El món de la novel·la De nou centaure (La segona perifèria) està ple d’ulleres intel·ligents, de relacions virtuals i de dubtes al voltant de qüestions com el gènere, la maternitat o l’activitat turística. És, en teoria, una obra de ciència-ficció que, tanmateix, ens parla de l’aquí i l’ara a través d’un personatge de nom Paula que té l’escriptora Mary Wollstonecraft, pionera del feminisme i mare de la també escriptora Mary Shelley, entre les seves confidents. La seva autora, Katixa Agirre, és avui a Mallorca en el marc del cicle Converses que organitza la Fundació Mallorca Literària. 

Una de les qüestions centrals que recorre De nou centaure, la nova novel·la de Katixa Agirre, és la maternitat i la criança. Si Les mares no (Amsterdam/Tránsito, 2020) partia d'una mare que ofegava els bessons a la banyera i resseguia el cas a partir de la mirada d'una escriptora, també mare, la novel·lista basca ha construït ara "tot un món de zero" en el qual una dona de mitjana edat passa uns dies a París. Mentre treballa en un projecte de metavers sobre una de les pioneres del feminisme, Mary Wollstonecraft (1759-1797), passa revista a la seva vida –té tres fills, i la seva relació de parella està en crisi– i es pregunta si encara és a temps de reinventar-se. "Em fa contenta que hagis vist el vincle entre totes dues novel·les –admet Agirre–. Aquesta novel·la imagina un futur proper amb un complex entramat virtual que em serveix per parlar de com la tecnologia afecta les relacions humanes. Una de les més importants és la de maternitat".