La primera novel·la d'Eider Rodriguez (Errenteria, 1977) comença en una habitació d'hospital. El pare de la narradora acaba de tenir un ictus. L'home se'n recupera a mitges, però té el fetge molt tocat a causa de la cirrosi. Materials de construcció (Periscopi/LRH, traduït de l'eusquera al català per Pau Joan Hernández) és la crònica dels últims mesos de l'home per part de la filla i l'intent de reconstruir-ne el passat a través d'escenes familiars, de l'època i els llocs que li va tocar viure. És un llibre dur, tot i que l'autora hi intercala pinzellades de sentit de l'humor tendres i necessàries.

Una de les qüestions centrals que recorre De nou centaure, la nova novel·la de Katixa Agirre, és la maternitat i la criança. Si Les mares no (Amsterdam/Tránsito, 2020) partia d'una mare que ofegava els bessons a la banyera i resseguia el cas a partir de la mirada d'una escriptora, també mare, la novel·lista basca ha construït ara "tot un món de zero" en el qual una dona de mitjana edat passa uns dies a París. Mentre treballa en un projecte de metavers sobre una de les pioneres del feminisme, Mary Wollstonecraft (1759-1797), passa revista a la seva vida –té tres fills, i la seva relació de parella està en crisi– i es pregunta si encara és a temps de reinventar-se. "Em fa contenta que hagis vist el vincle entre totes dues novel·les –admet Agirre–. Aquesta novel·la imagina un futur proper amb un complex entramat virtual que em serveix per parlar de com la tecnologia afecta les relacions humanes. Una de les més importants és la de maternitat".