Corrupció. Transparency International és l’organització global de referència en la lluita contra la corrupció, que defineix com "l’abús del poder confiat als líders polítics per obtenir guanys privats". Segons Transparency International, la corrupció agafa diferents formes, entre les quals inclou (cito literalment): “(1) servidors públics que demanen o agafen diners o favors a canvi de serveis; (2) polítics malversant diners públics o donant llocs de treball o contractes als seus promotors, amics i familiars; (3) empreses que subornen governants per obtenir negocis lucratius”. El punt 2 ens dirigeix directament al nepotisme (Diccionari de l’IEC: "Favoritisme envers els parents; Abús de poder comès a favor de parents i d’amics") i a la col·locació arbitrària d’amics i suports dins el partit. 

Quan Carmen Ordóñez va morir, algun dels seus hooligans televisius va intentar defensar la seva discutible tasca com a mare dient que als seus tres fills no els havia deixat sense res per ser una malgastadora sinó que els havia deixat la millor herència possible: fer-los famosos per sempre més. La veritat és que aleshores aquella frase era només una espècie de trampa argumental per intentar salvar la depauperada imatge de la desapareguda "reina de corazones", però en l'era d'Instagram, això és tècnicament cert. I és que resulta que si l'exposició mediàtica que reps per ser fill de es converteix en seguidors, tens l'oposició d'influencer superada sense haver hagut d'estudiar. És a dir, tens una generosa font d'ingressos que et poden acompanyar sense molestar-te gaire al llarg de tota la vida. Si, a més a més, vols dedicar-te a fons a cultivar la fama, pots multiplicar l'herència i fer encara més negoci. Això només a Instagram, però, ja que en els altres oficis cal mostrar certa vàlua.

El Quim Molins és un soci molt actiu del Barça, extremadament crític amb Laporta. Fa uns dies va ironitzar sobre la feina de Sergi Atienza, director de compliance, en relació amb un dels fills de Joan Laporta, el Guillem, i la seva suposada intermediació en fitxatges i cessions de jugadors, un fet que Atienza i el seu equip van descartar. El director de compliance, molt lligat a Laporta, defensava la seva professionalitat i independència i instava Molins, en un gest que l’honora, a fer un cafè per parlar.