Mari Chordà (Amposta, 1942) és una pintora, poeta i activista feminista. En plena dictadura franquista va començar la seva sèrie Vagines, en què explorava el seu propi cos i el plaer. Podem veure la seva obra al MACBA fins al 12 de gener.

Va anar a una escola de monges. “Al parvulari érem nens i nenes, després no, quan t’anaves fent gran ens separaven. Jo tenia uns avis que eren increïbles i posaven música i em feien ballar. Les emissores que s’agafaven eren de Tànger, coses molt potents, música àrab, i jo ballava. Al parvulari vaig ballar dalt d’una taula, però va entrar una monja i em va portar als meus pares i els va dir: “que no vuelva hasta que tenga uso de razón”. Vaig estar temps a casa, fins als 7 anys no em van deixar tornar a l’escola. I m’ho vaig passar pipa perquè els meus avis eren molt divertits i m’explicaven moltes coses que si no, no les hauria sabut mai”.

]]>

Fufa, conillet, figa, betlem, petxina... D’eufemismes per referir-se a la vagina n’hi ha per triar. Els més nostrats fan sobretot referència al món de la naturalesa. N’hi ha del món de la mar, com ara anxova, copinya o bacora. I, encara més, de la terra: poma, carxofa, tàpera, patata, gírgola, tramús... Alguns d’aquests sinònims populars, fins i tot, són contraris: conillet i cova, o cotorra i gàbia. Però també trobam diverses maneres de dir una mateixa cosa: betlem, gruta o cau. Dins aquest darrer camp semàntic és on es troben les fórmules amb connotacions més negatives, com ara forat, trau o trinxa.

]]>

Les vagines tenen la paraula. Feim parlar les de sis dones –trans, bisexuals, mares, prostitutes, joves, grans– i el resultat és tan divers com elles mateixes. “Visca! Ara, a la fi, soc teva”, diria la de Clara Suau (37). La de Linda Porn (40), li insistiria: “Aprofita’m al màxim, sempre”. En canvi, la d’Yvonne Moll (58) es riuria directament d’alguns homes: “Això no és com la foto que em vares enviar”. “Utilitza’m més, que em tens abandonada”, advertiria la de Sara del Mar (53 anys). Amb aquest exercici, totes elles expliquen quina relació tenen amb els seus genitals: si els coneixen bé, com viuen el plaer, quin impacte tenen la menstruació, la maternitat i la menopausa, i si les fan empegueir. 

]]>

Don Ingber es dedica a fabricar òrgans per guanyar-se la vida. En trossos flexibles de silicona amb unes incisions en forma de canals diminuts, hi cultiva teixits capaços d’imitar les complexes interaccions físiques entre cèl·lules i fluids, i crea així uns models tridimensionals i mal·leables dels òrgans. Durant la passada dècada Ingber, bioenginyer de Harvard, ha fet més de 15 xips d’òrgans, com ara els que simulen pulmons, fetges, intestins i pell. I ara, com s’explica en un article publicat recentment, ha afegit a la llista un òrgan molt menys estudiat: la vagina.

]]>