Els Dimonis Carboners de Caimari sortiran aquest dissabte de l'església Vella del poble, que per un dia tornarà un lloc infernal. Això serà a les set de l'horabaixa, quan els caimariencs i gent externa que hi vulgui assistir els esperaran a l'anomenada placeta Vella, el punt més antic del nucli. Això és al costat de les cases de possessió de Son Albertí, des d'on, segles enrere, s'originà tot l'entramat urbà d'aquest poble del municipi de Selva. Amb un espectacle dissenyat per l'Associació de Caparrots i Dimonis Carboners, la colla calarà foc al fogueró i, tot seguit, iniciarà un recorregut per ballar davant cadascun dels cafès de Caimari.

En arribar a sa Pobla, a un costat de la carretera hi ha un cartell gros d’un dimoni que anuncia la Nit Bruixa. A aquestes hores i durant el dia de la revetla de Sant Antoni, a sa Pobla s'atura el món. Tant és així, que hi ha cartells al voltant dels foguerons que adverteixen i demanen als cotxes que “circulin amb precaució”. Els portals de les cases i els comerços estan decorats amb banderes, fotografies i dibuixos de les cares dels Caparrots, entre d’altres. Als balcons, hi pengen banderes característiques de la festivitat i algunes pancartes fetes pels més petits de la casa. A l’interior dels bars, s’escolten gloses i el famosíssim Jo i un pastor mentre que en altres establiments hi sona música comercial.

La calor també s’ha fet sentir com una de les protagonistes de Sant Antoni. Del matí a la nit, de l’Acapte a les Completes, la participació a la festa grossa d’Artà ha estat fins i tot superior a la que hi sol haver, que sempre és multitudinària. Era un comentari que s’hi escoltava: el bon temps ha fet encara més festa de la festa.

D’una partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o que acompanya una descàrrega elèctrica se’n diu ‘centella’, ‘guspira’ o ‘espurna’. Els diccionaris fan sinònims els tres mots, i ‘centella’ és el descrit de manera més gràfica. “Traç lluminós en zig-zag o ramificat, de curtíssima durada, que acompanya una descàrrega elèctrica instantània entre dos conductors separats per l’aire; llampec”, diu la segona accepció de l’Alcover-Moll (DCVB). Mentre que ‘guspira’ i ‘espurna’ són paraules utilitzades segons el seu significat literal (i també, en ocasions, en sentit metafòric), en la parla de les Balears el mot ‘centella’ s’usa més amb el seu significat al·legòric que no real. Si diuen ‘és més viva que una centella!’ vol dir que és persona molt espavilada o d’una vivor extraordinària. I fer les coses o obrar com una centella significa fer una acció determinada de manera molt ràpida. Perquè ja se sap que, en remenar el foc, els troncs fan centelles, guspires o espurnes, que s’escampen ràpidament i són com una pluja lluminosa dins la nit fosca de l’hivern.

L'associació de xeremiers Es Capoll Llarg de Sencelles ha encarregat un milenar de mamelletes de Santa Àgueda al forn de Can Burí de Costitx, per tenir-ne a bastament per a les festes de la patrona. Tot i que aquest dolç és una incorporació tardana –va ser l'any 2007 quan es feren les primeres–, els sencellers en fan molta de bulla, de menjar-se-les el vespre de la revetla. Segons el president de l'entitat, Pere Marc Arrom, "l'any passat just en comanàrem 300, perquè les festes encara eren amb restriccions, a causa de la covid". "Com que enguany tot fa preveure que hi haurà molta de gent –comenta Arrom–, n'hem encarregades perquè n'hi hagi a bastament. La recepta de les mamelletes va ser idea de Cati del forn de Can Pep. Aquest forn, però, ja fa uns anys que està tancat, i ara ens les fan a Costitx".

Magdalena Pérez, Manacor

"...amb 6 anys, me'n vaig anar amb el camió dels dimonis"

“El primer pic que vaig anar amb els dimonis a Son Macià, tenia sis anys i hi vaig anar tota sola. Vaig fugir de mon pare i de ma mare, i em vaig ficar dins l’autocar que hi duia les persones adultes”, comenta Magdalena Pérez Galmés (33 anys), la primera dona que ha fet de Dimoni Petit a Manacor dimarts passat. Aquest és un dels records més primerencs que Magdalena té de la festa i que es relaciona amb el fogueró del llogaret manacorí. Era el lloc on la colla de dimonis, fins fa uns anys, feia el darrer ball. Hi arribaven ben tocada la mitjanit, només els més santantoniers resistien fins a les 2 o les 3 de la matinada. S’hi desplaçaven amb tres autocars de la companyia local Pedro Pou, que l’Ajuntament posava a disposició dels interessats. Els dimonis viatjaven drets dins un camió amb remolc tapat amb lona, mentre els músics de la banda continuaven sonant els 8 km que separen Manacor de Son Macià. “Qualcú va fer saber als meus pares que jo era tota sola per Son Macià i ells vingueren a cercar-me amb el cotxe. Jo era feliç per la plaça, vaig veure mon pare i ell quedà un poc enfora. Em va deixar passar gust, però quan tot va haver acabat, em va renyar molt”, explica la primera dimoni en relació amb aquest aspecte de la festa que, a causa de la massificació, es va suprimir fa uns anys.

]]>

Hi ha coses que en aparença no canvien mai, o no haurien de fer-ho, i dues d’aquestes coses, també en aparença, són les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià. Són tan tradicionals, tan nostrades i tan aferrades a l’ànima del poble que no hi ha manera de dir-ne res que no sigui un elogi desmesurat. L’ànima del poble es veu duita a la seva expressió més alta, i n’hi ha prou de veure com l’entusiasme que generen les festes arriba literalment a tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida social.

]]>

Els ajuntaments d’Inca i Alcúdia han comunicat la suspensió de tots els actes populars que es duen a terme tradicionalment per Sant Antoni i Sant Sebastià a causa de l'augment de contagis de covid-19 -hi inclou especialment els foguerons-, mentre que a Inca tampoc se celebraran les beneïdes, tot i que es mantenen els actes religiosos, que es faran respectant les mesures de seguretat.

]]>

Fins a 103 foguerons cremaran durant la vigília de Sant Antoni a tot el municipi de Manacor, segons ha informat l'Ajuntament. Ho faran amb figures de motivacions diverses: iròniques, emotives, reivindicatives, etcètera.

]]>

Amb la previsió que en tot el municipi de Manacor hi hagi més de 100 foguerons a la propera edició de les festes de Sant Antoni, l'Ajuntament ja treballa en la seguretat d'aquesta celebració, que cada any rep més gent. Molts dels fogueroners i fogueroneres ja s’han inscrit a l'Ajuntament, un tràmit que és obligatori per a tothom que vulgui fer foguerons amb figures o sense, o simplement torradors.

]]>

Ja ha començat el compte enrere per al Dijous Bo, la fira de fires. "Tradició i modernitat es donaran la mà en set dies plens d'activitats, que acaben amb el plat fort, que és el Dijous Bo", ha recordat el batle d'Inca, Virgilio Moreno, en presentar l'ampli programa d'activitats al celler Can Ripoll. I ho ha fet acompanyat per la regidora de Fires i Dijous Bo, Antònia Sabater; el regidor de Participació Ciutadana, Antoni Peña; el president de l'Associació de Comerciants i Empresaris d'Inca, Pep Nicolau; la presidenta de l'associació empresarial Activa't Inca, Mar Nicolau; i altres membres del Consistori i representants d'associacions, agrupacions i entitats de la ciutat.

]]>