Ramon Rosselló-Mora, científic de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB), ha estat inclòs novament en la prestigiosa llista Highly Cited Researchers 2025 en la categoria de Microbiologia. La classificació, elaborada per la consultora científica Clarivate Analytics a partir d'un estudi de bibliometria realitzat per l'Institut d'Informació Científica, amb seu a Londres, reconeix els aproximadament 7.000 investigadors més influents del planeta. Representen el 0,1% del personal científic mundial i els seus treballs es troben entre l'1% més citat en les seves respectives disciplines. Ramon Rosselló-Mora és un dels científics més citats del món per quart any.

Les dues principals entitats per a la conservació de la Mediterrània, Med Sea Alliance i Together for the Med –ambdues representen més de 70 organitzacions locals i regionals– han unit forces per demanar als líders mundials que accelerin les mesures per a la protecció, conservació i restauració de la Mediterrània.

Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

El tauró dorment menut (somniosus rostratus) és considerat una espècie "molt rara", explica el biòleg marí i investigador independent Javier Guallart. Sorprenentment, "els pescadors la capturen amb una certa freqüència" a zones del canal d'Eivissa, de manera que anualment se'n capturen desenes, o fins i tot centenars, si es té en compte tota la flota de la zona.

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) han creat Invasapp, una aplicació mòbil per detectar la presència d'insectes invasors a les Balears. Amb aquesta eina qualsevol persona podrà notificar possibles deteccions d'aquests animals des del seu dispositiu mòbil i des de la web del projecte.

Semblava una escena de la sèrie d’investigacions criminals CSI: la doctora Jane Burns examinava amb deteniment a través d’un microscopi de l’Oficina de Medicina Forense del Comtat de San Diego unes mostres d’autòpsies relacionades amb un seguit de morts misterioses. En aquell instant, n’observava una que havia estat extreta del cor d’un lluitador de jiu-jitsu de 20 anys a qui van veure per darrer cop al gimnàs i van trobar mort al seu llit dos dies després. No hi havia indicis de delicte o d’autolesió. El teixit dels vasos sanguinis de la placa tenia un aspecte anòmal. Burns es va adreçar al forense: “Crec que potser és un dels meus”.

El grup de recerca en Neurobiologia Cel·lular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha aconseguit establir una interrelació entre la presència de la proteïna PATJ amb la recuperació dels pacients que han sofert un ictus. Aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat en tot el món; la segona de mort i també, la segona de deteriorament cognitiu en la població adulta, motius pels quals és urgent trobar teràpies noves per tractar-la.

Saber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.

Fins a 50 investigadors de les Illes Balears han estat inclosos en el llistat World's Top Scientists que elabora anualment la Universitat d'Stanford. Es tracta d'una classificació global dels científics més citats del món en diverses disciplines. La classificació ordena, per una banda, els que han tingut més influència pels seus treballs publicats, en aquest cas, durant el 2022 i, per altra banda, els científics amb més influència generada al llarg de tota la seva trajectòria.

Molts mallorquins esperen amb delit la temporada de la llampuga, que a les Balears comença el 25 d'agost i acaba el 31 de desembre, encara que els mesos més forts són els de setembre i octubre. Les darreres dades a l'abast són del 15 de setembre i ja se n'han pescat 30 tones, quatre més que l'any passat en la mateixa data. “Però això no vol dir que sigui una temporada millor, perquè en altres èpoques ha començat malament i després ha millorat i a la inversa, hi ha moltes casuístiques”, diu el president de la Confraria de Pescadors de les Balears, Domingo Bonnín, un gran fan de la llampuga. “Jo sempre ho dic: la llampuga és un peix de pas, però una passada de peix. La majoria de gent només el menja amb pebres, però es pot fer de moltes maneres: bullit, fregit, a la planxa, en forma de sushi...”. I es tracta d'un producte que surt a compte pescar perquè el mateix Bonnín admet que “si tens una bona temporada de llagosta a l'estiu i una bona temporada de llampuga, pràcticament has salvat l'any”.

Fer ciència, és a dir, tenir la capacitat d’entendre com són i funcionen des de l’Univers fins als éssers vius i, per tant, també com som els humans, ha estat una activitat que ha fascinat la humanitat des de fa milers d’anys. Aquest procés d’entendre millor quines regles regeixen des d’allò més gran fins a allò més petit i microscòpic, ens ha permès inventar noves tecnologies i enginys que han fet progressar i millorar la nostra qualitat de vida fins a arribar a ser com la coneixem avui. 

Un acord en temps de descompte ha possibilitat l'aprovació al Congrés de la nova llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, que actualitza la que està en vigor des de fa més d'una dècada. Finalment, ERC s'ha sumat al govern espanyol en desmarcar-se in extremis de l'esmena del PP, que es feia seva la postura de les direccions de centres de recerca i universitats per limitar els contractes indefinits dels investigadors. La ministra del ram, Diana Morant, ha qualificat la nova norma de "fet històric" i ha valorat que s'arma de "drets i garanties" tota la comunitat científica, ja que es pretén reduir l'alt índex de precarietat laboral potenciant la contractació indefinida en els casos en què el projecte sigui finançat per fons europeus. El ple del Congrés ha rebutjat l'esmena del PP amb 108 vots a favor (juntament amb els populars han votat els diputats de Vox, el PNB i Junts), 189 en contra i 52 abstencions.

El 19 de juliol va tenir lloc un fet força sorprenent pel que fa a l'oportunitat de tirar endavant la reforma de la llei de la ciència espanyola. El Senat va aprovar una esmena al text de la nova llei de la ciència i la tecnologia que frena, de moment, l'obligació de contractar de manera indefinida els investigadors quan el projecte depèn de fons europeus competitius. Aquesta llei ara haurà de tornar al Congrés per discutir, precisament, aquesta esmena, que tracta la temporalitat dels investigadors, i establir si s'inclou finalment en el text. Doncs bé, no entrarem en la política de la votació, però sí que m'agradaria parlar sobre per què la tramitació d'aquesta llei és tan important i necessària per al sector. 

La Guàrdia Civil conjuntament amb la UIB investiguen la identificació d'un pergamí datat del segle XVIII. La troballa es va fer a Lloret de Vistalegre i es tracta d'un plànol d'una reforma del refectori del convent del poble fet sobre pell d'animal.

Les espècies que habiten en aigües de Formentor han experimentat "un important declivi" a causa de l'increment "exponencial" de l'ús d'embarcacions recreatives, segons ha informat aquest dimarts Save the Med, que ha investigat uns 26 quilòmetres dels ecosistemes costaners d'aquesta zona.

Més de 20.000 científics passaran a tenir contractes indefinits. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un acord pel qual es regularitza la situació de milers d'investigadors que tenien contractes d'obra i servei a l'Estat, una fórmula que ha desaparegut amb la reforma laboral i que, per tant, dequeia el 31 de març. Amb aquest decret, amb efectes en data de l'1 d'abril, es permet que tots aquests científics passin a tenir un contracte indefinit de manera transitòria fins que es regularitzi la seva situació contractual de manera definitiva amb l'aprovació de la nova llei de ciència, encara en tramitació al Congrés de Diputats. "El que fem és avançar el principi que recull la llei perquè els investigadors tinguin la condició de contractats indefinits i així donar-los certeses respecte a la seva carrera professional", ha explicat la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.

Toni Celià-Terrassa (sa Pobla, 1982) és cap del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi de l’Hospital del Mar i l’investigador principal d’una recerca que pot ser fonamental per curar els càncers de mama més greus (els triple negatiu). Són aquells que no responen al tractament d’immunoteràpia perquè no són visibles al sistema immunitari i, per tant, aquest no els pot combatre. La recerca ha estat coordinada pel doctor Joan Albanell, i el primer i segon autors –estudiants de doctorat– també són illencs: Ivan Pérez Núñez i Catalina Rozalén. L’article ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature Cancer.

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han posat en marxa la primera simulació de col·lisions d'estrelles de neutrons, un experiment que ofereix un nou enfocament sobre la gravetat i permet comparar la teoria d'Albert Einstein amb altres versions.