Aquests últims anys, les múltiples cares de la maternitat han vertebrat novel·les com Boulder, d'Eva Baltasar; Distòcia, de Pilar Codony; Dolça introducció al caos, de Marta Orriols, i Mater, de Martí Domínguez. Després de novel·lar la vida de Neus Català (Un cel de plom, 2012) i d'homenatjar les àvies treballadores (El camí de les aigües, 2017), Carme Martí explora a Els núvols (Amsterdam) un territori sensible: com afecta tenir un fill amb una cardiopatia severa. Ho fa amb tacte, talent i exigència literària. La novel·la es llegeix amb el cor encongit, patint no només per la salut del Marc, sinó també per les conseqüències que les complicacions puguin tenir en els seus pares, la Cristina i el Víctor. De retruc, Els núvols explica també les històries paral·leles de nens i nenes de salut fràgil amb qui la protagonista del llibre coincideix durant les llargues estades que fa a l'hospital, vetllant pel seu fill.