Els torrons han dividit el món en dos bàndols. D'una banda, els que busquen la innovació més inaudita, amb barreja de gustos i formes exclusives. De l'altra, els que alcen les veus i demanen que no els toquin els torrons, que la paraula només es refereix a la barra clàssica, amb els gustos de sempre –Xixona, Alacant, crema cremada i xocolata–. Entre uns i altres hi ha veus de renom, com la del xocolater Enric Rovira, que assegura que “el mercat del torró, no només el de xocolata, sinó també el tradicional, fa molts anys que està destrossat”. I és així per la crisi dels anys 2007-2008, i també per un altre motiu: per l’aparició de marques comercials, “amb gran ressò mediàtic, que ens ha aniquilat”, afirma Rovira.