Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un jove aquest dimarts al centre comercial Maremàgnum de Barcelona. Segons fonts policials, l'home s'hauria precipitat des de la segona planta de l'establiment poc abans de les 11 hores. En concret, s'hauria precipitat a l'encreuament entre el passeig d'Ítaca i la plaça de l'Odissea, que separa el Maremàgnum d'altres equipaments com ara l'Aquàrium.

Els Mossos d'Esquadra investigaven des del 2020 T.L.M., que llavors tenia 40 anys, com a presumpte pederasta. Finalment, l'home ha resultat ser el cervell d'una macroxarxa de violència sexual a menors i pornografia infantil inaudita que ha obligat la justícia a obrir fins a tres causes diferents. Quan va ser arrestat, el 2022, els agents van descobrir més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos, amb molts més agressors implicats, en els seus dispositius. Fonts policials admeten que la revisió al detall de les imatges va ser un procés llarg i dur que va concloure el 2024 amb la detenció de 15 homes més i la identificació d'almenys 11 víctimes: 9 noies, entre elles una menor a càrrec de la Generalitat, i 2 nois. A les imatges, però, n'apareixien almenys 14 més. Fonts dels Mossos asseguren que aquest cas a Barcelona és la segona investigació més important en l'àmbit de la pederàstia que han portat mai a Catalunya.

Ningú es vol mullar oficialment sobre les causes que han portat la península Ibèrica a apagar-se. El president espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que totes les hipòtesis estan obertes. Tots els cossos policials i també Red Eléctrica investiguen a fons què ha passat. Però fonts del govern espanyol han confirmat a l'ARA que, de cop i volta, en tan sols cinc segons, ha desaparegut aquest migdia un 60% de la producció elèctrica d'Espanya. També ho ha confirmat el president espanyol en la seva compareixença. S'han fos 15 gigawatts, l'equivalent al doble de tota la producció elèctrica de totes les centrals nuclears de l'Estat juntes.

Tancar-se a casa per la pandèmia de la covid, en molts casos, va voler dir descobrir els veïns. Adonar-se, per exemple, que el veí de dalt sempre toca el piano al matí perquè, fins ara, mai havies estat a casa en aquella franja horària. O que el gos del costat lladra més del compte. Això va provocar un augment exponencial de queixes i demandes de mediació per conflictes entre veïns. El 2020, el servei de Gestió Alternativa al Conflicte (GAC) de l'Ajuntament de Barcelona, encarregat de mediar en aquestes situacions, va rebre un 2.600% més de derivacions, sobretot de casos que van arribar en un primer moment a la Guàrdia Urbana. De 25 el 2019 a 686 el 2020. L'augment va ser tan gran que es van haver d'inventar les mediacions online. Amb la tornada de la normalitat, aquestes derivacions han anat a la baixa, però es mantenen en uns nivells molts superiors als de l'any 2019.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimecres al matí quatre persones per la seva presumpta relació amb l'homicidi de Magí O.F., l'empresari de la ferralla de Martorell que va aparèixer mort a casa seva el novembre passat, quan tenia 70 anys. Després de quatre mesos d'investigació, la policia catalana ha aconseguit identificar i arrestar quatre homes d'entre 27 i 29 anys. La nit del 21 de novembre la filla va trobar el cadàver del pare, després que els veïns l'haguessin avisat perquè el seu cotxe estava mal aparcat als accessos de la torre on vivia al barri de Camí Fondo. El va trobar lligat i amordaçat, i amb alguns cops. Tot estava regirat i s'havien emportat objectes de valor.

Vismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

Passaven només quinze minuts de les dotze de la nit de l'1 de gener. I l'acció va passar a només 500 metres de l'avinguda Maria Cristina, l'espai que Barcelona va vestir de gala per celebrar l'arribada del 2025. Mentre 120.000 persones brindaven per celebrar el canvi d'any, un lladre entrava en una casa de la carretera de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc. L'alarma va sonar. Estava intentant cometre el primer robatori amb força de l'any a Barcelona i, després d'una persecució policial, va acabar amagat dins el canapè d'un llit.

El cas va començar amb un dispositiu a Austràlia que va desmembrar una part d'un grup criminal que es dedicava al tràfic internacional de drogues. Va ser en aquell moment que la policia australiana va detectar que aquells traficants tenien ramificacions amb Catalunya i que, fins i tot, hi hauria persones australianes, del mateix grup, vivint i movent droga a Barcelona. Entre altres vincles, van trobar enviaments de droga que havien arribat a Austràlia provinents de Catalunya. Aquests indicis s'han acabat materialitzant aquest dimecres, amb un macrooperatiu dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Federal d'Austràlia en diversos punts de la capital catalana.

La gran majoria de ciberestafes arriben en forma de missatges trampa. A continuació, repassarem els cinc més habituals i també les cinc últimes tendències en el món de la ciberdelinqüència.

Si llegeixen la crònica de la compareixença de Josep Lluís Trapero al Parlament sabran de quin mal podem morir, i mai millor dit. L’informe del director general dels Mossos d’Esquadra va ser un retrat robot poc complaent de la nostra seguretat nacional. A veure, globalment considerat, Catalunya és un país segur, però... la llista de peròs és llarga.

Entre els clients del prostíbul Gran Escala 2000 de Ventalló (Alt Empordà), un local amb fama d’exclusiu, freqüentat per les elits de la Costa Brava i que era la darrera parada dels comiats de solter més passats de voltes, hi havia també càrrecs públics i funcionaris de l’Estat. Les prostitutes més cobejades del bordell eren menors d’edat vulnerables de famílies desestructurades, d’entre 15 i 17 anys, captades a la conurbació de Barcelona amb ofertes falses de cambrera de restaurant. Una bona part de la clientela del local va quedar documentada als informes de la policia perquè feien el pagament amb targetes de crèdit. El 15 de maig del 1992 i després de dos mesos d’investigació i seguiments que van incloure fins i tot fotografies del complex d’alt estànding des d’un helicòpter, els Mossos d’Esquadra van irrompre al prostíbul per desmantellar-lo en una operació que es va saldar amb una vintena de detinguts. Entre aquests, a banda dels propietaris i treballadors del local, van aparèixer més endavant també empresaris i càrrecs públics, com l’alcalde de Vilamalla, Ferran Prat, i el regidor i exalcalde de Sant Pere Pescador Joan Casamort. Les expectatives que va aixecar el cas i la possibilitat d’una condemna exemplar per als clients de més volada que s’allitaven amb les menors es van anar desinflant, sobretot quan el procés es va resoldre excepcionalment en tan sols mig any (quan altres casos de menys complexitat s’instrueixen durant anys) i només van acabar condemnats els propietaris i alguns treballadors del prostíbul, ja que el tribunal va considerar que els clients no podien conèixer l’edat de les noies. 

Gorra, granota de treball i a repartir. Aquesta va ser la disfressa que va escollir el Professor, de La Casa de Papel, la mundialment coneguda sèrie sobre robatoris, per fugir del magatzem on s'amagava amb tot el botí. Uns minuts abans havien sortit tots els membres de la banda, també disfressats: un de patinador, uns altres de matrimoni benestant amb un fill nounat, una altra de xoni que anava a fer la compra... i va funcionar a la perfecció. Segurament de manera inconscient, una banda de lladres assentada a Catalunya aplicava la mateixa tècnica: entraven a domicilis i empreses i marxaven, cadascú pel seu compte, disfressats. Gorra, granota de treball i a escapolir-se de la policia.

“No l’he vist, és una llàstima, ja m’hauria agradat veure-la”. Aquesta és una frase que repeteixen diversos treballadors de les obres del Camp Nou sobre la baralla multitudinària entre empleats que ha tingut lloc aquest migdia a les instal·lacions. Els Mossos d’Esquadra parlen d’almenys vint implicats i alguns testimonis ho eleven a trenta. Hi ha hagut sis ferits lleus. Eren les 14:30 h i molta gent estava a les casetes d’obra dinant. “Tothom ha tret el cap per la finestra. Se sentien crits i sorolls”, explica un treballador. “En tens un vídeo?”, pregunten molts, i repeteixen que era “una pena” haver-se-la perdut. De moment no corren vídeos entre els treballadors. Molts et recorden que no poden gravar ni fotografiar res perquè l’avenç de les obres es porta amb secretisme. Això sí, alguns ho diuen i després demanen quant estaries disposat a pagar per una fotografia del Camp Nou per dins. 

Recta final al judici a l'Audiència de Girona d'un caporal i dos agents dels Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners (la Selva) acusats de sostreure marihuana decomissada en operacions policials i després vendre-la a través d'un matrimoni, també acusats a la causa i que no són policies. Aquest dijous ha estat el torn dels interrogatoris als acusats, que només han acceptat preguntes de les seves defenses per exculpar-se. S'han centrat sobretot en dos casos concrets i que estan documentats a la investigació que l'any 2019 va fer la Divisió d'Afers Interns: una caixa amb 3,5 quilos de cabdells i cinc bosses que es van endur de la comissaria. El caporal, a qui la Fiscalia acusa de liderar la trama, ha afirmat que les cinc bosses que es van emportar contenien marihuana podrida.

Il·lusiona molt veure la creativitat i emprenedoria dels mossos d’esquadra que traficaven amb marihuana decomissada. Per evitar que els enxampessin "jugaven amb el pes" del material requisat, llegim a l’ARA: “Posaven com a excusa que les plantes es podrien i perdien aigua, i per això pesaven menys que en el moment en què s'havien intervingut”. No cal dir que, com sol passar en aquests negocis herbolaris, “l'engany també era entre els grups de confiança que hi havia entre ells”.

Un dels crims que ha costat més de resoldre els últims anys arriba aquest dilluns a judici. És la tràgica història d'un matrimoni d'edat avançada que el 24 d'agost del 2019 van aparèixer assassinats a casa seva. La dona tenia problemes de mobilitat i feia dies que tots dos eren morts a causa de diversos talls que tenien per tot el cos. Qui els havia pogut fer allò, a la Piedad i el Manuel? I, sobretot, per què?

Quan a la cineasta Patrícia Franquesa li va aparèixer a la seva safata de correu un missatge que li exigia 2.400 euros a canvi de no distribuir als seus contactes unes fotografies robades de la seva vagina no sabia que estava sent víctima de sextorsió, un delicte definit com un xantatge econòmic per no fer públiques fotografies o vídeos amb una clara connotació sexual. Abans de denunciar-ho va dubtar si pagar o no, i diu que va trobar poca ajuda per part de la policia. Recentment, un jutjat penal asturià ha condemnat una trentena d’homes per haver gravat sense consentiment i enviar per WhatsApp imatges d’una parella tenint sexe, que durant el judici van relatar com van ser víctimes de burles i mirades reprovadores de la seva comunitat.

Els tres agents dels Mossos d'Esquadra detinguts per ajudar a fugir el passat 8 d'agost l'expresident Carles Puigdemont han quedat apartats de forma cautelar. A dos d'ells se'ls ha suspès i s'hauria fet el mateix amb el tercer, però la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha explicat que no ha estat així perquè es troba de baixa mèdica. En roda de premsa, Parlon també ha deixat clar que la decisió l'ha pres la direcció sortint de la Policia, encapçalada per Eduard Sallent, que aquest mateix dimecres serà rellevat del càrrec.

"Si el conseller [Joan Ignasi] Elena i el departament d'Interior haguessin complert la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya", apuntava Carles Puigdemont en una llarga piulada a X, ja des de Waterloo, l'endemà de la seva aparició fugaç a la capital catalana. Repescava, així, un conflicte encara sense resoldre's sobre la seva seguretat i que ara pot haver quedat encara més en via morta. Fa més de nou mesos que s'espera un informe de l'Advocacia de l'Estat sobre si l'expresident de la Generalitat pot tenir protecció a l'exili.

L'ampli desplegament policial per detenir Carles Puigdemont en el seu retorn a Catalunya no va evitar que l'expresident aconseguís fugir en un tres i no res. Un agent, però, dels 600 que es van mobilitzar aquell dia, va estar a punt d'arrestar-lo. Es tracta d'un mosso de la Brigada d'Informació que es trobava al lateral de l'escenari d'Arc de Triomf en sentit Besòs des d'on va parlar Puigdemont. Ell va ser qui va recórrer gairebé dos quilòmetres corrent, perseguint el vehicle blanc amb el qual va fugir l'expresident acompanyat per Jordi Turull just acabar l'acte.