Entre el 1947 i el 1956 es van descobrir 25.000 fragments de manuscrits, els més antics que s'han trobat fins ara de la Bíblia. Eren en onze coves de Khirbet Qumran, a la costa nord-occidental del mar Mort i a uns 40 quilòmetres de Jerusalem. Són manuscrits amb més de 2.000 anys d'història i estan escrits sobretot en hebreu, però també n'hi ha en grec i arameu. L'escripturista, paleògraf i papiròleg Josep O'Callaghan i Martínez (Tortosa, 1922-Sant Cugat del Vallès, 2001), va fixar-se sobretot en la cova 7, on els textos són tots en grec, i va voler desxifrar el fragment 7Q5. "Va intentar identificar-lo amb passatges de l'Antic Testament, però al final va trobar l'encaix al Nou Testament i això va tenir una grandíssima repercussió, perquè vol dir que el Nou Testament va ser escrit durant la primera meitat del segle I i no al llarg del segle II", detalla el professor de papirologia Alberto Nodar, que la setmana passada va organitzar unes jornades d'homenatge al jesuïta català a la Universitat Pompeu Fabra. El papir oficialment reconegut com el més antic de l'Evangeli és el P52, que correspon a Sant Joan i que va ser escrit a mitjans del segle II, és a dir, un segle després del 7Q5.