L’episodi de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, negant d’una tacada que l’acord entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa passi per cap concert econòmic, i ni tan sols, per una reforma del model actual de finançament, és un cas de manual del xoc entre la política madrilenya i la catalana. Abans que algú m’objecti que la ministra és andalusa i no madrilenya, aclariré que no em referesc al lloc de procedència de cada polític, sinó d’una forma concreta de fer política.

ERC farà president de la Generalitat Salvador Illa. En una votació extremadament ajustada, el 53,5% de les bases d'Esquerra (3.397 vots) s'han decantat finalment per avalar el pacte amb el PSC. Els contraris s'han quedat amb el 44,8% (2.857 vots), en una consulta en què han participat el 77% dels militants –un 7% més que a la del 2019 per investir Pedro Sánchez–, és a dir, 6.349 persones d'un total de poc més de 8.200 afiliats. Hi ha hagut un 1,7% de vots en blanc (105). La divisió que s'havia instal·lat en el partit en els últims dies s'ha fet palesa en els resultats, i la direcció ha vist com, per un estret marge, la militància ha avalat un pacte que l'executiva va subscriure dilluns després d'una reunió de gairebé deu hores. D'aquesta manera els republicans donaran a Salvador Illa els vots dels seus 20 diputats al Parlament a canvi, principalment, d'implementar un nou model de finançament que s'acosti al concert econòmic.