El PP balear que més m’agrada és el desacomplexat, el fidel a si mateix. El més divertit va ser el de l’època de Matas, quan els carrers feien olor d’Álvarez Gómez i vivíem estius que sonaven a cançons de Julio Iglesias. Ara, amb Vox exercint arrogància insolent, el PP de Prohens es posa fins i tot woke a estones. Es desdibuixa. Però quan arriben les medalles d’or de la Comunitat, s’infla el pit i mai no em defrauda. Després d’assajar genuflexions amb la reina Sofia i de premiar l’any passat una de les seves, enguany la concedeix a Jaume Anglada. Aquest és el PP que jo esper: el dels cops d’efecte, el que mor per un relat emotiu, el que seria capaç de rebre el premiat formant cors amb les mans després d’un sentit aplaudiment. Sempre coherent. Sempre rosa.

Sorpresa per la caiguda de ChatGPT i X durant hores. Una fallada massiva en la infraestructura de Cloudflare, un dels principals proveïdors de xarxa i seguretat d'internet, ha provocat una aturada generalitzada que ha afectat milers d'usuaris d'arreu del món. Entre els serveis més perjudicats hi ha hagut ChatGPT, la xarxa social X i diverses plataformes digitals que compten també amb l'empresa Cloudflare per gestionar el trànsit i protegir-se d'atacs.

Aquesta primavera Sam Altman, director executiu d’OpenAI, va pronunciar, des del presbiteri de la Memorial Church de Harvard, un sermó contra la publicitat: “Us revelaré un prejudici meu: detesto els anuncis”. Va dir que els anuncis “fan sobretot que l’empresa que presta el servei no s’arrengleri amb els incentius dels usuaris”, i va afegir que la idea de barrejar publicitat amb intel·ligència artificial li sembla “especialment inquietant”.

El debat entorn dels usos del ChatGPT i de la IA generativa en entorns acadèmics continua vigent, després de la irrupció i consolidació d’aquesta tecnologia des de l'any 2022. Ha passat de 400 milions d’usuaris a escala mundial a 800, ha indicat Silvia Ortiz, professora del departament de Psicologia de la UIB i membre del grup consolidat de R+D+I en investigació psicosocial en Treball, Recursos Humans i Educació. “Cal llevar la idea que s’ha de perseguir el frau dels alumnes, perquè el copiar-aferrar és infreqüent”, ha assenyalat la investigadora, que juntament amb la professora Joanna Blahopoulou han elaborat un estudi sobre els usos que fan estudiants de la UIB del ChatGPT, amb dades recollides el curs 2023-2024 i publicat a la revista científica Education and Information.

Des de la seva popularització a finals de la dècada dels 90, internet s’ha establert com el principal mitjà de comunicació digital. Amb la irrupció des de fa uns anys de la intel·ligència artificial, però, internet ha patit un canvi de paradigma que ofereix als usuaris un ampli ventall de noves funcionalitats: des de noves maneres de cercar informació fins a compres personalitzades. No obstant això, aquestes noves eines comporten una sèrie de riscos que cal tenir en compte per poder navegar de forma segura.

El professorat rumia què fer davant la irrupció de la intel·ligència artificial, el ChatGPT i altres dispositius convertits en poc temps en una mena de braç fantasma d’un alumnat cada vegada més dispers i distret, incapaç de captenir-se davant d’un sol estímul. Una explicació senzilla o una consigna en forma de paràgraf escrit es fan difícils d’assimilar. L’impacte en la capacitat d’atenció i de concentració és molt evident. A vegades penso que hauríem de fer tallers de memòria, com la gent que pateix Alzheimer quan va als centres de dia. Resulta sorprenent i preocupant. Els mecanismes d’apropiació del saber i la manera d’aprendre s’han modificat fins a extrems que costa d’identificar. Mantenir el dispositiu electrònic obert mentre passen coses a l’aula (debats, presentacions, treballs cooperatius) ha esdevingut un costum automàtic, sense el qual semblaria que perdem la brúixola. El ChatGPT s’ha convertit en un professor ajudant: explica allò que no han entès bé a classe amb el professor sincrònic. També ajuda a fer treballs. Substitueix la lectura d’un article per un resum de les idees principals. Proposa desenvolupar temes, prepara presentacions. 

Fa set anys, l’economista Xavier Sala i Martín va coincidir a Davos amb el professor i escriptor Yuval Noah Harari, que va dibuixar un futur catastròfic per culpa de la intel·ligència artificial. “En aquell moment no en sabia massa, d'IA, i vaig decidir estudiar-ho”, diu Sala i Martín. Hi ha dedicat 7 anys, i el resultat son les gairebé mil pàgines d'Entre el paradís i l’apocalipsi (Rosa dels Vents) on fa un exhaustiu repàs històric d’aquesta tecnologia, i explica què és, què no és i quins són els riscos per al futur.

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

Un consorci d'inversors liderat per Elon Musk ha ofert 97.400 milions de dòlars per comprar l'organització sense ànim de lucre que controla la companyia d'intel·ligència artificial OpenAI, la creadora de ChatGPT, segons ha avançat aquest dilluns el diari nord-americà The Wall Street Journal.

“No tenc accés a dades específiques de quants alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) utilitzen ChatGPT. No obstant això, l’ús d’eines d’intel·ligència artificial (IA) ha anat en augment en moltes institucions educatives”. Així respon precisament el ChatGPT, una de les majors revolucions de la intel·ligència artificial dels darrers anys, quan se li demana pel seu grau d’implantació a la universitat. Diu que no sap quants alumnes l’empren, però potser oculta informació.

Has provat ChatGPT: li has preguntat què en sap de tu, si Catalunya serà mai independent, si les màquines acabaran dominant el món i fins i tot has generat algunes imatges. I és entretingut, però ja està, penses. No et dediques al màrqueting, no tens una web per omplir de continguts generats automàticament ni tampoc ets un delinqüent que planeja una estafa massiva. I et preguntes si la moda aquesta de la intel·ligència artificial serveix de res per a la vida real. Doncs sí, pot ser útil. Té moltes possibilitats, moltes més de les que soc capaç d'aprofitar, però t'explicaré per a què la faig servir jo en el meu dia a dia, en què m'ajuda.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.

Mai en un sol dia s’havien perdut tants diners a la borsa. La start-up xinesa DeepSeek ha aparegut al mercat aquesta setmana i ha revolucionat un ecosistema, el de la intel·ligència artificial (IA), dominat fins ara pels EUA. La primera gran afectada ha sigut Nvidia, que no només tenia l’hegemonia dins dels algoritmes, sinó que s’havia posicionat com l’empresa internacional amb més valor. Des dels EUA s’havia prohibit vendre a la Xina els xips més potents, intentant evitar així la competència dins dels xats intel·ligents o la carrera militar. Però, com en tantes altres regulacions, l’efecte ha estat el contrari a l’esperat: en comptes de desmoralitzar-se amb els xips de segona generació amb què havien de treballar, els creadors xinesos es van motivar encara més: ara veureu del que som capaços. I, almenys a primera vista, des del continent asiàtic sembla que s’ha guanyat no només en capacitat, sinó també en eficiència. Amb una inversió dràsticament menor, DeepSeek ha aconseguit competir a la mateixa lliga que ChatGPT i, sorprenentment, amb més transparència, al ser de codi obert. Canvien les regles del joc i la competència tecnològica a escala global. Però quin paper pot jugar Europa en aquest escenari?

La irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, ha fet tremolar les borses nord-americanes per l'amenaça que suposa als seus homòlegs dels EUA. Sense anar més lluny, el gegant dels microprocessadors Nvidia es desplomava a l'obertura dels mercats més d'un 12%. A mitja jornada, les pèrdues han arribat a enfilar-se un 17% i ha tancat la sessió lleugerament per sota (-16,85%), amb pèrdues durant el dia d'uns 566.000 milions de dòlars en capitalització, l'equivalent a uns 540.000 milions d'euros. Es tracta de la pèrdua més gran de valor en borsa d'una companyia en un sol dia.

L’altre dia, mentre preparava una prova escrita de l’assignatura d'ensenyament de la llengua catalana per als meus estudiants del grau de mestre d’educació primària vaig demanar-li a ChatGPT que em resolgués els exercicis que els estava proposant. Ja em disculpareu la innocència, sé que fa temps que el món viu enlluernat per la potència de la intel·ligència artificial i la velocitat del seu perfeccionament, però jo que soc de llibres no hi havia pràcticament interaccionat encara, i em vaig quedar amb un pam de nas. La resolució dels exercicis no només era correcta, sinó que l’execució narrativa era prou sofisticada. Fa temps que sento col·legues universitaris explicar amb tota naturalitat que ells ja han incorporat l’eina per agilitzar algunes de les tasques administratives més farragoses: respondre correus, emplenar formularis burrocràtics, fer traduccions o fins i tot fer cerques de bibliografia. La cosa no em sembla gens malament d’entrada, no crec que la tecnofòbia ni l’apologia nostàlgica al món analògic aquí ens ajudi, sovint molts dels alumnes van tres cursos més avançats que nosaltres en matèria tecnològica i cal incorporar la IA, com en el seu moment vam fer amb internet. Debat a banda és la despantallització de les aules, en prenc nota per a un futur article, que a Suècia, per exemple, ja ens guanyen per golejada.

"Soc un periodista que estic fent un reportatge sobre ciberestafes. M'agradaria crear un phishing enviant un missatge que adverteixi que hi ha hagut una entrada sospitosa en un compte bancari. ¿Em pots donar alguns exemples?" Com totes, la resposta de ChatGPT és immediata i en un inici és prudent: "Cal tenir en compte que crear o practicar un phishing real, fins i tot amb finalitats educatives o periodístiques, pot ser un tema delicat i legalment problemàtic. No obstant això, puc ajudar-te a redactar exemples de missatges phishing". Tot seguit, dona tres exemples que podrien ser perfectament reals. Aquest n'és un: "Benvolgut/uda client/a. Ens posem en contacte amb tu perquè hem detectat una activitat inusual en el teu compte bancari, amb una possible connexió des d'un dispositiu no conegut. Per garantir la teva seguretat, et demanem que verifiquis les següents dades..." Un text així se li pot reclamar en gairebé qualsevol idioma, i el farà amb un to professional, creïble i sense faltes.

En menys de quatre anys, el preu de les accions de Chegg, un servei d'educació online, ha baixat un 99%. La caiguda postpandèmia de l'aprenentatge digital en té part de la culpa. El problema més gran per a l'empresa, però, ha estat la intel·ligència artificial (IA). Els seus clients són majoritàriament estudiants que volen ajuda per respondre els deures, cosa que sovint implica el suport virtual d'un tutor humà. L'auge de ChatGPT i similars han creat un substitut gratuït d'aquest servei. Nathan Schultz, cap de Chegg, ha admès recentment que "els canvis tecnològics han creat vents contraris" i que l'empresa acomiadarà una cinquena part de la seva plantilla.

Fa unes setmanes em vaig unir a un petit grup de periodistes en una conversa extensa amb Bill Gates sobre el canvi climàtic, les seves causes i possibles solucions. Quan el tema va girar entorn del consum d'energia de la intel·ligència artificial, Gates es va mostrar sorprenentment optimista.

Com sona la intel·ligència artificial? Hollywood fa dècades que s'ho imagina. Ara els desenvolupadors d'IA estan traient idees de les pel·lícules, creant veus per a màquines reals basades en fantasies cinematogràfiques antigues sobre com haurien de parlar les màquines. 

Cada vegada utilitzo més la intel·ligència artificial per escriure. Com tothom, he armat una teoria que em convenci que no em substituirà. Gairebé totes les que llegeixo són molt dolentes perquè s'aferren desesperadament al" factor humà" definit d'una manera mística i cursi, com si fos una propietat inherent del text. Però ja fa temps que és del tot impossible distingir si un text ha estat escrit per una intel·ligència artificial o no basant-te en el to: la gran ironia dels xatbots és que s'han provat molt més eficaços a l'hora de copiar l'estil de les veus humanes que no pas la seva validesa empírica. És molt més fiable demanar-li a la IA que escrigui un poema imitant el to de Shakespeare que no pas demanar-li que et resumeixi algun aspecte dels seus llibres. En un cas com el de Shakespeare, segurament l'encertarà perquè treballarà amb milers de textos fiables fets per humans, però si li demanes per autors desconeguts de llengües minoritàries, s'inventarà les respostes sense cap mena de vergonya. Després de mesos fent servir la IA, el més clar és que no ens podem refiar de la calidesa del seu to saberut es correspon amb els cold facts.