L’any que comença estarà marcat per l’activitat política: si el maig hi haurà eleccions autonòmiques, insulars i municipals, la recta final del 2023 serà per als comicis estatals. Queden al davant uns mesos plens de reptes, que descrivim en aquest dossier. D’una banda, cal fer front a problemes persistents com l’habitatge i el patiment econòmic. A més, la transició energètica requereix un fort impuls i cal fer realitat el canvi de paradigma que implica quant a mobilitat i consum energètic.

La tendència a rodar superproduccions asiàtiques a Mallorca es consolida. La Mallorca Film Comission, en el darrer trimestre del 2022, ha fet contactes en fins a set països del continent asiàtic per obrir l’illa a aquest mercat, una via inexplorada fins ara. Això suposarà que el 2023 es dupliquin a Mallorca les produccions de països com el Japó, la Xina i l’Índia, les quals podrien arribar a superar les cinc. L’entitat també preveu que l’any vinent les produccions de ficció continuïn pujant, en detriment de les de publicitat, que fins fa poc representaven la majoria de creacions audiovisuals de Mallorca.

Smiley, la sèrie que Minoria Absoluta ha produït per a Netflix, i que acumula milers de visualitzacions, ha estroncat les esperances en matèria que el català tingués no només una presència quantitativa, sinó també qualitativa als continguts de les plataformes digitals. A la trama ambientada a la ciutat de Barcelona i que envolta la història romàntica d’una parella gai, els únics personatges que parlen en català són els membres d’una determinada família. Just utilitzen el català per comunicar-se entre ells, i mai amb cap altre dels personatges.

La consolidació de la programació del teatre Principal d’Inca és la fita que s’ha marcat el nou director, Miquel Àngel Raió, perquè la infraestructura esdevingui un referent no només de la Part Forana, sinó d’arreu de les Illes Balears. Després d’un primer any de trajectòria en què l’equipament s’ha posat a punt, ara toca convertir-se en un reclam per a una afició teatral creixent a la comarca del Raiguer. En les properes setmanes està previst que Raió anunciï aquesta programació, que tindrà en el teatre en català i els espectacles infantils i juvenils el punt fort.

L’any 2022 acaba amb un balanç molt positiu per part del sector turístic, amb prop de 13 milions de visitants, una xifra molt propera a la de l’any de rècords per excel·lència, que va ser el 2019. Hi havia molta por perquè, després de la temporada inexistent del 2020 i la regular del 2021, eren molts els empresaris que es mostraven esgotats després de molts mesos amb ingressos baixos, que tot i les ajudes públiques havien deixat els recursos propis al límit. Però els pronòstics d’aquells que asseguraven que, acabada la pandèmia, els europeus pujarien a l’avió en massa es varen complir. Durant la temporada alta, les Illes han penjat el cartell de ple i han assolit també les majors taxes d’ocupació, amb rècord de treballadors d’alta a la Seguretat Social. 

El 2020, en plena pandèmia, el Govern balear anunciava la creació d’una Agència de Salut Pública, un organisme que finalment veurà la llum el 2023. Disposarà d’un pressupost de 30 milions d’euros i haurà de planificar les polítiques en l’àmbit sanitari, sobretot en la prevenció, la vigilància i la promoció de la salut. Entre altres coses, haurà de monitorar el comportament de malalties infeccioses com la covid-19 i la bronquiolitis, i les transmissibles com les que es contagien per la via sexual, que s’han disparat els darrers cinc anys a les Balears (i a tot l’Estat).

El 2022 ha estat l’any de posada en marxa de la LOMLOE i el 2023 serà el torn de la universitat. La Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) ha estat aprovada al desembre al Congrés i ara només queda que sigui ratificada al Senat per començar a aplicar-se l’any entrant. La llei vol posar fi a una època d’infrafinançament de les universitats públiques que arrosseguen des de l’anterior crisi financera i eleva la inversió pública dedicada al món universitari: preveu arribar a l’1% del PIB l’any 2030. 

Un dels principals reptes en matèria d’igualtat per l’any que ve serà el desenllaç de la llei del ‘Només sí és sí’. Segons un dels darrers balanços del final del 2022, el nombre de condemnats per delictes sexuals que s’han vist beneficiats pel nou marc de penes ja superava els 100, dels quals almenys dos eren a les Balears. Aquesta xifra inclou revisions de condemna a la baixa i sentències posteriors en aplicació de la norma. A més, una vintena de persones han estat excarcerades. El Tribunal Suprem també es va pronunciar al respecte aquest desembre per dir que l’aplicació de la Llei Orgànica de Garantia Integral de Llibertat Sexual és “obligatòria” per ser “més favorable” al reu. Per ara, però, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, no s’ha mostrat a favor de modificar la llei i molt menys de la reforma proposada per Marga Prohens com a diputada del Partit Popular al Congrés, perquè “no compta amb l’aval dels experts”. Segons Montero, “quan hi ha un canvi penal profund sempre hi ha un moment de transició” i creu que amb la llei del ‘Només sí és sí’ passarà el mateix que amb la Llei de mesures contra la violència de gènere (2004), que va provocar 187 qüestions d’inconstitucionalitat i una pujada dels sobreseïments del 158%.

Tot i que els experts en mobilitat es cansaren anys enrere de demanar que no es regalàs el transport públic perquè és important crear l’hàbit de pagar per allò que té valor, l’estat espanyol ha decidit finançar íntegrament durant el 2023 el transport públic a les Balears, ja sigui metro, tren, transport entre municipis o els busos de l’EMT de Palma. Aquesta mesura, amb una aportació de 43 milions d’euros per part del govern central, serà sense cap dubte una de les fites més importants de l’any, que es va assolir gràcies a una esmena als pressupostos generals de l’Estat que va impulsar Coalició Canària, amb la col·laboració d’El Pi, soci d’aquesta formació.

Els ciutadans de les Balears tornaran a les urnes el 2023, l’any del 40è aniversari de l’Estatut d’Autonomia. La cita amb les urnes serà el 28 de maig i llavors es decidiran els nous governs municipals, insulars i l’autonòmic. Francina Armengol aspira a revalidar la presidència, fet que suposaria el seu tercer mandat consecutiu. Cal destacar que aquesta fita només l’ha aconseguida l’expresident pel PP Gabriel Cañellas.

Sigui quina sigui l’estadística que es miri, un dels principals problemes de les Balears és l’habitatge. Aquesta situació és cada vegada més greu i ho continuarà sent els propers anys. El Govern i la resta d’administracions han posat en marxa algunes mesures, com les ajudes al lloguer –fa un mes es varen convocar amb una dotació de 8,7 milions d’euros–, però res no ha impedit que les Illes siguin la primera comunitat autònoma on comprar i llogar és ja tan car com els anys de la bombolla immobiliària, que va acabar amb una desfeta econòmica important.

Amb la sentència del cas Cursach acabada de treure del forn a pocs dies d’acabar el 2022, el 2023 es planteja com l’any de la cara B de la macrocausa, és a dir, el procés contra els investigadors del magnat. L’Audiència de Palma va tancar el cas amb una sentència absolutòria per a tots els processats –que va fer pública el 22 de desembre–, incloent-hi els dos policies locals de Palma que quedaven com a únics acusats, Josep Mayans i Gabriel Mayol. Tota la resta d’implicats havien quedat exculpats el 29 de novembre, amb l’absolució oficial de Tolo Cursach i Tolo Sbert.

Les Balears estrenen l’any amb la recent ampliació de 145 hectàrees d’Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI), que farà impossible el polèmic hotel de sa Ràpita i propiciarà la desaparició dels falsos urbans que encara hi havia als planejaments municipals desenvolupistes dels 70. Aquestes mesures s’uneixen a altres d’anteriors que intenten mitigar els impactes d’un model econòmic basat en el consum de territori. Un dels reptes pendents és frenar l’ús del cotxe –les Illes en són capdavanteres a l’Estat pel que fa a vehicles privats. Els ecologistes demanen que s’aturin les inversions en infraestructures com rotondes i circumval·lacions, recurrents en els pressupostos públics. Igualment, les organitzacions conservacionistes desitgen que la transició energètica no es basi com fins ara a sacrificar sòl rústic i que a partir del 2023 l’aposta sigui solaritzar edificacions existents.