El PP no esperava governar en minoria l'Ajuntament de Ciutadella, però actuacions com aquesta podrien provocar que el recorregut dels populars a la institució fos relativament curt. Segons ha pogut saber l'ARA Balears de fonts policials, la Policia Local de Ciutadella va aixecar acta (denúncia) dia 23 de juny en un dels filtres d'aforament de les festes, en concret el del Caragol del Born.

Si no hi ha sorpreses d'última hora, la reforma del Codi Penal hauria de superar aquesta mateixa setmana la prova del cotó al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem, pel que fa als desordres públics, i els socialistes i els republicans, en referència a la malversació, han presentat aquest dilluns les esmenes que haurien de trobar els vots necessaris en la majoria de la investidura. La triple dreta, Junts i la CUP ja han comunicat que no s'hi sumaran, els primers per veure-les excessives i els independentistes perquè interpreten que són insuficients. Quins són definitivament els canvis?

És possible que hagi sigut aquesta traducció del castellà de la frase se acabó lo que se daba el que ha tingut al cap Pedro Sánchez en impulsar des del seu grup parlamentari la reforma de la llei orgànica del poder judicial per evitar d’una vegada el vergonyós bloqueig d’aquest òrgan –de composició caducada fa quatre anys– a la designació dels nous magistrats del Tribunal Constitucional que li corresponen. Si surt aprovada la reforma, els vocals ja no ho podran retardar més. Hauran de votar una sola vegada els candidats proposats i sortiran escollits els que tinguin un major nombre de vots. Fins i tot es parla a la reforma de responsabilitats penals per als responsables d’un eventual bloqueig.

A banda d’eliminar el delicte de sedició, la reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol i ERC també anava acompanyada d’una reforma dels desordres públics. Van canviar-ne el redactat per afegir al requisit de violència, el concepte “d’intimidació”, i també van acotar la forquilla de penes en la modalitat agreujada del delicte de tres a cinc anys de presó, cosa que va suposar un augment de la pena mínima contemplada fins ara. Tot plegat, va generar les crítiques dels moviments socials i de part de l’independentisme, que van considerar que suposava una criminalització del dret a la protesta. Tot i treure pit de la reforma en un inici, Unides Podem i ERC han acabat reculant i proposant millores que, de moment, el PSOE no accepta del tot.