El panettone està en boca de tothom, i no és cap profecia assegurar-ho. Ara bé, ¿el dolç d’origen italià ha sobrepassat en vendes els torrons? ¿Preferim la massa de farina enriquida amb mantega, i reposada amb diferents fermentacions, que les rajoles d’ametlla o de xocolata? I la resposta no és tancada, sinó més oberta que mai, perquè obtenir-ne dades exactes globals de venda de totes les pastisseries catalanes és difícil, però sí que ens hi podem acostar per obtenir-ne una radiografia tan real com sigui possible. I el resultat, segons aquesta investigació, és que el panettone guanya els torrons en vendes, però tots dos conviuen com a postres a les taules de Nadal. Amb una diferència cabdal, de panettones en comencem a menjar molts dies abans de Nadal, des del novembre, mentre que els torrons es consumeixen els dies de festa marcada al calendari.

De Chupa Chups, de Donuts o, fins i tot, de pernil ibèric. Els nous gustos dels torrons no deixen de sorprendre'ns. A continuació feim un repàs de les combinacions més curioses d'aquest dolç de Nadal que ja han posat a la venda algunes de les marques més populars.

Les festes de Nadal s’acosten. Així ho anuncien els supermercats, on les prestatgeries properes a les caixes es farceixen de torrons i neules. Aviat el fils musicals ens castigaran l’oïda amb nadales escardades allà on anem. A la meva infantesa el Nadal tenia banda sonora pròpia gràcies a la publicitat, cançons ara entranyables que explicaven retorns a casa de fills enyorats o processons de pepes caminant en pas robòtic cap al portal de Betlem. El torró solia ser el principal reclam d’aquestes balades, quasi sempre torró de xixona o torró fort. Amb el pas del temps aquesta llaminadura es diversificà en multitud de sabors i als tradicionals se n’hi sumaren de tot tipus.

Els torrons han dividit el món en dos bàndols. D'una banda, els que busquen la innovació més inaudita, amb barreja de gustos i formes exclusives. De l'altra, els que alcen les veus i demanen que no els toquin els torrons, que la paraula només es refereix a la barra clàssica, amb els gustos de sempre –Xixona, Alacant, crema cremada i xocolata–. Entre uns i altres hi ha veus de renom, com la del xocolater Enric Rovira, que assegura que “el mercat del torró, no només el de xocolata, sinó també el tradicional, fa molts anys que està destrossat”. I és així per la crisi dels anys 2007-2008, i també per un altre motiu: per l’aparició de marques comercials, “amb gran ressò mediàtic, que ens ha aniquilat”, afirma Rovira.