<![CDATA[Ara Balears - Estats Units]]> 10 <![CDATA[La crisi de combustible d’aviació a Cuba colpeja el turisme i posa en alerta les empreses amb matriu balear]]>

La manca de combustible d’aviació a Cuba ha desencadenat una nova crisi que impacta de ple el sector turístic internacional i, de manera especial, les empreses espanyoles amb presència destacada a l’illa. El govern cubà ha advertit les aerolínies que no pot garantir subministrament de querosè als aeroports del país durant setmanes, una situació que ha obligat a reconfigurar operacions aèries i ha accelerat ajustaments en el sector hoteler.

]]> <![CDATA[Americanada]]> “Crec en Amèrica!” deia l’enterramorts Bonasera a Vito Corleone a l’inici d’El Padrí (tant a la novel·la com a la pel·lícula). A l’escena se’ns venia a dir, però, que Amèrica, els Estats Units, havien decebut aquell home, el seu sistema de justícia l’havia deixat de banda quan no havia sabut castigar els agressors de la seva filla. Per això, ara venia a demanar que el cap de la família mafiosa fes ‘justícia’, que castigués els joves violents perquè el sistema legal no havia sabut fer-ho (un dels joves era de ‘bona família’).

]]> <![CDATA[Estats Units d’Europa]]> No és una idea nova, però avui pren més sentit que mai: potser ha arribat l’hora dels Estats Units d’Europa? En un context de fricció geopolítica constant, amb uns Estats Units d’Amèrica desfermats en la seva ofensiva neocolonial, una Rússia militarment feble però disposada a dinamitar tots els consensos de no agressió establerts amb la fi de la Guerra Freda i una Xina que va creixent i expandint-se silenciosament dins i fora de les seves fronteres, potser ens hauríem de demanar quin ha de ser el paper de la Vella Europa dins el context global, i se m’acuden poques solucions més sorprenentment factibles i adients, avui, que aquesta.

]]> <![CDATA[Cruis i esquerdes]]> Vivim temps de cruis i esquerdes a la vida i la geopolítica. L’episodi de Groenlàndia –i Veneçuela– recorda fins a quin punt tot és incert i a punt de canviar en qualsevol moment. En paral·lel, aquests dies a ca nostra també hem vist com les infraestructures només ‘existeixen’ quan fallen –sobretot per les (extremes) dretes. L’accident ferroviari d’Adamuz ha deixat més de quaranta víctimes mortals, amb el trànsit d’alta velocitat afectat i un país sencer en estat de commoció.

]]> <![CDATA[Groenlàndia, capital Donetsk]]> El futur de Groenlàndia i el futur d’Europa es juguen, des de fa temps, a Ucraïna.

]]> <![CDATA[La fi d’una època]]> A quaranta-vuit hores d’encetar el nou any, Trump va bombardejar Veneçuela i en va segrestar el president, Nicolás Maduro. De la mateixa manera que Palestina va marcar un punt d’inflexió en les relacions internacionals i que va permetre el primer genocidi televisat en la història amb la passivitat dels governants del món (que no dels pobles del món, que segueixen mobilitzats), Veneçuela ens assenyala aquests dies la fi d’una època. 

]]> <![CDATA[El govern d’Israel i Trump són perills per a la pau mundial i la democràcia]]> Les persones desinformades tal vegada es van pensar que amb la ‘comèdia’ que Trump va posar en escena a Egipte, amb la signatura del seu pla, el passat 13 d’octubre, s’acabava el conflicte de Gaza, res més enfora de la realitat.

]]> <![CDATA[Alineats amb el Ministeri de la Guerra]]> Sí, avui tornaré a escriure sobre Trump. No és obsessió, sinó preocupació pel que passa a l’altre costat de l’Atlàntic, perquè allò que passa als Estats Units sempre ha estat una mena d’horitzó del que després acaba per passar a Europa i, sincerament, això em preocupa i molt. 

]]> <![CDATA[Concentració a Palma contra el portaavions nuclear dels EUA: "És un símbol de guerra"]]>

Mallorca per la Pau s'ha concentrat aquest divendres a les 18.30 h per mostrar el menyspreu envers el portaavions nuclear més gran dels Estats Units que ha arribat a l'illa aquest dematí. El punt de trobada ha estat al final de les avingudes amb el passeig Marítim. "La seva presència és un símbol de guerra, d'amenaça i d'escalada militar", denuncien. L'organització rebutja l'OTAN i les seves guerres i insta un futur de pau i convivència entre pobles.

]]> <![CDATA[El portaavions més gran dels Estats Units ha amarrat a la badia de Palma]]>

El portaavions nuclear més gran dels Estats Units ha arribat a Mallorca aquest divendres dematí. Al voltant de les 9 h es començava a divisar a l'horitzó l'immens buc de guerra, Gerald R. Ford, que ha suposat l'activació d'un operatiu de seguretat i ha suscitat el rebuig i la curiositat de part de la ciutadania. El vaixell més modern de l'Armada dels Estats Units està previst que sigui a Palma fins dimecres que ve.

]]> <![CDATA[Americana]]> Sempre el que ha passat als EUA ens ha tingut magnetitzats. Qui sigui el president dels EUA i de quina manera això pot afectar la política global, i l’economia, i la cultura, no ha deixat de ser un tema crucial, sobretot a l’Europa de postguerra, encara que el domini americà es va fer més ferm amb l’ensulsiada de l’URSS i l’anomenada victòria de la guerra freda, quan el sistema del capitalisme del lliure mercat, amb la democràcia de la mà, va vèncer el pols a l’economia dirigida. Amb la globalització el que sobretot es va globalitzar va ser l’influx dels Estats Units damunt de la resta del globus, de tal manera que saber l’última dèria política del president que viu a la Casa Blanca era tan obligatori com pagar els impostos locals. 

]]> <![CDATA[Charlie Kirk, la violència i Ramon Llull]]> L’estàtua de Ramon Llull al passeig d’Antoni Maura, davant el moll Vell, recull en els diversos idiomes en què el savi mallorquí va predicar (català, àrab, llatí) alguns dels versicles del Llibre d’Amic i Amat que no han perdut vigència, tot i haver estat escrits fa devers vuit segles: la justícia procura la pau, i la injúria, la guerra; les paraules humils són nuncis de pau i les superbes, de guerra. Paraules que servirien gairebé per a qualsevol context geogràfic, en qualsevol moment de la història, i que expliquen tant allò que passa a Palestina com l’ascens del feixisme als països occidentals en els darrers anys.

]]> <![CDATA[Pobres]]> Un llibre recent que val la pena llegir és Pobreza Made in USA, del sociòleg nord-americà Matthew Desmond (Capitán Swing, 2024). Fa un retrat molt documentat del problema de la pobresa al país més ric del món i planteja algunes possibles solucions força imaginatives, tot i que no sempre extrapolables a altres indrets. Però, a parer meu, la gran virtut del llibre és el seu exitós intent de donar visibilitat a un col·lectiu tant nombrós com amagat: els pobres.

]]> <![CDATA[El Govern reactiva el pla de xoc per fer front als aranzels pactats amb els Estats Units]]>

El Govern ha reactivat part del pla de xoc per fer front als aranzels després que el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pactassin incrementar-los fins al 15% per a gairebé totes les exportacions.

]]> <![CDATA[‘Titular’ amb birrets]]> Juny m’ha deixat dos descobriments: el verb ‘titular’ i les graduacions ianquis de l’ESO. Estan relacionats. Fa un parell de setmanes, els adolescents anunciaven que “titulaven” o “no titulaven” per dir si havien completat o no l’Educació Secundària Obligatòria. Abans dèiem simplement que havíem aprovat. O acabat el que fos. Fins i tot una carrera universitària. ‘Titular’ sona més important, encara que parlem dels mínims exigits pel sistema educatiu. He vist diverses fotos d’al·lots engalanats amb jaqueta, corbata i els cabells estil bròquil, regirats i fixats a la perfecció. Elles, amb vestits de nit, encara que la graduació sigui a ple sol i la humitat encara ofegant. Col·loquen un escenari amb un cartell que diu “Classe 2025”, i després llancen els birrets a l’aire.

]]> <![CDATA[La CBS News pagarà 16 milions de dòlars a Trump per aturar la demanda contra '60 minutes']]>

Paramount, grup propietari de la cadena CBS News, ha arribat a un acord econòmic de 16 milions de dòlars amb Donald Trump per evitar anar a judici per la demanda que el president dels Estats Units va interposar a causa d'una entrevista del programa 60 minutes a Kamala Harris. La companyia va anunciar dimarts al vespre que el controvertit acord "no inclou una disculpa o un penediment".

]]> <![CDATA[La nova presó de Trump per a immigrants envoltada de caimans: "Si s'escapen, que no corrin en línia recta"]]>

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha visitat aquest dimarts un centre de detenció d'immigrants que la seva administració ha instal·lat –en un temps rècord– en una zona remota als Everglades de Florida. El centre, batejat com a Alligator Alcatraz, es troba a uns 60 km de Miami, en un vast aiguamoll subtropical ple de caimans, cocodrils i pitons. Una demostració de la línia dura de la Casa Blanca contra la immigració.

]]> <![CDATA[El creixement del turisme es modera després de l'eufòria postpandèmica]]>

La pandèmia va impactar de ple en el turisme, que va reduir la seva activitat a zero, però un cop passada la crisi el va disparar fins a xifres mai vistes a Espanya. Fa anys que les empreses del sector, com els hotels i les aerolínies, aporten cada cop més al PIB estatal. Tot i que la tendència es manté, sembla que el vent de cua comença a debilitar-se, amb la nova realitat als Estats Units com la principal amenaça.

]]> <![CDATA[Continua la guerra: Musk aposta per fundar un partit polític i Trump l'amenaça amb "el monstre DOGE"]]>

La batalla entre Elon Musk i Donald Trump continua. I puja de to. Musk ha intensificat els seus retrets i ha arribat a suggerir que podria fundar un nou partit per enfrontar-se a Trump i el president li ha respost amenaçant-lo amb aplicar-li tota la força de les retallades públiques, una amenaça velada a les seves empreses que reben diners de l'administració, com SpaceX.

]]> <![CDATA[El Senat aprova el projecte de llei de Trump que deixarà 11 milions d’estatunidencs sense cobertura mèdica]]>

La possibilitat que Donald Trump tingui a sobre la taula el seu projecte de llei fiscal per firmar-lo el 4 de juliol –el Dia de la Independència– va agafant força. Després d'una maratoniana votació al Senat que ha durat tota la nit i el matí d’aquest dimarts, els republicans han aconseguit els 50 vots mínims per fer avançar el text cap a l'aprovació definitiva, amb el vot de desempat del vicepresident J.D. Vance. Ara el text que, segons l’Oficina de Pressupost del Congrés (CBO), augmentarà el deute públic en 3,3 bilions de dòlars i deixarà sense cobertura mèdica més d’11 milions d'estatunidencs, passarà a la Cambra de Representants per rebre l’aprovació definitiva.

]]>