La barreja de noms no està gens malament. Tosar els agita i els combina com un bon bàrman i es posa de bell nou a la pell de Thomas Bernhard, l’autor de Formigó, la història d’un escriptor que es trasllada a Mallorca, a la recerca de la pau, que no troba, per escriure una novel·la amb el músic Felix Mendelssohn com a protagonista. Però aquesta és una altra història. La recreació de Pep Tosar i Evelyn Arévalo tracta de Mis premios, el darrer llibre que va escriure Thomas Bernhard i que no va veure publicat. Amb el títol Allò de què parlem roman inexplorat es va estrenar a l’Espai Lliure dins el Festival Grec l’any 2013. Deu anys després l’ha recuperada i no tan sols no ha perdut ni un mil·lígram de la seva intemporal vigència, pot ser, fins i tot, que el discurs final en tingui molta més. Tan sols una petita variació. El periodista que interpretà en el muntatge original Òscar Intente el substitueix la periodista a qui dona vida Evelyn Arévalo. Hi repeteix Imma Colomer com a intérpret de la “tia”. Pot ser, per tant, que l’únic important que canvia és el títol, ara Amb la claredat arriba el fred. Un retrat, com tots els que presideixen la galeria i el  currículum de Tosar, de pinzellada precisa i paraula esmolada, però també perfectament contextualitzada. Per a l’ocasió amb uns vídeos de Glenn Gould, un Asperger de llibre, amb qui sembla que el protagonista va coincidir, de molt joves, al Mozarteum de Viena. En qualsevol cas, serveix no tan sols com a lligam de les històries que formen l’entorn dels premis amb els quals guardonaven l’escriptor, també com a font d’informació de la gran passió que sentia per la música, i també de nexe amb qui va ser un dels seus grans amics, Paul Wittgenstein, germà de Ludwig, el filòsof, i pianista, tot i després d’haver perdut el seu braç dret a la Primera Guerra Mundial, per a l’ocasió convertit en protagonista el·líptic de tan singular existència. 

Poques hores abans de recollir el Premi de Literatura de la Ciutat Lliure i Hanseàtica de Bremen, l'austríac Thomas Bernhard (1931-1989) encara no havia escrit ni una sola paraula del discurs que havia de pronunciar davant les autoritats. Segons diu la llegenda, assegut al llit de l'habitació de l'hotel va tenir una ocurrència d'última hora que el va desencallar: "Amb la claredat augmenta el fred". És la frase que dona títol a l'últim espectacle de Pep Tosar, una comèdia de saló sobre Bernhard que es podrà veure cada dissabte entre el 2 i el 30 de març al Teatre Romea, amb Imma Colomer, Evelyn Arévalo i el mateix Tosar com a intèrprets. Es tracta d'una versió revisada d'Allò de què parlem roman inexplorat, que es va estrenar el 2013 a l'Espai Lliure dins el Festival Grec.

Sí, tots els poetes, i podríem afegir que tots els artistes, són uns fingidors. Ho va escriure Fernando Pessoa el 1931. Tot i que ho firmés un dels seus molts heterònims, Bernardo Soares, al poema Autopsicografia. El poeta és un fingidor, escrivia Pessoa, i d’aquí el títol de la nova proposta documental de l’actor i director Pep Tosar, que s’aproxima al gran poeta portuguès amb eines semblants a les que va fer servir per a apropar-se a Blai Bonet (La casa en obres), Damià Huguet (Esquena de ganivet), Guillem d’Efak (Tots aquests dois) i no fa gaire a Lorca (Federico García), magnífic espectacle que també es va veure al teatre Romea. Espectacles tots ells de difícil encaix en les convencions teatrals, però que intenten i assoleixen el seu objectiu de fer conèixer l’artista un mica més i permeten gaudir de les seves paraules. Tots ells espectacles on es donen la mà la paraula, la música, el gest, la dansa i la imatge projectada amb una clara vocació poètica. Encara més en aquest El fingidor.

"Pep Tosar és el creador d'un nou gènere teatral. Agafa l'ànima d'un autor o d'una obra determinada i la transforma en espectacle", subratlla el director del Teatre Romea, Josep Maria Pou. Els darrers anys, la companyia Oblideu-vos de Nosaltres encapçalada per Tosar ha furgat en els clàssics de la literatura i el teatre i els ha traslladat a l'escenari amb espectacles com El mestre i Margarita (2012), de Mikhaïl Bulgàkov; Federico García (2015), a partir de l'obra de Lorca, i Carrer de Txernòbil (2019), inspirat en l'obra de Svetlana Aleksiévitx. Ara els artistes han posat l'ull en Fernando Pessoa per aixecar El fingidor, un muntatge coproduït amb el Festival Grec i el Teatre Principal de Palma que farà temporada al Romea de Barcelona fins al 25 de juny.

Madrid, Figueres, Pollença i finalment Barcelona amb Federico García Lorca, Anton Txékhov i Fernando Pessoa. Aquestes són les senyes del mes de gira que té per endavant la companyia Oblideu-vos de Nosaltres, encapçalada per Pep Tosar i Evelyn Arévalo. Serà aquest dijous, dia 18 de maig, quan encetin tota una sèrie de representacions arreu de l’Estat tant d’espectacles que han esdevingut un clàssic de la companyia, com el Federico García, amb què tornaran a Madrid aquesta mateixa setmana, com de novetats com El regne de les dones, una peça feta a partir d’un conte de Txékhov que estrenen dia 25. “Això passa sovint, en aquesta feina”, explica el director, actor i autor Pep Tosar, “que de sobte t’ofereixen petites temporades d’un espectacle i actuacions puntuals i hi has de ser, has de fer tot el que pots per ser-hi”. 

Vint anys després de la seva estrena, Pep Tosar torna a posar en escena Sa història des senyor Sommer, de l'autor alemany Patrick Süskind i dirigida per Xiscu Masó. L'obra explora la pèrdua de la innocència, "una situació que qualsevol de nosaltres ha passat i per això genera tant d'interès, perquè l'espectador s'hi identifica", diu Tosar. La peça arribarà aquest diumenge a Can Xoroi Museu de Fornalutx.

Una vida de pel·lícula, la de Guillem d’Efak (Guinea Equatorial, 1929 - Palma, 1995). No debades la productora catalana Manual Produccions, quan va conèixer la història del “negre que cantava en català” a través de l’obra de teatre de Pep Tosar Tots aquests dois (amb la qual col·laborava amb les imatges), no va dubtar ni un moment que aquella vida havia de ser explicada en format audiovisual. Fou així com els directors Manu Benavente i Alfons Garrido decidiren crear el documental Guillem d’Efak. L’ànima negra de l’illa a través de la visió de qui havia treballat la seva obra en escena, dramatúrgia i coneixença, Pep Tosar.

aquest diumenge, 13 de novembre, a les 19 h s'estrena al tratre Principal de Palma l'obra 'Federico García', el nou espectacle de l'artanenc Pep Tosar sobre la figura del poeta, un viatge introspectiu per la vida i l'obra de l'autor.

Durant anys, en totes les rodes de premsa de Pep Tosar apareixia en un moment o altre la mateixa pregunta: ¿Quan tornaria a portar a escena el mític muntatge d''El mestre i Margarida' que va presentar al Grec el 2003? Finalment, Tosar ha decidit tornar a adaptar la novel·la de Bulgàkov. Però no serà el mateix muntatge que va veure la llum fa 9 anys, sinó una nova versió més modesta, amb menys actors i pressupost, i un nou text que trasllada l'acció de la Rússia dels anys 30 a la Barcelona del present. I en lloc de la fèrria burocràcia estalinista, el retrat se centra ara en el món teatral barcelonès.

Aquest dijous s'estrena l'obra Tots aquests dois al Circol Maldà amb l'actor Pep Tosar com a protagonista, caracteritzat com Guillem d'Efak. Un espectacle que combina música en directe, poesia, interpretació i un muntatge audiovisual, sobre la vida i l'obra del cantautor guineà-mallorquí, un dels precursors de la Nova Cançó.