Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s’han duplicat entre els adolescents catalans des del confinament per la pandèmica de la covid. Els diagnòstics han crescut especialment entre les noies d’entre 10 i 19 anys, amb independència del seu nivell socioeconòmic i la seva situació familiar. No obstant això, l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per afartament no són només patrimoni dels infants i dels adolescents. L’enquesta de salut de Catalunya apunta que, actualment, hi ha més de 85.000 persones que pateixen alguna mena de TCA. Totes aquestes dades van posar-se de manifest l'octubre passat, en el marc d’un Sant Pau Talks en què, a través de diversos professionals de la unitat de TCA de l’hospital i dels testimonis d’alguns dels seus expacients, es van abordar les causes i les afectacions personals i familiars d’aquest grup de malalties mentals, així com les fases de la seva curació i la importància de l’entorn del pacient en aquesta travessia tan dura.

–"Tenia atacs d'ansietat quan veia el menjar a taula".

“No m’agraden les meves cames, a la piscina m’hi fixo i les altres nenes les tenen més primes que jo”, comenta la Marina, de només sis anys. Els infants no són immunes als cànons de bellesa socialment acceptats i poden, en edat primerenques, patir insatisfacció corporal.

La pandèmia va impactar plenament en la salut mental dels infants i adolescents i va ser un detonant de trastorns de la conducta alimentària (TCA), com l'anorèxia nerviosa i la bulímia. Si bé les xifres han disminuït lleugerament després de l'escalada de diagnòstics causada per la covid, el nombre de persones ateses per aquesta mena de trastorns es manté encara molt per damunt de les xifres prèvies a la crisi sanitària del 2020. Alguns dels casos en infants i adolescents són d'alta complexitat que requereixen una atenció més especialitzada. Des de l'octubre passat, molts d'aquests pacients greus s'atenen a l'Hospital Sant Joan de Déu i amb una iniciativa innovadora a l'Estat: la unitat terapèutica de TCA d'alta complexitat Minerva. Aquest projecte, que té una durada de quatre mesos, no només dona servei al pacient, sinó a la família al complet. Això vol dir que la criatura o l'adolescent ingressa inicialment a l'hospital i, després, durant uns quinze dies, també ho fan els pares i germans. Ara bé, aquest ingrés familiar no es fa a l'hospital, sinó en un pis tutelat que permet intensificar el procés de recuperació de l'infant.

¿Com pots afrontar una situació que no entens? ¿Com pots acompanyar en la cura d’una situació mental que distorsiona la percepció d’un mateix i condiciona la mirada sobre tu, la teva vida i tot el que t’envolta? Aquesta és la pregunta que es feia la mare de la Maria quan la seva filla, fins aleshores tècnicament perfecta, va ser diagnosticada amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA).

El procediment per entrar als grups de WhatsApp és sempre el mateix. Cal enviar un missatge de presentació indicant el nom, l'edat, el país de residència, quin era el teu pes inicial quan vas començar el règim, quin és el teu pes actual i quin el teu pes meta, el que vols assolir. També cal precisar si ets ana o mia, és a dir si pateixes anorèxia o bulímia. En alguns grups també és necessari enviar una foto en roba interior o fins i tot un vídeo. Amb totes aquestes dades, la persona que l'administra decideix si t'hi dona accés o no.

Com podem saber si una filla pateix un trastorn de la conducta alimentària o si el seu comportament només és degut a l'adolescència? Què cal fer en cas que tingui anorèxia o bulímia? I on es pot buscar ajuda? Els professionals donen els consells següents als pares: