Les bledes són probablement la verdura que més escarafalls genera només pronunciant-ne el nom, malgrat que en una enquesta popular encara n'hi hauria una altra, les cols de Brussel·les, però ja són figues d'un altre paner. El cas és que les bledes sovint s'han rebullit i s'han posat al plat amb acompanyaments simples. Unes altres vegades la cocció també els ha fet tenir gust de terra i, una cosa que podria ser-ne una virtut, s'acaba convertint en un inconvenient. Els dos motius, junts o separats, generen que en l'imaginari popular les bledes vagin associades a àpats rígids i tristos.

El dinar de Reis és l’àpat menys normatiu de tots els festius, perquè no hi ha cap menja tradicional lligada amb la data. Només les postres són fixes i inamovibles, el tortell de Reis, però tant el primer plat com el plat són lliures, i potser per això justament és el dinar que més maldecaps porta. Què cuino per al dinar de Reis que sigui llaminer, que agradi a tothom (sobretot a la canalla, perquè és el seu dia) i que no em faci complicar el dia, perquè més que mai altra feina hi ha.