Un ciutadà nord-americà de 34 anys ha demanat asil polític a Mallorca per por de les polítiques de Donald Trump. L'home es va presentar aquest dimecres a la caserna de la Guàrdia Civil de Felanitx, va exposar el seu cas i va demanar que es tramitàs una sol·licitud d'asil al·legant el temor que pateix pel fet de no compartir les polítiques que desplega al seu país el president Donald Trump.

Pep Martorell és físic, doctor en Ciències de la Computació i soci de la gestora Invivo Partners, on ajuda a desenvolupar projectes d’intel·ligència artificial (IA). Com a expert en la matèria, participa aquest dijous 12 de març en el simposi Empreses amb rostre humà, a Palma, per parlar sobre les tendències que marcaran la IA la pròxima dècada.

Dos helicòpters militars de la marina dels Estats Units han fet escala aquest divendres a la base aèria de Son Sant Joan, a Palma, després d'arribar procedents de Marsella. Es tracta de dos aparells del model MH-60R Seahawk –amb números de sèrie 168158 i 168167– que formen part de l'esquadró HSM-79, unitat desplegada habitualment a la base naval de Rota, a Cadis.

El Govern de les Illes Balears ha manifestat aquest dissabte la seva "prudència" davant els fets ocorreguts a Veneçuela i ha expressat el seu suport als residents veneçolans a les Illes, després que els Estats Units anunciassin l’arrest del president Nicolás Maduro i de la primera dama, Cilia Flores, en el marc d’una operació militar que va incloure bombardejos a Caracas i a diversos estats del país.

El bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.

Una nit d’octubre de 1938, quan Orson Welles tenia 23 anys i dirigia un programa de ràdio a la CBS, va adaptar la novel·la de H.G. Wells La guerra dels mons (1898). La falsa retransmissió en directe simulant que els marcians estaven envaint Nova Jersey va marcar època. La narració, que començava amb la interrupció d’un programa musical per uns suposats butlletins d’última hora, seguia un científic anònim que intentava sobreviure i comprendre l’abast de la catàstrofe fins a la mort dels marcians a causa d’uns microbis terrestres. L’argument de ciència-ficció era tan poc sofisticat que els marcians arribaven a la terra en grans cilindres metàl·lics i utilitzaven armament com ara rajos de calor i gas negre per destruir ciutats i exèrcits. Però l’alarma va ser creïble i durant unes hores la retransmissió va causar incertesa i pànic.

La guerra comercial incerta i imprevisible iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, ha viscut un nou episodi aquest dijous amb l'acord amb el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer. Amb el to triomfalista que el caracteritza, el cap del govern de la primera potència econòmica del món torna a tractar països que són tradicionalment socis com si fossin nens petits. És com si digués: "Si et portes bé et rebaixo els aranzels".

Europa s'ha de despertar tant en l'àmbit polític com en l'econòmic per ser un actor rellevant al món. És l'avís del Cercle d'Economia a la nota d'opinió que emmarca la seva reunió anual que se celebrarà a Barcelona entre el 5 i el 7 de maig. "El moment és greu, i és urgent que Europa reaccioni", alerta. Després d'una etapa de dependències energètiques i de protecció dels EUA en matèria de defensa, que han afavorit una energia barata i facilitat l'exportació i el comerç internacional, hem arribat a un món actual en què tot plegat han esdevingut “vulnerabilitats” aguditzades amb l'accés de Donald Trump al poder a la primera potència mundial.

Tensió a la Casa Blanca just quan els Estats Units inicien la seva guerra comercial amb el món. El multimilionari Elon Musk i l'assessor de Comerç i Manufactura Peter Navarro, dos dels consellers més propers a Donald Trump, han airejat públicament les seves diferències en un xoc que fins i tot ha comportat insults. Es tracta d'una nova mostra de les desavinences del magnat sud-africà amb altres membres del gabinet arran de les polítiques econòmiques del president nord-americà i arriba pocs dies després que s'hagi posat en qüestió la seva continuïtat al govern dels EUA.

Vivim, a escala mundial, un període molt especial, difícil de comprendre, ple de sorpreses i molt preocupant. Les sorprenents decisions dels polítics que governen els estats més poderosos, i les indecisions en molts altres estats, fan que estiguem anant a la deriva i sense veure un futur clar. Ja fa mesos que comento quin crec que hauria de ser el paper d’Europa en aquestes circumstàncies, i ara només voldria analitzar el que ens podria suposar aprofitar una de les recents i incomprensibles decisions de Donald Trump. El seu radical canvi de política en el camp de la ciència i la tecnologia està provocant expulsions de científics i fent créixer una gran desil·lusió en tots aquells que treballen en el sector de la ciència als EUA. Una enquesta de Nature de fa uns dies diu que un 75% dels científics estan considerant marxar dels EUA. Em costa de creure, però retrata una situació molt greu. La meva preocupació neix de si la UE, i més concretament Espanya, sabrà treure profit d’aquest gran error americà i corregir així unes polítiques dels darrers anys que han fet que Europa hagi anat quedant més i més endarrerida tant respecte als EUA com a la Xina. Sembla que ho volem intentar, però cal veure si això serà tan clar com diuen i si sabrem com fer-ho. Vegem primer d’on venim.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Xina amb aplicar un aranzel addicional del 50% si el país asiàtic no es fa enrere amb la seva represàlia comercial. La setmana passada, el president estatunidenc ja va anunciar un 34% de gravàmens per a les importacions xineses, que sumats als aranzels existents del 20% ja amenacen amb ser un impost entorn del 54% als productes provinents del gegant asiàtic. La resposta de la Xina havia estat respondre als nous aranzels amb un impost similar (el 34%) a les importacions estatunidenques.

La Xina imposarà aranzels del 34% a les importacions dels Estats Units a partir del 10 d'abril, és a dir, d'aquí una setmana. Així ho ha anunciat el govern de Xi Jinping aquest divendres després que dimecres Trump imposés aranzels també del 34% als productes xinesos. Els aranzels formen part d'un paquet de mesures desplegat per Pequín per contrarestar la política aranzelària del president republicà. A més de gravar amb un 34% les importacions de productes procedents dels Estats Units, la Xina també aplica sancions a una desena d'empreses nord-americanes i restringeix l'exportació a aquest país d'algunes terres rares.

Marco Rubio estava indignat. El secretari d'Estat era a la Sala del Gabinet de la Casa Blanca, assegut al costat del president i presenciant un seguit d'atacs per part de l'home més ric del món, Elon Musk. Assegut diagonalment oposat, a través de la taula el·líptica, Musk no se'n va guardar cap; va atacar Rubio i el va acusar de no reduir el seu personal. "No heu acomiadat ningú", va etzibar Musk a Rubio, afegint, amb menyspreu, que potser l'única persona que havia acomiadat era un membre del seu departament d'Eficiència Governamental, el DOGE.

Trump assenyala cada dia nous col·lectius humans que cal anorrear, i ja no es conforma, com en el seu primer mandat, amb fer el fatxenda i anomenar les plagues bíbliques que els cauran damunt, sinó que ara està disposat a desencadenar l’infern damunt nostre. De fatxendes n’hem conegut molts al llarg de la història, tampoc és una innovació, sinó que, simplement, no comptàvem que això pogués succeir ara. De cop, veiem que no és així, que tot pot retrocedir o ensorrar-se, que, en una paraula, tot pot anar pitjor, com ha succeït altres vegades en la història. 

El llançament del gran model de llenguatge xinès DeepSeek-R1, amb les seves impressionants capacitats i el seu baix cost de desenvolupament, va commocionar els mercats financers i va donar peu a parlar d'un moment Sputnik en la intel·ligència artificial. Però que un model xinès potent i innovador arribi a igualar els productes nord-americans no ens hauria de sorprendre. És el resultat previsible d'un gran fracàs de la política nord-americana i occidental, del qual la mateixa indústria de la IA té gran part de culpa.

Europa s'ha quedat enrere en la lluita ferotge entre els Estats Units i la Xina pel domini de la intel·ligència artificial (IA). El president francès, Emmanuel Macron, no es vol conformar i aspira a impulsar un "despertar europeu" perquè França i la resta de països del continent no siguin actors secundaris en la gran revolució tecnològica del segle XXI. "Hem d'estar a la carrera de la IA", ha afirmat Macron aquest diumenge a la nit en una entrevista a France 2. París acull aquest dilluns i dimarts una cimera internacional que reunirà un miler d'experts, dirigents de grans empreses tecnològiques i líders mundials. Hi seran representats 80 països.

Doncs seré directe: sí.

Els investigadors Rafel Jaume Amengual i Joan-René Mérou Mestre, de l'Institut de Computació Aplicada i Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han realitzat una estada de recerca de tres mesos a l'observatori d'ones gravitacionals de la col·laboració científica LIGO a Livingston (Louisiana, EUA) durant la qual han participat en tasques relacionades amb la millora de la sensibilitat de l’observatori per detectar els senyals de les ones gravitacionals.