Una secció d'honor ucraïnesa va prendre part dilluns passat en la desfilada militar de 1.300 soldats que va recórrer el centre de Londres, i que obria els actes de commemoració al Regne Unit del 80è aniversari del VE Day a Europa (Dia de la Victòria a la Segona Guerra Mundial). A l'avinguda de Whitehall, que connecta la plaça del Parlament amb Trafalgar Square –on es concentren diversos ministeris britànics–, els edificis lluïen la Union Jack (la bandera britànica) i la bandera d'Ucraïna.

El drama entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, planteja una de les preguntes més inquietants que mai m'havia hagut de plantejar sobre el meu país: ¿estem sent dirigits per un ingenu que creu en Vladímir Putin, algú disposat a empassar-se íntegrament la seva retorçada visió? ¿O ens dirigeix un padrí de la màfia que es vol repartir territoris amb Rússia de la mateixa manera que actuen els caps de les famílies criminals?

Sembla una missió impossible, digna de Tom Cruise. Però l'heroi sense gaire fusta d'heroi es diu Keir Starmer i no pas Ethan Hunt. ¿Podrà el primer ministre britànic convèncer Donald Trump que no abandoni Ucraïna ni Europa a la seva sort, i no deixi Kíiv i Brussel·les i la resta de capitals europees a les mans dels capricis de Vladímir Putin?

Regal de compliment de Londres a Washington. Amb un dramàtic discurs, recordant la invasió d'Ucraïna de fa tres anys i els riscos que corre Europa davant la Rússia de Vladímir Putin, Keir Starmer ha comparegut aquest dimarts a Downing Street per anunciar que el seu govern apujarà la inversió en defensa fins al 2,5% del PIB d'aquí al 2027, i que al final del 2030, el nivell serà del 3%. Starmer abraça així el tradicional "si vols pau, prepara't per a la guerra".

Abans d’arribar a la Casa Blanca, Donald Trump va prometre posar fi a la guerra “en 24 hores”. L’enviat especial per a Ucraïna i Rússia, Keith Kellogg, va dir després que confiava que la guerra pugui acabar-se dins dels primers cent dies després de la inauguració del nou president. Lluny dels despatxos, els soldats del front es fan il·lusions imaginant-se com podria arribar la pau.

L’Andrei Alexev forma part dels civils que van decidir anar la guerra d'Ucraïna voluntàriament a canvi d’una compensació econòmica. Al front va quedar malferit a causa d’una explosió. Actualment, està afectat per metralla en tres de les quatre extremitats. El reglament mèdic de l'exèrcit de la Federació Russa el considera un soldat de nivell B. Té seqüeles físiques, però és apte per a ofensives militars, ja que no ha perdut la mobilitat als seus braços.

Si la diplomàcia és "l'art de restringir el poder", com va dir Henry Kissinger, suggerint que implicava una extrema cura en les accions, les paraules i els senyals per influir en les relacions internacionals, el Regne Unit i França han volgut llançar aquest dilluns un poderós missatge al món, sobretot a la Rússia de Vladímir Putin i, de retruc, als nous Estats Units del president electe Donald Trump. El primer ministre britànic, Keir Starmer, s'ha unit aquest dilluns als actes de la 106a commemoració de l'armistici de la Primera Guerra Mundial, que han tingut lloc a París, en companyia del president francès, Emmanuel Macron.

Carmen Dama és la mare d'Albert Jaume, el mallorquí de 35 anys mort a la guerra d'Ucraïna. Atén l’ARA Balears i arrenca amb un lament resignat: "A vegades les coses no duren per a tota la vida". Després de saber que havia perdut el seu fill, va anar a sol·licitar un certificat de defunció. "Va ser el moment en què vaig prendre consciència que no hi era i em va sobrevenir tot el dolor", confessa aquesta dona jubilada que durant 28 anys va regentar un negoci de rentada de cotxes a Palma.

La narrativa de Putin a l'hora de fer esclatar la guerra és tan incisiva com el seu titular més cridaner: "Cal desnazificar Ucraïna". I és així, evocant el nazisme i els horrors de la Segona Guerra Mundial –l’Holocaust inclòs– que Putin avança en l’objectiu de deslegitimar el president Volodímir Zelenski i el seu equip titllant-los de colla de delinqüents i drogodependents. A més, resulta que Zelenski és jueu. Però no, no es tractava de desacreditar i estigmatitzar –almenys d’entrada– la religió o la cultura jueves sinó, simplement, constatar i repetir que el president d’Ucraïna és jueu. I per si sol el concepte va anar obrint-se camí fins a incorporar-se a la narrativa.

La guerra d’Ucraïna ha marcat un abans i un després en l’ús de drons, els vehicles no tripulats capaços de moure’s per control remot, sense haver d’exposar les vides dels soldats. Ho explicava gràficament a l’ARA, a la fira Unvex, que s’ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, Fernando Ciria, cap de màrqueting de sistemes aeris d’intel·ligència, vigilància i reconeixement d’Airbus: "Els ucraïnesos han comprat tot el que volava: des d’aparells de joguina fins a vehicles de vigilància i atac. Ha canviat radicalment el paradigma, amb la universalització i els nous tipus d’usos". I afirmava: "El que Israel va començar fa molts anys i després van continuar els Estats Units com una solució puntual, ara s’incorpora a tot el món i ja tenim cotxes sense conductor circulant a Los Angeles". El portaveu del gegant de l’aviació europeu també té clar que això és només al principi: "El primer pas són vehicles que mou un pilot per control remot i després seran sistemes automatitzats sense implicació humana directa". 

En la geopolítica global estem en un moment de transició de futur incert. Incert i perillós. 

Als afores d'un poble de 6.000 habitants, Limours, 40 km al sud de París, s'alça un hangar enorme. A dins de la nau, l'empresa francesa de defensa i seguretat Thales hi construeix radars de defensa d'última generació, com els Ground Master, un tipus de radar equipat amb tecnologia punta que ha vist créixer la demanda en els últims anys, sobretot des de l'inici de la guerra a Ucraïna. "Aquesta tecnologia protegeix de tots els tipus d'amenaces –aeronaus, míssils, helicòpters, drons, coets, artilleria, etc.– a tot l'espai aeri. Cobreix tota la cadena: la detecció, la identificació i la neutralització", explica la companyia.

Des que va començar la guerra a Ucraïna fa més de dos anys, l’arribada de gas natural d’origen rus a Europa ha anat disminuint de mica en mica. Això, però, que ara es pot llegir com una victòria (es depèn menys de Rússia), al principi va fer saltar totes les alarmes. El Vell Continent, en particular països com Alemanya, havia confiat gran part del seu mix energètic a Rússia i, per tant, la idea d'un cessament de les importacions de gas natural d'origen rus despertava fantasmes com el de talls elèctrics. Avui, passat el moment més greu d’aquella crisi energètica, apareix la pregunta de si el combustible fòssil que fa dos anys suposava més del 40% de les importacions al conjunt d'Europa (en el cas espanyol, un 9%) s’encamina cap a un paper marginal. De fet, la Comissió Europea ha adquirit el "compromís" de posar fi a la relació comercial gasista amb Rússia l'any 2027. "La solució seria incloure'l [el gas rus] a les sancions", ha arribat a dir la comissaria europea d'Energia, Kadri Simson, tot i que ràpidament assumia la falta d'unanimitat entre els líders europeus.

"Els nostres germans i marits són al front, les nostres famílies estan en perill cada dia, i nosaltres cantarem i parlarem fins que se'ns acabin les forces", diu la jove ucraïnesa Valeriia Obodianska. És una de les 21 dones refugiades de Mariúpol, Kíiv, Irpín i Khàrkiv que aquesta setmana pujaran a l'escenari del Teatre Lliure per presentar l’espectacle Mothers. A song for wartime, una peça coral de la directora polonesa Marta Górnicka que "mira l'horror de la guerra als ulls". Mentre l'exèrcit rus continua bombardejant Kíiv, un cor de dones ucraïneses, bielorusses i poloneses d'entre 10 i 71 anys entonarà un cant a favor de "la vida i el renaixement" a través de cançons tradicionals i testimonis reals de mares refugiades. "Necessitem un teatre que sigui una nova forma de solidaritat, un lloc on un món nou sigui imaginable", diu la directora. "Mentre els rituals de violència no canviïn, els espectacles d'aquest calibre seran necessaris", afegeix el subdirector del Lliure, Ivan Benet.

Macron s’ha fet retratar colpejant un sac de boxa al gimnàs en un “jo també tinc bíceps, Vladímir”. Quina època, la Guerra Freda, quan els presidents no jugaven a ser Sylvester Stallone. No com ara, que sembla que hi ha dies en què no hi ha ningú al volant i que anem de baixada i sense frens a complir alegrement amb el precepte que no hi pot haver cap generació que no hagi conegut la guerra. 

Wang Huiyao és el president i fundador del think tank Centre per la Xina i la Globalització (CCG). És doctor en gestió internacional per les universitats de Windsor, Western Ontario i Manchester i ha ocupat càrrecs tant al govern xinès com en organismes internacionals. Huiyao és a Barcelona per participar en el fòrum War&Peace in the 21st Century que organitza anualment el Cidob i que enguany tracta sobre el paper de la Unió Europea en una nova era geopolítica.

Un nou atac amb míssils russos a la ciutat portuària d'Odessa ha causat aquest divendres la mort d'almenys vint persones i ha deixat també més de setanta ferits, segons els funcionaris municipals i responsables del govern de Kíiv. Les imatges que arribaven mostraven la magnitud de la massacre: a banda de la destrucció provocada pels projectils russos, dos Iskander-M, es veien cadàvers de civils pel carrer.

Els ciutadans europeus comencen a estar cansats de la guerra a Ucraïna i cada cop són menys els que creuen que Rússia podrà ser expulsada del territori envaït. Dos anys després de l’ocupació, dos anys enterrant morts i assistint a la destrucció del país, la situació dels ucraïnesos s’acosta a la desesperació, amb una guerra enquistada que sembla que no s’acabarà mai. Una guerra per a la qual falta armament i un compromís europeu i nord-americà inequívoc que avui no existeix i que condemna els ucraïnesos a l’agonia. 

La guerra a Ucraïna també és present a la nostra vida quotidiana. Des del primer dia de la invasió, els nostres mòbils van omplir-se d'informació d'un conflicte que, aquest cop sí, ens era proper. Tantes novetats i tant de moviment, també en les imatges que ens arribaven, no permetia que paréssim a reflexionar en tot el que aquesta guerra significa. La fotografia també ens permet aturar-nos. Empassar tot allò que la ferocitat de TikTok no permet que digerim. Sense música èpica o explosions a molts decibels per sobre dels recomanables. Sense estridències. En dos anys de guerra, les fotos ens ensenyen la duresa dels combats, però també la vida d'un poble que ha après a conviure amb la mort i la batalla. Un silenci sòrdid quotidià a la rereguarda i una rutina al front que ni les bombes, ni els trets ni les morts semblen trencar. Són les cicatrius d'una guerra que es lliura a Europa.