Una mostra d'ADN d'un familiar directe ha estat la prova que s'ha necessitat per identificar Antoni Company Oliver entre les restes localitzades el febrer del 2021 a la fossa dotze del cementeri de Porreres, afectada per un sòcol de formigó construït per suportar el pes dels nínxols.

Descarten l'existència d'una fossa comuna a la segona excavació al cementeri de Porreres. Després de la segona intervenció que ha dut a terme Atics entre els dies 13 i 22 d'octubre a la zona de jardins del cementeri, s'ha conclòs que només s'hi han trobat 24 enterraments ordinaris antics, segons ha informat l'empresa en un comunicat.

L'homenatge republicà d'aquest diumenge al cementeri de Son Coletes de Manacor ha fet servir les recents exhumacions del cementeri de Porreres, el record de les roges del Molinar, amb Aurora Picornell com a icona, i l'assassinat de les cinc infermeres de la Creu Roja arribades amb el fallit desembarcament republicà a la zona de Punta de n'Amer (sa Coma) com a fil conductor de la trobada d'enguany. Foren tres actes marcats per la barbàrie repressiva incitada pel cop d'estat de 1936, avui carregat de simbolisme gràcies a la recerca històrica, i que enguany han servit de flama per omplir de poemes, música, flors i coloms un esdeveniment en què es reclama mantenir la memòria viva i recuperar els cossos de les víctimes, allà on sigui possible.

L’homenatge institucional de Porreres a les víctimes de la Guerra Civil tingué un caràcter especial per les exhumacions que s’han fet a la fossa comuna del cementeri, al final del 2016, i que haurien de tenir continuïtat enguany. Prop de 200 persones assitiren aquest dissabte al Racó de la Memòria, on foren assassinades desenes de persones per escamots falangistes durant la repressió.

Foren abandonades per l'armada republicana en què viatjaven com a unitat d'auxili durant el fallit desembarcament de primers de setembre de 1936 a la badia de sa Coma. Capturades pels falangistes, foren exhibides com a botí de guerra, passejades pels carrers de Manacor, ultratjades i violades, acabaren assassinades el 5 de setembre. Eren cinc infermeres catalanes, la història i memòria de les quals ara ha estat rescatada per l'historiador Antoni Tugores Manresa (1948) en el llibre 'Moriren dues vegades' (Lleonard Muntaner Editor), presentat aquest dijous vespre al saló d'actes de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica no només dona suport a l'obertura de les fosses comunes que ha iniciat el Govern, d'acord amb la Llei de fosses del 2016, sinó que també vol que hi ha hagi una investigació judicial perquè considera que hi ha un clar delicte de lesa humanitat en l'assassinat i la desaparició d'almenys 118 persones a Porreres entre els mesos de setembre de 1936 i abril de 1937.

'El cant dels ocells', de Pau Casals, ha estat la peça musical interpretada aquest dijous per la violoncel·lista Miriam Rader vora l'oratori de Porreres. En aquest indret el novell Col·lectiu Aurora Picornell ha retut homenatge a la gran icona de la lluita feminista i obrera a les Balears durant la II República, juntament amb quatre dones més: Catalina Flaquer i les seves filles, Antònia i Maria Pasqual Flaquer, i Belarmina González.

L’Ajuntament de Porreres ha proposat la candidatura de l’historiador porrerenc Bartomeu Garí Salleras als premis Ramon Llull que atorga anualment el Govern de les Illes Balears. Aquesta distinció "té com a objecte honorar i distingir, de manera individual i col·lectiva, les persones físiques i jurídiques que hagin destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, de recerca, d’ensenyament i lingüístic".

L’Ajuntament d’Algaida ha previst una partida de 3.000 euros per a l’ajut en les despeses derivades de la identificació de les tres víctimes algaidines afusellades i enterrades a la fossa comuna del cementeri de Porreres, que en les darreres setmanes ha estat objecte d'exhumacions per part del Govern, en aplicació de la Llei de fosses i en coordinació amb el col·lectiu Memòria de Mallorca. D'aquesta manera, després de Porreres i Pollença, Algaida és el tercer municipi que donarà suport econòmic a les tasques que han de permetre identificar els cossos trobats fins ara (52), a l'espera de poder iniciar-e una segona fase.

Aquest dissabte tingué lloc al cementeri de Porreres la reunió tècnica de valoració final de les tres setmanes intenses d’excavació, exhumació i reconstrucció de cossos. Des del dia 2 de novembre, quan s’iniciaran les obres d’excavació i fins ahir, que es donaren per finalitzats els treballs, s’han descobert un total de 55 esquelets. Segons el doctor Etxeberria, “sis estan situats a la fossa que rep el número cinc, sota la illeta que formen les dues capelles adjacents a l’edifici de nínxols”. El científic creu que “davall d’aquesta construcció podrien arribar a aparèixer fins a 5 fosses més”.

Aquest cap de setmana acaba la primera fase del projecte d’exhumació de la fossa comuna del cementeri de Porreres, en la qual s’hi han trobat nou compartiments de restes de presoners torturats i executats durant la Guerra Civil. Els treballs duts a terme fins aquest divendres a l’horabaixa han permès recuperar-hi 50 cossos, la majoria dels quals són homes de 40-45 anys. Avui migdia, la consellera de Participació, Transparència i Cultura, Ruth Mateu, es reuneix amb Francisco Etxeberria, director de l’equip científic que du a terme les tasques exhumatòries, per tal d’avaluar els resultats dels treballs que començaren el 2 de novembre. A la reunió també hi serà present Xisca Mora, batlessa de Porreres.

La primera fase de les exhumacions de la gran fossa comuna de Porreres entra ja a la recta final, segons ha informat aquest dijous l'equip científic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, que porta a terme els treballs. Unes edificacions mortuòries, dues capelles i uns 50 nínxols individuals que es troben dins la zona delimitada, impedeixen a hores d'ara poder completar el projecte que tutela la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura, i que coordina Memòria de Mallorca, en aplicació de la Llei de fosses. Davant aquesta situació, el Govern té previst reunir-se amb els propietaris de les sepultures dilluns vespre, a les 20.30 hores, a l'Ajuntament.

Una setantena de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil, els cossos del quals suposadament es troben a la gran fossa comuna del cementeri de Porreres, en fase d'excavació i exhumació des del 2 de novembre, han demanat que se'ls agafin mostres genètiques per comparar-les amb l'ADN de les restes humanes que s'han trobat o es puguin localitzar en els propers dies. Així n'ha informat Maria Antònia Oliver des de Memòria de Mallorca, entitat que amb el suport del Govern balear i en aplicació de la Llei de fosses dóna suport als treballs de localització de més d'un centenar de presoners assassinats a Porreres.

L’arxivista Maria Antònia Oliver París (Inca, 1957), especialitzada en drets humans i també investigadora, presideix Memòria de Mallorca. Es tracta d’un col·lectiu del qual formen part familiars de desapareguts durant la Guerra Civil, víctimes de la repressió franquista, historiadors i persones compromeses a aixecar els telons de l’oblit rere els quals, durant 80 anys, s’ha amagat la part més obscura de la història d’Espanya. Memòria de Mallorca, en empar de la Llei de fosses del Parlament balear, promou la recerca dels cossos de persones pertanyents -o sospitoses de pertànyer- a partits o entitats defensores d’un estat democràtic, a les quals es robà la vida i a qui es volgué esborrar tot rastre sobre el fatídic destí final que els tocà viure.

Un compartiment amb “sis, set o deus cossos, no se sap”, de la fossa comuna de Porreres no es podrà investigar a fons a causa de la pressió que sobre les restes exerceixen els fonaments d’una capella. A hores d’ara aquest és el principal entrebanc que l’equip Aranzadi ha destacat en el desenvolupament de les tasques d’exhumació de cossos al cementeri de Porreres, lloc que acull uns 130 desapareguts de la Guerra Civil, segons alguns investigadors.

Amb les dues noves fosses trobades aquest dimecres a la part sud de la zona d'enterrament del cementeri de Porreres, ja són set els dipòsits trobats de restes humanes, tot i que encara no se sap quin nombre de cossos podrien contenir les tres darreres i s'haurà d'esperar que avancin les excavacions a aquests nous punts.

El crani perforat corresponent a un possible 27è esquelet, trobat a poc més de mig metre de la superfície, a la zona sud del cementeri vell i a pocs metres de les primeres quatre primeres fosses localitzades, permetrà ampliar en els propers dies el camp d'acció de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, que porta a terme les exhumacions de desenes de persones assassinades durant la Guerra Civil a Porreres. Així ho ha explicat Lourdes Herraski, de l'equip científic que analitza les troballes humanes que van apareixent a mesura que passen els dies.

L'equip d'exhumació de la fossa comuna de Porreres ha decidit ampliar la zona d'excavació cap a l'àrea sud de l'indret delimitat, una vegada que a la part nord s'han localitzat 26 cossos i després que s'hagi confirmat que en direcció a la part oest, dins un espai enjardinat, només hi ha enterraments ordinaris. Un panteó de nínxols i altres capelles annexes dificulten, ara per ara, constatar cap on continuen les quatre fosses fins ara trobades i on s'amunteguen 26 esquelets de represaliats.