A Madrid es juga una partida pel poder entre dos exèrcits poderosos –el de la dreta i el de l’esquerra–, en què cadascun té les seves fitxes que fan la feina bruta. El bàndol conservador és molt més nombrós i inclou els àmbits judicial, mediàtic i econòmic (l'Íbex-35, la CEOE, etc.), però no té un lideratge tan clar com el de l’esquerra, en què Pedro Sánchez és clarament l’estendard a protegir. Teòricament, el líder del conglomerat conservador, en tant que aspirant a la Moncloa, és Alberto Núñez Feijóo, però tant Isabel Díaz Ayuso com Santiago Abascal tenen els seus propis exèrcits i van per lliure.

En plena campanya de desprestigi del PP del Tribunal Constitucional (TC), el president de l'òrgan de garanties, Cándido Conde-Pumpido, ha demanat "respecte polític i institucional a les decisions i la independència de la institució" i ha aprofitat per recordar que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional". Aquestes paraules les ha pronunciat en un breu discurs durant l'acte de presa de possessió del nou magistrat del tribunal, el català José María Macías, que ocupa la vacant que Alfredo Montoya va deixar el 2022 per baixa mèdica.

"El meu amic Cándido", bromeja alguna vegada el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en referència al president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido. És fidel a la seva ironia i conscient que als cercles judicials són conegudes les tibantors que mantenen. "Són dues personalitats amb un ego impressionant i havien de xocar forçosament", diu una font vinculada a la cúpula judicial de l'Estat. Després de compartir una època al Suprem, Conde-Pumpido va accedir al TC l'any 2017. Les tensions en les deliberacions a l'alt tribunal van passar a una mena de xoc implícit des d'institucions diferents i que pròximament podria reproduir-se arran de la llei d'amnistia.

Als passadissos judicials és coneguda l'enemistat entre Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem, i Cándido Conde-Pumpido, president del Tribunal Constitucional. Aquesta setmana el segon ha enviat dos cops baixos al primer, un doble revés en només dos dies. Dimarts el ple de l'òrgan de garanties va anul·lar la condemna de l'alt tribunal a l'exdiputat d'Unides Podem al Congrés Alberto Rodríguez i aquest dimecres ha decidit donar la raó al líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i que no se li hagi de repetir el judici pel cas Bateragune, pel qual ja va complir condemna de presó. Al PP no ha passat inadvertides aquests dos moviments i el seu president, Alberto Núñez Feijóo, ha denunciat que el Constitucional està "suplantant" el Suprem. Fonts de Génova asseguren que estan estudiant si l'organisme s'està excedint de le seves competències. Per la seva banda, Otegi, en una piulada, ha assenyalat que "el temps a vegades posa les coses al seu lloc" i que "perden els enemics de la pau i guanya Euskal Herria".

Fins i tot abans que el Tribunal Suprem (TS) comencés a jutjar l'1-O, els líders del Procés apuntaven al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L'expresident d'Òmnium, Jordi Cuixart, va ser el primer dels nou condemnats a dur la sentència a Estrasburg, seu del TEDH, un cop el Tribunal Constitucional (TC) va ratificar-la. Cuixart ja avançava dies abans del judici que seria a la ciutat francesa i no a la capital de l'estat espanyol on es resoldria la qüestió i vaticinava una condemna a la justícia espanyola.

Pedro Sánchez ja té el Tribunal Constitucional que volia. Un que sigui no només de tendència progressista, sinó amb ganes de fer pagar als conservadors per l'ús polític que han fet de la institució, convertida en un ariet més contra el govern espanyol (amb la sentència contra l'estat d'alarma com a exponent). La venjança progressista serà, en aquest cas, implacable. Ara ja no hi ha perfils moderats que valguin ni persones amb capacitat de fer de pont: hi ha dos sectors irreconciliables i una esquerrana i feminista outsider que és María Luisa Balaguer, que va per lliure. Sánchez està disposat a fer pagar un preu elevat al PP per la seva deslleialtat institucional i ho fa de la millor manera que sap: redoblant l'aposta amb un buldog anomenat Cándido Conde-Pumpido. Per a Catalunya sempre serà millor un tribunal progressista que un de conservador, però si Francisco Tomás y Valiente aixequés el cap veuria que l'obra que, entre d'altres, ell va ajudar a construir avui no és més que una muntanya de runa.

La majoria progressista al Tribunal Constitucional arrenca amb divisió interna. El sector de set magistrats s’ha reunit aquest migdia per abordar qui ha de ser el pròxim president o presidenta de la institució i no han arribat a un acord. S’hi postulen dos membres del grup: Cándido Conde-Pumpido, proper al govern espanyol, i María Luisa Balaguer, catedràtica en dret constitucional andalusa marcadament d’esquerres però més allunyada de la influència política. Segons fonts consultades per l’ARA, l’intent de sortir de la presa de contacte amb una única candidatura de cara al ple d’aquest dimecres ha fracassat. “Tot està pendent. Es veurà demà”, indiquen. Així, la previsió és que l’escenari quedi obert i en la mateixa votació, que és secreta, es dirimeixi qui compta amb més suports.

Fa nou anys que el Tribunal Constitucional (TC) no té ni una majoria ni un president progressista. L'última vegada va ser l'any 2013, quan Pascual Sala Sánchez va abandonar el càrrec i el govern de Mariano Rajoy va designar els seus dos magistrats, que van girar la truita. Després d'un debat tens, el 2023 els progressistes tornaran a dominar el TC i el tribunal obrirà una nova etapa un cop el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va desfer dimarts el bloqueig. El tribunal de garanties espanyol encara trigarà uns dies a acabar amb tots els formalismes perquè els quatre nous magistrats –Juan Carlos Campo, Laura Díez, César Tolosa i María Luisa Segoviano– puguin començar a exercir oficialment, però a l'horitzó ja hi figura una de les primeres decisions que haurà d'adoptar: l'elecció del president d'aquest tribunal. I en aquest debat ja fa setmanes que sobresurt un candidat, el magistrat progressista i ex fiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido.