<![CDATA[Ara Balears - Estats Units]]> 10 <![CDATA[L'activista estatunidenc detingut a Eivissa passa a disposició de l'Audiència Nacional]]>

L'activista estatunidenc James 'Fergie' Cox Chambers, detingut a Eivissa, ha passat a diposició de l'Audiència Nacional, que serà el tribunal encarregat de decidir sobre l'expedient d'extradició. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), el jutjat de guàrdia va posar James 'Fergie' Cox Chambers a disposició de l'Audiència Nacional per videoconferència i, de moment, no haurà d'anar als jutjats d'Eivissa presencialment.

]]> <![CDATA[Corsaris menorquins contra Washington]]>

Gairebé un centenar de naus corsàries menorquines entorpiren amb les seves actuacions que Espanya i França poguessin ajudar els colons americans en la revolta contra els britànics, dirigida per George Washington, qui seria el primer president dels Estats Units i en donaria nom a la capital. Els illencs, i concretament els menorquins, feren un paper destacat i potser no gaire conegut en els inicis dels EUA, que celebren dissabte, 4 de juliol, 250 anys de la seva declaració d’independència, el 1776.

]]> <![CDATA[Thomas Jefferson]]> Aquest 4 de juliol fa 250 anys de la Declaració d’Independència dels EUA, però en fa també 200 de la mort de Thomas Jefferson (1743-1826), redactor de la Declaració i un dels personatges més importants, admirats i controvertits de tota aquesta història.

]]> <![CDATA[Benvingut, Mr. President]]>

Es va declarar emocionat de visitar la terra de Juníper Serra i satisfet de combatre, en bona camaraderia, amb la dictadura franquista, contra el comunisme internacional. Ara fa 70 anys, a començament de l’estiu del 1956, qui aleshores era vicepresident dels Estats Units, Richard Nixon, va fer una visita llampec a Mallorca per entrevistar-se amb el ministre espanyol d’Afers Exteriors i, com a bon turista, per nedar una estona a la platja.

]]> <![CDATA[Melià abandona els 15 hotels de Cuba després de les amenaces de Trump]]>

La cadena hotelera mallorquina Melià Hotels International ha decidit posar fi de manera immediata als serveis de gestió, comercialització i cessió de marca de 15 hotels a Cuba. La decisió arriba en un context marcat per la pressió dels Estats Units sobre les empreses estrangeres amb activitat a l’illa i després que l’administració de Donald Trump fixàs el 5 de juny com a data límit per adoptar mesures contra companyies vinculades a negocis amb el conglomerat militar cubà Gaeasa.

]]> <![CDATA[La crisi de combustible d’aviació a Cuba colpeja el turisme i posa en alerta les empreses amb matriu balear]]>

La manca de combustible d’aviació a Cuba ha desencadenat una nova crisi que impacta de ple el sector turístic internacional i, de manera especial, les empreses espanyoles amb presència destacada a l’illa. El govern cubà ha advertit les aerolínies que no pot garantir subministrament de querosè als aeroports del país durant setmanes, una situació que ha obligat a reconfigurar operacions aèries i ha accelerat ajustaments en el sector hoteler.

]]> <![CDATA[Americanada]]> “Crec en Amèrica!” deia l’enterramorts Bonasera a Vito Corleone a l’inici d’El Padrí (tant a la novel·la com a la pel·lícula). A l’escena se’ns venia a dir, però, que Amèrica, els Estats Units, havien decebut aquell home, el seu sistema de justícia l’havia deixat de banda quan no havia sabut castigar els agressors de la seva filla. Per això, ara venia a demanar que el cap de la família mafiosa fes ‘justícia’, que castigués els joves violents perquè el sistema legal no havia sabut fer-ho (un dels joves era de ‘bona família’).

]]> <![CDATA[Estats Units d’Europa]]> No és una idea nova, però avui pren més sentit que mai: potser ha arribat l’hora dels Estats Units d’Europa? En un context de fricció geopolítica constant, amb uns Estats Units d’Amèrica desfermats en la seva ofensiva neocolonial, una Rússia militarment feble però disposada a dinamitar tots els consensos de no agressió establerts amb la fi de la Guerra Freda i una Xina que va creixent i expandint-se silenciosament dins i fora de les seves fronteres, potser ens hauríem de demanar quin ha de ser el paper de la Vella Europa dins el context global, i se m’acuden poques solucions més sorprenentment factibles i adients, avui, que aquesta.

]]> <![CDATA[Cruis i esquerdes]]> Vivim temps de cruis i esquerdes a la vida i la geopolítica. L’episodi de Groenlàndia –i Veneçuela– recorda fins a quin punt tot és incert i a punt de canviar en qualsevol moment. En paral·lel, aquests dies a ca nostra també hem vist com les infraestructures només ‘existeixen’ quan fallen –sobretot per les (extremes) dretes. L’accident ferroviari d’Adamuz ha deixat més de quaranta víctimes mortals, amb el trànsit d’alta velocitat afectat i un país sencer en estat de commoció.

]]> <![CDATA[Groenlàndia, capital Donetsk]]> El futur de Groenlàndia i el futur d’Europa es juguen, des de fa temps, a Ucraïna.

]]> <![CDATA[La fi d’una època]]> A quaranta-vuit hores d’encetar el nou any, Trump va bombardejar Veneçuela i en va segrestar el president, Nicolás Maduro. De la mateixa manera que Palestina va marcar un punt d’inflexió en les relacions internacionals i que va permetre el primer genocidi televisat en la història amb la passivitat dels governants del món (que no dels pobles del món, que segueixen mobilitzats), Veneçuela ens assenyala aquests dies la fi d’una època. 

]]> <![CDATA[El govern d’Israel i Trump són perills per a la pau mundial i la democràcia]]> Les persones desinformades tal vegada es van pensar que amb la ‘comèdia’ que Trump va posar en escena a Egipte, amb la signatura del seu pla, el passat 13 d’octubre, s’acabava el conflicte de Gaza, res més enfora de la realitat.

]]> <![CDATA[Alineats amb el Ministeri de la Guerra]]> Sí, avui tornaré a escriure sobre Trump. No és obsessió, sinó preocupació pel que passa a l’altre costat de l’Atlàntic, perquè allò que passa als Estats Units sempre ha estat una mena d’horitzó del que després acaba per passar a Europa i, sincerament, això em preocupa i molt. 

]]> <![CDATA[Concentració a Palma contra el portaavions nuclear dels EUA: "És un símbol de guerra"]]>

Mallorca per la Pau s'ha concentrat aquest divendres a les 18.30 h per mostrar el menyspreu envers el portaavions nuclear més gran dels Estats Units que ha arribat a l'illa aquest dematí. El punt de trobada ha estat al final de les avingudes amb el passeig Marítim. "La seva presència és un símbol de guerra, d'amenaça i d'escalada militar", denuncien. L'organització rebutja l'OTAN i les seves guerres i insta un futur de pau i convivència entre pobles.

]]> <![CDATA[El portaavions més gran dels Estats Units ha amarrat a la badia de Palma]]>

El portaavions nuclear més gran dels Estats Units ha arribat a Mallorca aquest divendres dematí. Al voltant de les 9 h es començava a divisar a l'horitzó l'immens buc de guerra, Gerald R. Ford, que ha suposat l'activació d'un operatiu de seguretat i ha suscitat el rebuig i la curiositat de part de la ciutadania. El vaixell més modern de l'Armada dels Estats Units està previst que sigui a Palma fins dimecres que ve.

]]> <![CDATA[Americana]]> Sempre el que ha passat als EUA ens ha tingut magnetitzats. Qui sigui el president dels EUA i de quina manera això pot afectar la política global, i l’economia, i la cultura, no ha deixat de ser un tema crucial, sobretot a l’Europa de postguerra, encara que el domini americà es va fer més ferm amb l’ensulsiada de l’URSS i l’anomenada victòria de la guerra freda, quan el sistema del capitalisme del lliure mercat, amb la democràcia de la mà, va vèncer el pols a l’economia dirigida. Amb la globalització el que sobretot es va globalitzar va ser l’influx dels Estats Units damunt de la resta del globus, de tal manera que saber l’última dèria política del president que viu a la Casa Blanca era tan obligatori com pagar els impostos locals. 

]]> <![CDATA[Charlie Kirk, la violència i Ramon Llull]]> L’estàtua de Ramon Llull al passeig d’Antoni Maura, davant el moll Vell, recull en els diversos idiomes en què el savi mallorquí va predicar (català, àrab, llatí) alguns dels versicles del Llibre d’Amic i Amat que no han perdut vigència, tot i haver estat escrits fa devers vuit segles: la justícia procura la pau, i la injúria, la guerra; les paraules humils són nuncis de pau i les superbes, de guerra. Paraules que servirien gairebé per a qualsevol context geogràfic, en qualsevol moment de la història, i que expliquen tant allò que passa a Palestina com l’ascens del feixisme als països occidentals en els darrers anys.

]]> <![CDATA[Pobres]]> Un llibre recent que val la pena llegir és Pobreza Made in USA, del sociòleg nord-americà Matthew Desmond (Capitán Swing, 2024). Fa un retrat molt documentat del problema de la pobresa al país més ric del món i planteja algunes possibles solucions força imaginatives, tot i que no sempre extrapolables a altres indrets. Però, a parer meu, la gran virtut del llibre és el seu exitós intent de donar visibilitat a un col·lectiu tant nombrós com amagat: els pobres.

]]> <![CDATA[El Govern reactiva el pla de xoc per fer front als aranzels pactats amb els Estats Units]]>

El Govern ha reactivat part del pla de xoc per fer front als aranzels després que el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pactassin incrementar-los fins al 15% per a gairebé totes les exportacions.

]]> <![CDATA[‘Titular’ amb birrets]]> Juny m’ha deixat dos descobriments: el verb ‘titular’ i les graduacions ianquis de l’ESO. Estan relacionats. Fa un parell de setmanes, els adolescents anunciaven que “titulaven” o “no titulaven” per dir si havien completat o no l’Educació Secundària Obligatòria. Abans dèiem simplement que havíem aprovat. O acabat el que fos. Fins i tot una carrera universitària. ‘Titular’ sona més important, encara que parlem dels mínims exigits pel sistema educatiu. He vist diverses fotos d’al·lots engalanats amb jaqueta, corbata i els cabells estil bròquil, regirats i fixats a la perfecció. Elles, amb vestits de nit, encara que la graduació sigui a ple sol i la humitat encara ofegant. Col·loquen un escenari amb un cartell que diu “Classe 2025”, i després llancen els birrets a l’aire.

]]>