Fins ara el PSOE sempre s'ha negat a abordar la redacció d'una llei d'amnistia per a les persones represaliades en el marc del Procés amb l'argument que seria inconstitucional. En realitat, però, més que una convicció jurídica el que hi havia al darrere era la seguretat que un Tribunal Constitucional amb majoria conservadora com el que hi havia fins a finals del 2022 mai dels mais avalaria la legalitat d'una iniciativa semblant. El canvi de majoria a l'alt tribunal i, sobretot, l'existència de juristes de prestigi que avalen la constitucionalitat d'una llei d'amnistia com la que demanen els independentistes han canviat el panorama i suposen una finestra d'oportunitat per al PSOE. Vegem-ho.

L'exvicepresident del TC Juan Antonio Xiol ha assegurat aquest dilluns que una llei d'amnistia "cap a la Constitució" i que aprovar-la només demana "voluntat política". En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Xiol ha explicat que la proposta dels independentistes per desencallar del tot la carpeta judicial arran dels fets de l'1-O és possible i respecta l'ordenament jurídic vigent: "Des del punt de vista estrictament jurídic, considero que no hi ha inconvenients", ha dit, i ha afegit que "hi ha arguments a favor que són concloents". Ha argumentat que si bé l'amnistia no està prevista a la carta magna, les Corts espanyoles tenen marge de maniobra per regular qualsevol matèria "sempre que no infringeixi cap prohibició o principi constitucional". A més, ha recordat que l'amnistia no equival pas a un indult general –prohibits expressament a la Constitució–, ja que "són institucions qualitativament diferents". En aquest sentit, ha dit que tampoc trencaria amb principis penals i que rere els postulats contraris a la legalitat de la mesura "s'hi amaguen arguments polítics, no jurídics".