No és gaire habitual que un director torni sobre una mateixa obra en el breu període de poc més de tres anys. Però això és el que ha fet Marc Chornet al capdavant de la companyia Projecte Ingenu. El 27 de maig del 2021 a la Fira de Teatre Familiar d’Igualada el director estrenava una mirada sobre Bodas de sangre en què “barrejava la ficció lorquiana amb la seva pròpia vida a partir de documents i escrits testimonis de moments importants de la biografia del poeta”. Pensem que, pel lloc de l’estrena, per la presència a la coproducció de la productora de teatre familiar Espectacles amb Classe i per la durada (setanta minuts), es tractava d’una aproximació divulgativa adreçada a un públic jove. I és de suposar que d’aquella aventura al director li van quedar ganes de tornar sobre l’obra amb una proposta íntegra i fidel a l’original amb només quatre intèrprets, però amb tots els personatges.

Quan hi ha debat polític, és interessant veure a quant es paga el quilo de cita literària. A qui citar? A qui no citar? Amb quina cita contracitar si l’altre ha citat algú que t’és incòmode o et posa el dit a l’ull?

El teatre Xesc Forteza acollirà el pròxim cap de setmana, 18 i 19 de novembre, l'estrena de l'obra Bernarda. Punto final. José Vico i Aurora Jhardi interpreten Bernarda i Poncia, en el 40è aniversari de Taula Rodona, en aquesta obra dirigida per Bernat Pujol. Bernarda i Poncia són dos dels personatges més potents de la llegendària obra de Lorca, La casa de Bernarda Alba, que Bernat Pujol ha extret del seu context claustrofòbic per confrontar-los en un cara a cara i en una nova lectura de la mateixa obra. En aquesta, senyora i criada viuen soles amargant-se la vida i manifestant tots els odis i rancúnies acumulades.

Madrid, Figueres, Pollença i finalment Barcelona amb Federico García Lorca, Anton Txékhov i Fernando Pessoa. Aquestes són les senyes del mes de gira que té per endavant la companyia Oblideu-vos de Nosaltres, encapçalada per Pep Tosar i Evelyn Arévalo. Serà aquest dijous, dia 18 de maig, quan encetin tota una sèrie de representacions arreu de l’Estat tant d’espectacles que han esdevingut un clàssic de la companyia, com el Federico García, amb què tornaran a Madrid aquesta mateixa setmana, com de novetats com El regne de les dones, una peça feta a partir d’un conte de Txékhov que estrenen dia 25. “Això passa sovint, en aquesta feina”, explica el director, actor i autor Pep Tosar, “que de sobte t’ofereixen petites temporades d’un espectacle i actuacions puntuals i hi has de ser, has de fer tot el que pots per ser-hi”. 

L’obra i la figura de Federico García Lorca són inabastables. No hi ha gaires temporades que no se’ns proposi una revisió del seu teatre, sigui des de l’ortodòxia classicista o des de la radicalitat performativa, o intents d’aproximació a la seva ànima, a la seva personalitat.

"Creia que Yerma tractava d'una dona que no pot tenir fills, però no: ella busca un fill com podria buscar una altra cosa. Busca una vida per no morir. Yerma és el que passa quan no ens conformem", diu Bàrbara Mestanza, una de les actrius de la producció de la tragèdia de Federico García Lorca que es podrà veure a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure del 18 de novembre al 16 de desembre. En aquest muntatge dirigit per Juan Carlos Martel i amb escenografia de Frederic Amat, Mestanza interpreta una de les dones que acompanyen la protagonista, una dona sense nom –yerma en castellà correspon a l'adjectiu erma en català– que no aconsegueix quedar-se embarassada perquè el marit no hi té gens d'interès, a tenir fills, i que viu sota la pressió d'un entorn social que exigeix que una dona casada tingui fills. "Som les dones que li estem dient a Yerma que hi ha altres opcions per viure, més enllà de tenir fills, però el sistema l'oprimeix de manera que no li permet veure aquestes opcions", afegeix Yolanda Sey, una altra de les integrants d'un repartiment que encapçala l'actriu madrilenya María Hervás i que completen Joan Amargós, David Menéndez, Isabel Rocatti i Camila Viyuela.

“Lorca és sempre una manera de tornar al coneixement de la terra, tradicions clàssiques i populars, les flors, les plantes. I és fer-ho a través dels elements de la tragèdia, l’amor, la mort… i en clau poètica, que no vol dir més que una mirada optimista i entusiasta per la vida”. Amb aquestes paraules, l’actor Carmelo Gómez parla de A vueltas con Lorca, la “tómbola poètica” amb la qual fa dos anys (tot el que la pandèmia li ha deixat) que roda per espais de l’estat espanyol. Invocant el poeta, convidant i acompanyant el públic en el difícil camí que suposa descobrir “que la vida és bella”. Dissabte, 18 de desembre, serà al teatre Principal d’Inca amb aquesta peça plena de joia de viure. A l’escenari, Gómez i el pianista Mikhail Studyonov. Els dirigeix Emi Ekai. 

Leyendo Lorca

Teatre de Salt. 16 d'octubre

Irene Escolar (Madrid, 1988) és una actriu jove però amb una impressionant carrera artística tant al teatre com al cinema i la televisió. La guanyadora del Goya a millor actriu revelació l’any 2016 per Un otoño sin Berlín va començar al teatre amb Mariana Pineda (1998) i va tornar a Lorca amb la mirada d’Alex Rigola sobre El público (2015) que vam veure al Teatre Nacional de Catalunya. El 2017 es va atrevir amb un muntatge unipersonal sobre el gran poeta granadí que dissabte va delectar el públic del teatre de Salt.

]]>

No és gens fàcil desenterrar els morts de la Guerra Civil, a Espanya. I, a vegades, el recorregut pot ser llarguíssim. Quan es compleixen 85 anys de l’assassinat de Federico García Lorca, la petició per trobar-lo i desenterrar-lo ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ha sigut Nieves García Catalán, neta de Dióscoro Galindo, una altra víctima que va ser assassinada juntament amb el poeta i dramaturg, qui ha presentat una demanda després que a Espanya el Constitucional es negués a investigar què va passar aquell agost de 1936. Es creu que a la mateixa fossa on van amagar Lorca, a banda de Galindo, hi ha també els anarquistes Francisco Galadí i Joaquín Arcollas.

]]>

Quan ens referim a García Lorca normalment pensem en el gran dramaturg i poeta universal. Al talent literari se li afegeix la memòria de la seva tràgica mort als 38 anys. La genialitat literària i el sinistre final han emmascarat un perfil molt més ampli, el d’un Lorca immens tan artísticament com personal. I si ens centrem en Catalunya, han caigut en l’oblit les fortes i duradores relacions que va mantenir amb un vast espectre social, des dels obrers dels ateneus fins als intel·lectuals i artistes més importants de l’època.

]]>

La ciutat de Nova York a través de la mirada del poeta Frederico García Lorca serà la protagonista de la nova minisèrie que prepara Buendía Studios. Lorca en Nueva York, títol de la producció, retrà homenatge a la ciutat a través de dues històries que transcorren en dues èpoques diferents: per una banda, la del poeta, que l'any 1929 va viatjar a la ciutat nord-americana i s'hi va estar diversos mesos; per l'altra, la de l'Elena, una jove doctorada de Granada que es trasllada a Nova York per acabar els seus estudis sobre Lorca a la Universitat de Colúmbia. L'arribada a la ciutat no serà fàcil per l'Elena, que a més d'adaptar-se a la gran urbs s'enfrontarà a les dificultats d'investigar una part de la vida del poeta que és críptica i inaccessible. La producció tindrà sis episodis.

]]>

És difícil saber el que continua viu de l’obra de Federico García Lorca. Un té la temptació de dir: tot. I és possible que l’encerti. No sé com es llegiria avui El romancero gitano, tot i que sens dubte la gràcia poètica lorquiana perviu amb tota la seva força. Les múltiples representacions de Yerma, Bodas de sangre i de La casa de Bernarda Alba han familiaritzat vàries generacions amb el teatre de García Lorca. És impossible no emparentar-lo directament amb la tragèdia grega. Tot i el localisme aparent dels temes, la dimensió universal està assegurada. Bernarda és un prototip de la condició humana i, per tant, transcendeix la seva època.

]]>

A la maleta que va viatjar de Mèxic a Mallorca amb tot el llegat de Baltasar Samper, adquirit per l'Arxiu del Regne de Mallorca l'any 2018, hi havia aquesta partitura inèdita: una transcripció per a dues guitarres que el guitarrista Bartolomé Calatayud va fer de la primera de les Danses mallorquines de Samper. Una obra que el compositor mallorquí va escriure a partir de la melodia popular So de pastera, recollida a Sóller l'any 1924.

]]>

El Federico García de Pep Tosar es representarà aquest dijous a París, en el marc del Festival Don Quijote. L'espectacle explora la figura de Federico García Lorca amb un muntatge teatral en què conviuen la poesia, els testimonis, la projecció d'un documental i el cant i ball flamenc. Omplen l'escenari un actor (Tosar), una 'cantaora' (Mariola Membrives), un 'bailaor' (José Maldonado), un guitarrista (Rycardo Moreno), i un percussionista (David Domínguez). Tot i aquesta composició flamenca, no només hi ha flamenc. "Quan, per exemple, García Lorca va a Nova York, sona un estàndard de jazz", explica Tosar.

]]>

La companyia Atalaya va aconseguir una de les seves grans fites el 1986 amb un muntatge de l'obra de Lorca 'Así que pasen cinco años'. La revisió que n'ha fet la mateixa companyia 30 anys després arriba des d'avui fins diumenge al Teatre Lliure en un clima cultural molt diferent del primer espectacle. "La vam estrenar al Círculo de Bellas Artes, en una Espanya més naïf, més il·lusionada, que entrava a la Unió Europea... Avui Espanya és més tenebrosa, inquietant i pertorbadora, i els que vivim a Andalusia ho sabem prou bé. Això ha influït en l'espectacle, que té una mirada més sinistra", diu el director de la companyia, Ricardo Iniesta. Per això assegura que la nova posada en escena és "més tenebrosa" i gairebé "frega el terror".

]]>

“Per què m’han condemnat a mort?”, escriu un pres de 17 anys el 8 d’abril del 1938 en una de les parets dels calabossos del Castell de Montjuïc. Un altre, en francès, es lamenta que allà ningú parla la seva llengua. A prop, algú ha fet un petit diccionari castellà-francès. En un altre racó es poden llegir els 55 versos plens d’imatges auditives i visuals sobre l’encontre entre un gitano i una dona casada, de La casada infiel de Federico García Lorca. A les parets de les cel·les hi ha moltes més històries: la faula d’Isop del grill i la formiga, la primera estrofa d’ Èdip Rei de Sòfocles i el dibuix d’un àpat on no hi falta un pollastre.

]]>

La relació de Lluís Pasqual amb Lorca li ve d'enrere, "de petit ja somiava tenir un germà gran com Federico García" mentre sa mare li cantava cançons musicades de poemes que "ni tan sols sabíem que pertanyien a l'autor". De fet, Lluís Pasqual i Federico García Lorca varen néixer el mateix dia, 20 minuts els separen i uns quants anys també.

]]>