El Museu de l’Empordà, situat al peu de la rambla de Figueres, acaba de reobrir les portes després de quatre anys d’obres que han canviat totalment la seva imatge. En aquesta nova etapa, el museu presenta les peces de la seva col·lecció permanent amb una idea trencadora: ja no es mostren de la manera tradicional, agrupades per criteris d’ordre cronològic, autoria, estils o gèneres, sinó que la nova museografia proposa un viatge artístic realment sorprenent i apassionant, posant en una mateixa sala obres diverses amb un ventall de més de 4.500 anys d’història. Com el quadre Sant Narcís (1962), de Salvador Dalí, exposat juntament amb el Sant Atil·là (1690), de Vicente Berdusán, en un espai on també hi ha una possible Demèter grega d'Empúries del segle III o IV aC, un pantocràtor surrealista (1929) de Joan Massanet i un brau de bronze (1975) d'Emília Xargay.

Els llegats de les fotògrafes sovint van caure en l’oblit pel sol fet de ser dones. En el cas de Mey Rahola (Lleó, 1897 - Vaucresson, 1959), una pionera de la fotografia moderna a Catalunya, ella mateixa una dona moderna que feia regates i anava pentinada à la garçonne, també va tenir en contra que la Guerra Civil va estroncar la seva trajectòria i que es va haver d’exiliar a França amb la família. Tampoc la va afavorir que el seu marit, el jurista i polític republicà Josep Xirau Palau, va tenir una projecció pública i que ella passava a un segon terme.