El francès Mathieu Amalric (Neuilly-sur-Seine, 1965) sempre ha sigut un actor difícil d’etiquetar: s'ha mogut entre registres i gèneres amb una habilitat camaleònica per transformar-se en un pèrfid enemic de James Bond (Quantum of solace), en l’escriptor paralític de L'escafandre i la papallona o en l’alter ego del director Arnaud Desplechin a Tres records de la meva joventut. Com a director, en canvi, Amalric és més constant en la seva obsessió a perseguir la vida amb la càmera, ja sigui de la troupe d’artistes de Tournée o de la cantant francesa Barbara. També a Abraça’m fort, la seva nova pel·lícula, en què una magnètica Vicky Krieps interpreta la Clarisse, una dona que un bon dia fa la maleta i fot el camp de casa deixant el marit i els fills amb més preguntes que respostes, confusos per una fugida inesperada, melancòlica i sense rumb. I també se sentirà confós l’espectador quan, al cap d’una estona, l’explosiva ruptura amorosa es transformi en un procés de dol brutal a través d’una revelació que ens farà contemplar la pel·lícula com un deliri maníac d’una dona posseïda per la pena i l’absència.