La família Gascons acaba d’inaugurar al barri vell de Girona el primer restaurant que situa en un nucli habitat i, per tant, no és de carretera, com Els Tinars (una estrella Michelin) i el Bell-lloc. “A mi m’agrada el concepte de restaurant de carretera perquè està associat a un bon lloc per menjar-hi bé”, diu el cuiner, Marc Gascons, un dels primers dies d’obertura del restaurant, que té ple els tres espais on es pot menjar: la sala gran, l’interior i un lateral, amb taules altes. El Marc recorda el túnel davant del restaurant Els Tinars que va pagar el pare perquè hi hagués accés directe al restaurant des de la carretera. La Fonda Cal Ros és una altra història: està situat sota les Voltes d’en Rosés, a la plaça de la Cort Reial, i és un espai més petit que les grans sales d'Els Tinars i el Bell-lloc, però hi ha un fil que els relliga: la cuina catalana n’és la protagonista.

Arribo un dilluns al migdia a dinar a Els Tinars, el dia que Marc Gascons fa festa. És una de les grans novetats del restaurant d’una estrella Michelin de Llagostera: que l’equip pot triar dos dies de festa i el restaurant continuar estant obert. Així que el dilluns entrevisto l’Elena Gascons, germana del Marc i maître d'Els Tinars, i l’endemà, el Marc. Parlem de la temporada que està a punt de començar, la tardor, quan a la cuina poden canviar fins a cinc vegades la carta i també el menú. Els pregunto pel menú de temporada, de preu molt competitiu per la qualitat (59 euros) i 69,50 € amb vins, i també els demano pel funcionament del Bell-Lloc, el restaurant de cuina tradicional catalana que van obrir el juny del 2019 a Santa Cristina d’Aro. Els dos germans fan un equip molt sòlid i transmeten la seva passió per la feina, que van heretar dels avis, els que van inaugurar el restaurant el 1978, i el pare va pagar la construcció del pont que permet sortir per un lateral de l'autovia de la costa per travessar-la per sota i accedir al restaurant. Segons la història familiar, pagar les obres va costar tant com comprar un Ferrari. La cuina catalana és la insígnia dels restaurants que dirigeixen els germans, entre els quals també hi ha l'assessorament a l'Hotel Serras Barcelona i el xiringuito La Gàbia dels Mussols, a Sant Feliu de Guíxols.

Diuen que el pintor Pablo Ruiz Picasso pintava, escrivia i dibuixava damunt de la taula de la cuina i que per això té tants quadres amb referències culinàries. Avui n’hi ha més. La casa de Barcelona on va viure el pintor del Guernica l’ocupa l’Hotel Serras (passeig de Colom, 9), on hi ha dos restaurants imprescindibles per conèixer la cuina catalana i la italiana. D'una banda, l’Informal, dirigit pel cuiner Marc Gascons, situat a l’última planta de l’hotel, i de l'altra, l’Agreste, el restaurant temporal amb data de tancament (provisional) la primera setmana d’agost.

El dinar de Reis és l’àpat menys normatiu de tots els festius, perquè no hi ha cap menja tradicional lligada amb la data. Només les postres són fixes i inamovibles, el tortell de Reis, però tant el primer plat com el plat són lliures, i potser per això justament és el dinar que més maldecaps porta. Què cuino per al dinar de Reis que sigui llaminer, que agradi a tothom (sobretot a la canalla, perquè és el seu dia) i que no em faci complicar el dia, perquè més que mai altra feina hi ha.