Repassar la trajectòria de la muntadora mallorquina Aina Calleja és trobar-se amb alguns dels títols que han marcat l’actualitat del cinema i la televisió dels darrers anys. Des de documentals com Els ulls no s’aturen de créixer i Vida i mort d’un arquitecte, a sèries com Pep i Això no és Suècia, passant per pel·lícules com María (y los demás) o Salve Maria. Aquesta darrera, dirigida per la cineasta Mar Coll i basada en el llibre Las madres no, de Katixa Aguirre, es projectarà a la platja de les Fontanelles. Serà el dimarts 1 de juliol, en el marc del cicle Cinema lliure a la platja.

En el seu nou llargmetratge després de Tres dies amb la família (2009) i Tots volem el millor per a ella (2013), Mar Coll es distancia del seu territori habitual, el del curós però punyent drama familiar, per endinsar-se en el cantó més fosc i menys explorat de la maternitat. Salve Maria adopta la forma d'un drama íntim que vira progressivament cap al thriller amb puntades de terror a l'hora d'acompanyar la Maria, una escriptora al caire del col·lapse mental per la criança de la seva criatura. La directora parteix de la novel·la Les mares no de Katixa Agirre, sobre una periodista obsessionada per una antiga coneguda que ha ofegat els seus bessons de mesos a la banyera.

Ja s'havia posicionat com una de les propostes més estimulants de la 77a edició del Festival de Locarno i, finalment, Toxic, l'opera prima de la lituana Saule Bliuvaite, ha guanyat el Lleopard d'Or per la seva "sorprenent visió del cos adolescent femení com a camp de batalla". La cineasta incideix en els comportaments tòxics que adopten dues amigues per assolir el pes exigit en una escola de models, en una pel·lícula sobre la pressió dels cànons de bellesa i l'explotació del propi cos com a únic horitzó de futur de les adolescents que esdevé, a més, un sensible retrat de la realitat marginal postsoviètica. Toxic s'ha endut també el premi a la millor opera prima, al qual concursen els llargmetratges de cineastes debutants programats a totes les seccions del certamen, que al festival suís no són pocs. La pel·lícula lituana apunta a convertir-se en un dels èxits del cinema d'autor de la temporada.

Mar Coll (Barcelona, 1981), la directora que va posar la primera pedra de la nova onada del cinema català amb la fundacional Tres dies amb la família (2009), presenta la seva tercera pel·lícula aquest dijous al prestigiós Festival de Locarno en competició oficial. Salve Maria és la història d'una escriptora superada per la seva recent maternitat i obsessionada pel cas d'una dona que va ofegar els seus bessons. Lliurement inspirada en la novel·la de Katixa Agirre Les mares no (Amsterdam, 2020), la pel·lícula transmet la desesperació d'una dona (la debutant Laura Weissmahr, magnífica) atrapada en una espiral de culpa i alienació a la qual no gosa posar nom.

Després de conèixer un poc Mar Coll Ferriol, s’entén tot d’una que a tercer de Psicologia s’adonàs que no es “veia dins una consulta” i deixàs la carrera per fer un curs professional de cinema. La paraula que millor defineix el que fa és “entreteniment”, assegura aquesta murera, de 28 anys. Coll se sent còmoda davant i darrere la càmera. I en tot el que escriu, interpreta o dirigeix hi posa la seva senya d’identitat, la “provocació”. Ara fa tres setmanes que s’ha mudat a Madrid, però vagi on vagi a fer feina –diu ella– identifiquen tot d’una que no és d’allà. Com diuen, a ella no li falta calle, li “sobra Muro”, confessa entre rialles.