L’any 2040 les Balears hauran duplicat la població que tenien a finals del segle XX. En quatre dècades, passaran gairebé de 800.000 habitants a prop d’un milió i mig, segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Actualment, les Illes tenen 1.232.014 residents, que en seran 1.466.657 el 2039. Les Balears seran la comunitat autònoma de l’Estat on més creixerà la població –ja ho són els darrers anys–, amb la sensació de saturació i de pèrdua de qualitat de vida que això implica, una situació que fins i tot admet el Govern del Partit Popular.

Les Balears són una de les regions de la Unió Europea amb una esperança de vida més gran, amb 83,7 anys de mitjana, segons les dades que acaba de publicar Eurostat. A més, els homes illencs són dels que més viuen de la UE, amb 81,1 anys de mitjana. De fet, només dues comunitats espanyoles registren una longevitat masculina més elevada: Madrid, amb 82,2 anys i Navarra, amb 81,9. En l'àmbit europeu, els nivells més elevats corresponen a la província autònoma d'Aland, a Finlàndia, amb 82,8. L'expectativa vital dels homes europeus és de 77,2 anys de mitjana, mentre que les dones arriben als 82,9–quasi sis anys de diferència. El pitjor registre correspon a una regió de Bulgària, Sperozapaden, amb 66,1 anys d'esperança de vida per als homes, mentre que les dones arriben de mitjana als 74 anys.

Les Balears han guanyat 3.000 persones en un any i 50.000 des del 2018, segons les dades del padró municipal que ha actualitzat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística. Es confirma, així, que les Balears són una de les comunitats que creix en pressió demogràfica. A dia 1 de gener del 2022, les Illes tenien 1.176.000 habitants inscrits com a residents en algun dels municipis. Palma és, lògicament, la que aglutina més població, amb una tercera part d'aquesta xifra. La capital balear té 415.000 habitants, prop de 7.000 menys que el 2018, quan la població superava les 422.000 persones.