les obres que s'estan duent a terme a Son Sant Joan.

La directora de l’aeroport d’Eivissa, Marta Torres, ha defensat aquest dijous el projecte d’ampliació impulsat per Aena i ha negat que l’objectiu sigui incrementar la capacitat de la infraestructura o atreure més turistes. “No hi ha cap intenció relacionada amb un canvi de capacitat”, ha assegurat durant una roda de premsa en què ha presentat les línies mestres d’una actuació que preveu una inversió de 230 milions d’euros entre el 2027 i el 2031.

El president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, s'ha pronunciat en contra de l'ampliació prevista a l'aeroport de l'illa. En declaracions a IB3 Ràdio, el president ha assegurat que aquestes obres "van en contra del model turístic que planteja el Consell" i a més, ha criticat amb duresa que hagi hagut de conèixer tant l'ampliació com els detalls de les obres a través dels mitjans de comunicació. "No hem de créixer en quantitat, hem de créixer en qualitat", ha sentenciat Marí.

La Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport alerta que l'ampliació dels aeroports a les Balears pot agreujar la crisi d’accés a l’habitatge i la turistificació de l’Arxipèlag.

El principal criteri per decidir si és desitjable ampliar l’aeroport de Barcelona hauria de ser l’ambiental. En un món on és absolutament necessari i del tot inajornable frenar el canvi climàtic, ampliar la capacitat de l’aeroport ens allunya de l’objectiu de reduir les emissions. A més a més, l’ampliació malmetria encara més un important patrimoni natural protegit per les directives Aus i Hàbitats.

Si un no vol que es riguin de les seves metàfores, cal procurar que les metàfores no siguin, d’entrada, risibles. Sentir el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, afirmant que la solució per ampliar l’aeroport del Prat sense carregar-se els aiguamolls de la Ricarda passa per fer “un aeroport per a ocells” fa venir un riure irònic. La qüestió és complexa, i arrossega una controvèrsia llarga i tècnicament densa. Però, tal com s’ha explicat darrerament, resultava que era tan fàcil com canviar ocells de lloc.

La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha demanat la compareixença del batle de Palma, Jaime Martínez, perquè expliqui els efectes de la possible ampliació de l'Aeroport de Palma. Truyol considera "decebedor" que Martínez es reuneixi amb els representants d'Aena "sense donar detalls ni tenir en compte les preocupacions i interessos dels ciutadans locals". "Mostra una vegada més com les decisions importants, quan el PP governa, són a porta tancada, sense transparència ni participació ciutadana", ha dit.

Foment del Treball, en el seu informe fet públic el 23 d’octubre sobre les diferents alternatives de millora de l’aeroport de Barcelona, arriba a dues conclusions. Cal una pista de 3.500 metres de llarg per a vols intercontinentals i l’aeroport de Barcelona és petit (el 25% de la superfície que té el de Madrid o el 30% de la del de Londres). Si es vol una pista de 3.500 metres, l’alternativa compatible amb el respecte al medi ambient i les instal·lacions del port és anar sobre el mar... però la solució de Foment insisteix encara en una ampliació de l’actual pista mar en 840 metres.

El futur de l’aeroport de Barcelona està, avui, en una cruïlla prou complexa. No penso que es resolgui ara, amb les posicions temoroses dels candidats a l’alcaldia, i probablement s’haurà d’esperar també a un nou Parlament. L’actual ja s’ha pronunciat de manera poc ortodoxa, sense validar un projecte, sense analitzar la proposta i amb una confluència de mirades curtes sobre el futur del país. És el que, de moment, tenim.

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport sembla sortit del guió d’una comèdia negra, especialment dolenta, en què cada nova proposta és més de mal gust que l’anterior. L’última ocurrència, que la Generalitat està estudiant, és la construcció d’una plataforma de 4.700 metres de formigó armat que s’elevaria sobre el mar, costaria 2.100 milions d’euros i ocuparia l’espai natural protegit marí del Baix Llobregat-Garraf, amb la qual cosa alteraria els corrents i els ecosistemes i amenaçaria l’aqüífer del Llobregat.

Cal actuar sobre la infraestructura de l’aeroport per poder volar fins a 12.000 km de distància des de Barcelona sense fer escales. Cal disposar de dues pistes d’uns 3.500 metres, una per a aterratges (la pista actual de terra), i una per a enlairaments, sense que això afecti la població de l’entorn per soroll, i sense impactar en les zones mediambientalment delicades de llacunes i espais humits, la Ricarda i el Remolar, del delta del Llobregat. La solució és construir una pista suportada en pilons que, a una altura sobre el mar de 10 metres, permet la lliure circulació de l’onatge. Per idèntiques raons, els corrents marins no es veuen afectats i, per tant, la circulació de sorra a les platges de la zona tampoc.

La possibilitat d’una negociació pressupostària entre el govern de la Generalitat, monocolor ERC, i el PSC ha posat damunt de la taula, per voluntat expressa i molt intencionada d’aquest últim, tres condicions: posar en marxa el parc urbanístic i de lleure de Hard Rock a Vila-seca, completar el Quart Cinturó entre Terrassa i Sabadell i ampliar l’aeroport de Barcelona. Són tres grans projectes importants i conflictius. Importants pel potencial de foment del creixement econòmic i de creació de llocs de treball. Conflictius per les objeccions mediambientals, veïnals, paisatgístiques i, en general, de sostenibilitat. El PSC s’orienta a prioritzar els projectes pel potencial econòmic. ERC fa tot el possible per endarrerir-los i dissoldre’ls per les resistències locals que qüestionen la necessitat i la sostenibilitat mediambiental. No s’ha d’oblidar que els comuns hi són hostils, i els de Junts, força favorables. Es tracta, doncs, d’un torpede de profunditat, que aspira a canviar les aliances polítiques i a mobilitzar una part important de l’antic electorat de CiU. Tota aproximació racional s’enfronta al conflicte entre diversos interessos. No hi ha solucions senzilles ni raons indiscutibles. Dit això, em permeto oferir algunes opinions amb afany de jerarquitzar els pros i els contres.