Astrònoms de la NASA han observat per primer cop de forma directa núvols de silicats presents a l'atmosfera d'un exoplaneta conegut amb el nom de YSES-1 c. Les dades han estat recollides pel telescopi espacial James Webb, que també ha revelat la presència de silicats procedents del disc circumplanetari que orbita al voltant d'un segon planeta del mateix sistema, YSES-1 b. Els resultats, publicats aquest dimarts a la revista Nature, representen un avenç significatiu en l'observació directa de la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, així com dels processos que hi tenen lloc.

Els amants de la saga de La guerra de les galàxies deuen recordar les magnífiques postes de sol des de Tatooine, el planeta natal del protagonista Luke Skywalker, amb dues estrelles ponent-se a l'horitzó. Una estampa similar es podria apreciar des del planeta que astrònoms de la Universitat de Birmingham han detectat orbitant, per primer cop, al voltant d'un sistema binari de dues estrelles nanes marrons. L'aspecte més destacat, però, és que l'òrbita del planeta segueix una trajectòria polar amb una inclinació de 90 graus respecte del pla en què orbiten les estrelles.

"Premiem els millors estudis sobre el més gran, el més petit i el més complex". Així explicava sempre el filantrop Fred Kavli els premis que porten el seu nom i que, amb la vocació de competir amb els premis Nobel, reconeixen cada dos anys avenços en els camps de l’astrofísica, la nanociència i la neurociència.

Fins ara, astrònoms i astrofísics han descobert més de 5.000 planetes que giren entorn d'una estrella diferent del Sol, els anomenats exoplanetes. Durant anys, però, n'hi ha hagut un que ha desconcertat els investigadors. Es tracta d'un misteriós conjunt de sis exoplanetes que tenen mides que oscil·len entre el radi de Neptú (24.622 km) i el de la Terra (6.371 km) i que s'ha confirmat que orbiten al voltant d'una estrella brillant, la HD 110067. Segons ha publicat aquest dimecres la revista Nature Communications, aquest astre es troba a la constel·lació de Coma Berenices (o de la Cabellera de Berenice), a uns 100 anys llum de distància, i es manté impertorbable: és a dir, la seva arquitectura pràcticament no s'ha modificat des que es va formar.

Una investigació internacional ha descobert un exoplaneta similar a Júpiter però molt més calent que el Sol, a uns 2.000 graus més. La troballa, publicada aquest dilluns a la revista Nature Astronomy, ajudaria a comprendre l'evolució dels planetes i les estrelles en condicions extremes. L'estudi ha estat coordinat pel departament de Física de Partícules i Astrofísica de l'Institut Weizmann de Ciències d'Israel i hi han participat nombrosos centres de recerca i universitats de diversos països, entre les quals la Universitat Politècnica de Catalunya.

Després de set anys buscant planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar, el projecte Carmenes ha fet balanç avui de les descobertes fetes: entre el 2016 i el 2020 han localitzat 59 exoplanetes, deu dels quals serien potencialment habitables. Uns resultats que, segons els responsables del projecte, avalen l'aposta feta pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Societat Max Planck d'Alemanya. En el període 2016-2020, ha descobert i confirmat 6 planetes tipus Júpiter (amb masses que són més de 50 vegades la de la Terra), 10 tipus Neptú (de 10 a 50 masses terrestres) i 43 Terres i Superterres (fins a 10 masses terrestres).

Si fa 25 anys la troballa d’un nou exoplaneta, és a dir, un planeta que orbita una estrella diferent del Sol, era una notícia de portada, avui dia, amb més de 5.000 exoplanetes confirmats, s’ha convertit gairebé en una rutina. Ara, només la descoberta de planetes que podrien assemblar-se a la nostra Terra té repercussió fora de l’àmbit més científic.

El telescopi espacial James Webb, en vol des del dia de Nadal del 2021, ja fa ciència de primeríssim nivell. La seva tramesa d’imatges aporta tanta informació i de tanta qualitat que hi ha astrònoms, astrofísics i fins i tot astrobiòlegs que s’hi refereixen com un abans i un després. Sigui real o exagerada aquesta apreciació, el que és cert és que mai fins ara no s’havia pogut veure amb una resolució tan alta un exoplaneta, un planeta fora del nostre sistema solar. El telescopi espacial s’ha centrat en el planeta WASP-39 b, situat a uns 700 anys llum de la Terra. Les imatges donen informació d’àtoms, molècules i fins i tot senyals d’activitat química i núvols. La revista Science publica aquesta setmana una àmplia col·lecció d’articles sobre totes aquestes qüestions.